Exposició a la sala de cultura de Sa Nostra d'Eivissa. Inauguració dijous 7 d'abril.
Des de sempre, més enllà de les necessitats vitals, el menjar- mitjançant la gastronomia, que en la nostra època ha atès les més altes fites de la sofistificació- ha esdevingut un doll de plaents sensacions que apel·len les nostres capacitats gustatives i olfactives i que, alhora, ens salpebren la mirada d´aromes.
La interacció entre l´art i el menjar ja temptà Arcimboldo qui, amb les seves agosarades imatges múltiples, nodrí de fruites o marisc el rostre humà tot sobrepassant les “natures mortes” clàssiques, aliment pictòric de molts artistes des del Barroc fins ben entrat el XIX. L´artista ja, dins la seva època i amb la seva imaginació, prefigurà la iconografia surrealista de Salvador Dalí a “Lobster telephone”, per posar-ne tan sols un exemple.
De la mateixa manera, la re-creació i la reflexió entorn el menjar i l´art culinari ha provocat propostes tan diverses o controvertides com la copa de fruites de Roy Lichtenstein, els raïms de Mappelthorpe o de Maruja Mallo, les escultures efímeres de Dorothée Selz o el toc subversiu de Judith Chicago amb el seu “Dinner Party”, entre tantes d´altres.
En el centenari del naixement de Joan Castelló Guasch (1911-1984), folklorista i apassionat de la cultura pitiüsa, l´Obra Social “SA NOSTRA” li ha volgut retre homenatge mitjançant 15 artistes eivissencs, els quals han emprès, des del territori de la plasticitat, l´original i també arriscada aventura de realitzar la seva obra partir del seu llibre “Bon profit! El llibre de la cuina eivissenca”, escrit el 1967 i publicat en versió catalana el 1993.
Es tracta de la formalització d´una experiència que parteix d´allò que suggereixen unes receptes que, des de temps immemorials, han format part del patrimoni culinari eivissenc, pouat en les fonts alimentícies que ens propicien les delícies gustatives del camp i la mar.
La mostra abraça una diversitat de propostes heterodoxes i plurals des de diferents camps de la creació en una reinterpretació que, tot i que reflecteix l´estil de cada artista, passa pel sedàs del denominador comú de la innovació i la recerca dins l´espai de la subjectivitat creativa.
I si l´art és, certament, una experiència “transicional”, aquí- més que mai-, ens trobam davant d´una inèdita i suggerent confluència gastronòmica-artística que és, alhora, un suculent i substanciós convit a un festí assaonat i farcit de saborosa contemporaneïtat.
Helena Alvarado i Esteve
.jpg)
