dimecres, 27 de juliol del 2011
Paren aquí vive gente!
Paren aquí vive gente es una campaña de Veterinarios Sin Fronteras que pretende movilizar a la ciudadanía para que exija al gobierno español que tome las acciones necesarias para impedir que se siga destruyendo la soberanía alimentaria en África. Enormes transnacionales tienen en sus manos la alimentación global: deciden qué comemos, en qué condiciones y a qué precio. Frente a ese poderío, las comunidades campesinas están desprotegidas.
http://www.aquivivegente.org
diumenge, 10 de juliol del 2011
28/06/2010: La paella al natural
A la paella hi ha representat pràcticament tot l’arbre evolutiu i l’arròs n’absorbeix tots els sabors. El reporter Pere Renom va al Delta de l’Ebre per aprendre a cuinar aquest plat amb ingredients com els crustacis o la carn d’ànec. Renom prova de segar arròs a mà i de pescar llobarros amb rall. Marc Boada explica perquè l’arròs bomba és més saborós que l’allargat i perquè s’enganxa més. Adverteix també que l’arròs blanc ha perdut tota la vitamina B1 que té l’integral.
dimarts, 5 de juliol del 2011
dilluns, 4 de juliol del 2011
diumenge, 26 de juny del 2011
38
Una mica de roba, moltes hores de treball i molt pocs diners. Un llarg viatge. Talles impossibles, grans decepcions. Saps amb què et vesteixes? Vídeo realitzat per Interferències per a la Campanya Roba Neta - SETEM.
dimarts, 21 de juny del 2011
Sonadors de Tanit Parada-Tur
Sonadors (con subtítulos en español) from TNT on Vimeo.
Un documental de Tanit Parada-Tur, així l'explica:
"Sonadors" és el documental que vaig realitzar entre l'abril i el maig de 2011 com a projecte final del Màster en Periodisme BCNY de la Universitat de Barcelona.
Vaig escollir aquest tema perquè sempre m'ha interessat el folklore i les tradicions eivissenques, algunes de les quals segueixen exactament igual que fa segles mentre que altres no han aguantat el pas dels anys.
Una d'aquestes tradicions que encara perduren és la dels sonadors. Els sonadors, sempre homes, representen una figura clau en el folklore eivissenc. La seva flaüta, acompanyada del tambor, posa música en l'actualitat a moltes cançons tradicionals, tot hi que antigament la melodia era l'única protagonista de les "sonades".
La figura del sonador s'ha mantingut a Eivissa des del segle XIII a través de l'ensenyament del mestre cap al seu alumne. Tot hi això, els sonadors van estar a punt de desaparèixer durant la dictadura franquista, degut a la dificultat per reunir-se i els menyspreu del règim cap a les tradicions eivissenques i la dels eivissencs mateixos cap allò que els hi era propi.
dissabte, 18 de juny del 2011
Premio de fotografía sanitaria para Lourdes Grivé
Fotografia: Lourdes GrivéJueves 16 de junio de 2011
www.diariodeibiza.es
La fotógrafa ibicenca Lourdes Grivé ha ganado el tercer premio del Concurso internacional sobre humanización asistencial Hospital San Juan de Dios de León. Las imágenes debían hacer reflexionar sobre situaciones en las que se hace necesaria la solidaridad y ayuda en el trato a los enfermos. En la foto de Grivé, de 2008, sale su propio abuelo, enfermo de alzhéimer, mientras repasaba unas imágenes con una trabajadora de la residencia Cas Serres.
dilluns, 13 de juny del 2011
CRISIS- UN MÓN EN TRANSFORMACIÓ
TAULA RODONA
PRESENTA: Hazel Morgan, Presidenta d’Amics de la TerraPARTICIPEN: Jordi Pigem (doctor en filosofia i escriptor*), Jordi Salewski (geògraf), Flor Dell’Agnolo (Fundació Deixalles)
DESCRIPCIÓ: El debat roda en torn de la situació actual del món, on les conseqüències més acusades de la crisi econòmica ha obert una caixa de Pandora on queden descobertes altres malalties cròniques com la desigualtat i la injustícia Nord -Sud. Per sortir de la crisi, hem de dissenyar un nou sistema? Quines oportunitats es presenten?
