
Mola 17 setembre 2008
www.diariodeibiza.es
Consultar tot el sumplement MOLA
Coses d'Eivissa i Formentera
Avui us presento un blog sobre crítica televisiva. Però una crítica que va un poc més enllà. M'agrada l'estil d'escriptura i de selecció de programes. L'autor J. Escandell es presenta com: "Tengo antenas por oídos, visión en sistema PAL y lengua de hilo de cobre". Ja us el podeu guardar als favorits i fer-hi comentaris, una altre tele es possible a
"REALDAD O TELEVISIÓN".
El que més m’ha agradat és el títol. He anat al cine serra, i apart del fred que he passat (estam ja a finals de setembre i l’aire va a tope, ni canvi climàtic ni res) i per ser un dimarts hi havia força gent. La peli no m’ha agradat, crec que la novel·la en que està basada deu ser bona. L’ambientació a l’època que relata és bona i els personatges actuen bé, (segueixo enamorat de na Verdú) però crec que li falta ganxo per atrapar a l’espectador.
És bo que vagin fent pelis per recuperar la memòria històrica i educar als que no ho vam viure.
No feu cas a les crítiques i nau a veura-la i després a opinar,,,, ciutadants informats però crítics! jeje
Web oficial de 'Los Girasoles Ciegos'
Aquest dies podem gaudir a Eivissa del festival Eivissa Jazz 2008, amb nous espais i bons músics.... no sóc cap crític musical, es a dir, que millor que escoltau valtrus mateixos...
El millor del festival és la festa improvisada de després... alguns dels músics es troben al cafè concert Itaka, a la zona del port i es monta una Jam Session informal amb músics de gran nivell, una gran experiència. Ahir divendres vam anar-hi i entre d’altres van tocar dos dels components del grup suec Kristian Brink quartet, el pianista Abe Rábade, el saxofonista Jesús Santandreu , el jove batería Iago Fernández, el trompetista Chris Kase....i d’altres que sense gairebé intercanviar cap paraula, van anar pujant el nivell de les notes... sens dubte, la música és un llenguatge internacional!
Això és el que fa gran als festivals i actes d’aquest tipus, el que fan els convidats a l’illa un cop acaben la feina, és el més important, és el que recorden, la gent que han conegut i els bons moments compartits.
Visca la música!
l'escriptor en primer pla i en segon pla l'escultor signant llibres
dedicatòria d'un atabalat Hormigo amb tants llibres per signar
"Sólo el tiempo, el gran cabrón,
tiene la culpa. Nos expulsa
de la gloria del cuerpo joven,
que olvida, inocente, su futuro.
Ocupado en la fiesta de vivir
sin nostalgia, derrocha
el capital de luz sin miramientos.
Así Alice y Peter, dioses
efímeros acordes a un paisaje
de vino y miel, despreocupados,
se entregaban al culto del placer
por el placer, canción dichosa.
Pero la nube negra
ya iba tejiendo el armazón
que borraría el sueño". (...)