DIA: Divendres 17 de juny
HORA: a les 20:30h
LLOC: Club Diario de Ibiza
Al finalitzar l'acte convidem a un piscolabis a tots els assistents.
dimecres, 8 de juny del 2011
dilluns, 6 de juny del 2011
Banca ètica - El valor del diner
www.elpunt.cat
La banca ètica es va fent un lloc en el mercat, tot i que el catàleg de productes frena l'arribada al gran públic
Algunes entitats ja comencen a oferir hipoteques i préstecs alternatius
De moment, el gros del crèdit es destina al Tercer Sector
06/06/11 02:00 - barcelona - M.M
“L'activitat econòmica no és neutral. No es desenvolupa mitjançant mecanismes automàtics, involuntaris o inintencionats. Tota decisió econòmica és, en darrer terme, una decisió ètica, assumida des d'un marc determinat de conviccions les conseqüències de les quals n'afavoreixen uns i en perjudiquen uns altres”. Aquesta sentència és el primer que es veu quan s'entra al web de Fiare, una de les entitats de banca ètica que actua a Catalunya, on els orígens del moviment es remunten a molts anys enrere, amb la creació, a final dels anys noranta, de Fets (Finançament Ètic i Solidari).
Altres opcions de banca ètica a l'abast, amb oferta molt diferent de serveis, serien, per exemple, la cooperativa Coop57 i Oikocredit, que dóna suport financer per mitjà de microcrèdits a organitzacions locals del Tercer Món, i l'holandès Triodos Bank. Les entitats de banca ètica, en molts casos interconnectades, es mouen en el difícil però agraït terreny del Tercer Sector, però amb eines semblants, almenys pel que fa a la mecànica, a les de la banca tradicional, tot i que amb limitacions que encara no la fan una alternativa equivalent al 100%.
Albert Gasch, responsable de clients i socis de Fiare, que té l'origen al País Basc, explica que la plataforma és impulsada per més de 50 organitzacions, i que, fet i fet, no es pot considerar un banc. Per poder realitzar serveis bancaris, tenen firmat un acord amb un banc italià ja consolidat, Banca Popolare Etica (BPE), que els deixa la llicència. “D'aquesta manera –explica Gasch–, Fiare és la representant legal a l'Estat espanyol de la BPE, fet que ens permet captar estalvis i donar finançament, amb una estructura dividida en associacions territorials”.
Segons el portaveu de Fiare, la idea final seria obtenir els 6 milions d'euros de capital que els permeti tenir fitxa bancària pròpia, però hi ha “molta feina” des dels 3 milions que poden aconseguir a final d'aquest any. Així, Gasch tampoc no descarta “passes intermèdies”, com ara la constitució d'una sucursal de la Popolare, amb la qual es podrien acabar fusionant, juntament amb una entitat francesa, la NEF, per fer una cooperativa europea de finances ètiques.
Doble selecció
Respecte al tipus de servei, Fiare no té comptes corrents (el seu banc avalador, sí), i els seus crèdits es decideixen des d'una doble selecció: la lògica del risc, i també una anàlisi eticosocial, a càrrec d'una comissió de socis independent de l'estructura professional, amb potestat vinculant. Els seus préstecs “no són del tipus tou”, però sí “competitius i molt transparents”, indica Gasch, i van destinats, com en tota la banca ètica, a institucions i a particulars per impulsar projectes que tinguin a veure amb l'esperit que l'impulsa.
Pel que fa a Coop57, Ramon Pasqual, coordinador, recorda que com a cooperativa depenen de les aportacions dels socis en forma de fons, que han de tornar i que han de ser remunerats. “És un circuit curt, és cert, però té mèrit convèncer la societat civil que ens deixi diners que només serviran per finançar entitats, avançar subvencions de l'administració o crèdits per a inversions de caràcter ètic. Com a contrapartida a la limitació, per exemple, de donar hipoteques, Pasqual exposa el seu caràcter autogestionari, que fa que les regles del joc estiguin marcades pels integrants, “sense Euríbor i amb uns criteris propis per als avals”, comenta Pasqual, que hi afegeix: “Es tracta d'un sistema basat en la confiança, en les persones, no en els seus diners”.
De mica en mica, però, el sector es va configurant com una alternativa cada cop amb més cos. Així, Triodos Bank, conegut per les seves inversions innovadores i transparents en energies renovables, agricultura biodinàmica, turisme sostenible, etc., ja té productes hipotecaris com ara l'ecohipoteca, que, segons explica Esteban Barroso, director general de l'entitat a l'Estat, es concedirà a certs clients per al condicionament de casa seva. A més estudien “préstecs al consum alternatius, configurats de manera que no afavoreixin el sobreendeutament”.
La banca ètica es va fent un lloc en el mercat, tot i que el catàleg de productes frena l'arribada al gran públic
Algunes entitats ja comencen a oferir hipoteques i préstecs alternatius
De moment, el gros del crèdit es destina al Tercer Sector
06/06/11 02:00 - barcelona - M.M
“L'activitat econòmica no és neutral. No es desenvolupa mitjançant mecanismes automàtics, involuntaris o inintencionats. Tota decisió econòmica és, en darrer terme, una decisió ètica, assumida des d'un marc determinat de conviccions les conseqüències de les quals n'afavoreixen uns i en perjudiquen uns altres”. Aquesta sentència és el primer que es veu quan s'entra al web de Fiare, una de les entitats de banca ètica que actua a Catalunya, on els orígens del moviment es remunten a molts anys enrere, amb la creació, a final dels anys noranta, de Fets (Finançament Ètic i Solidari).
Altres opcions de banca ètica a l'abast, amb oferta molt diferent de serveis, serien, per exemple, la cooperativa Coop57 i Oikocredit, que dóna suport financer per mitjà de microcrèdits a organitzacions locals del Tercer Món, i l'holandès Triodos Bank. Les entitats de banca ètica, en molts casos interconnectades, es mouen en el difícil però agraït terreny del Tercer Sector, però amb eines semblants, almenys pel que fa a la mecànica, a les de la banca tradicional, tot i que amb limitacions que encara no la fan una alternativa equivalent al 100%.
Albert Gasch, responsable de clients i socis de Fiare, que té l'origen al País Basc, explica que la plataforma és impulsada per més de 50 organitzacions, i que, fet i fet, no es pot considerar un banc. Per poder realitzar serveis bancaris, tenen firmat un acord amb un banc italià ja consolidat, Banca Popolare Etica (BPE), que els deixa la llicència. “D'aquesta manera –explica Gasch–, Fiare és la representant legal a l'Estat espanyol de la BPE, fet que ens permet captar estalvis i donar finançament, amb una estructura dividida en associacions territorials”.
Segons el portaveu de Fiare, la idea final seria obtenir els 6 milions d'euros de capital que els permeti tenir fitxa bancària pròpia, però hi ha “molta feina” des dels 3 milions que poden aconseguir a final d'aquest any. Així, Gasch tampoc no descarta “passes intermèdies”, com ara la constitució d'una sucursal de la Popolare, amb la qual es podrien acabar fusionant, juntament amb una entitat francesa, la NEF, per fer una cooperativa europea de finances ètiques.
Doble selecció
Respecte al tipus de servei, Fiare no té comptes corrents (el seu banc avalador, sí), i els seus crèdits es decideixen des d'una doble selecció: la lògica del risc, i també una anàlisi eticosocial, a càrrec d'una comissió de socis independent de l'estructura professional, amb potestat vinculant. Els seus préstecs “no són del tipus tou”, però sí “competitius i molt transparents”, indica Gasch, i van destinats, com en tota la banca ètica, a institucions i a particulars per impulsar projectes que tinguin a veure amb l'esperit que l'impulsa.
Pel que fa a Coop57, Ramon Pasqual, coordinador, recorda que com a cooperativa depenen de les aportacions dels socis en forma de fons, que han de tornar i que han de ser remunerats. “És un circuit curt, és cert, però té mèrit convèncer la societat civil que ens deixi diners que només serviran per finançar entitats, avançar subvencions de l'administració o crèdits per a inversions de caràcter ètic. Com a contrapartida a la limitació, per exemple, de donar hipoteques, Pasqual exposa el seu caràcter autogestionari, que fa que les regles del joc estiguin marcades pels integrants, “sense Euríbor i amb uns criteris propis per als avals”, comenta Pasqual, que hi afegeix: “Es tracta d'un sistema basat en la confiança, en les persones, no en els seus diners”.
De mica en mica, però, el sector es va configurant com una alternativa cada cop amb més cos. Així, Triodos Bank, conegut per les seves inversions innovadores i transparents en energies renovables, agricultura biodinàmica, turisme sostenible, etc., ja té productes hipotecaris com ara l'ecohipoteca, que, segons explica Esteban Barroso, director general de l'entitat a l'Estat, es concedirà a certs clients per al condicionament de casa seva. A més estudien “préstecs al consum alternatius, configurats de manera que no afavoreixin el sobreendeutament”.
Nova descoberta, jove fotografa Eivissenca Irene de Andrés
No se qui és, però he vist a la premsa que exposa aquest mes de juny a PhotoEspaña a Madrid i ha guanyat el XI premi El Cultural de El Mundo.
Va nèixer l'any 1986 i pel que es veu, comença a treure el cap en aquest difícil i competetiu món de la fotografia... Felicitats i endavant!
Pels que estau per Madrid, exposició a l'Espai 1 de la galeria Marta Cervera (Carrer General Castaños, 5) amb l'exposició Pokoj s výhledem na more / Habitación con vistas al mar.
Aqui va l'article del El Mundo
Article del Diario de Ibiza
Web d'Irene de Andrés
dilluns, 30 de maig del 2011
Dia Mundial del Medi Ambient Eivissa 2011
Dijous 02 Juny
Club Diari d’Eivissa
20.30h “Agricultura i transgènics. Sabem el què manjem?”
Xerrada a càrreg de Antonio Ruiz. Presidente del Comité Aragonés de Agricultura ecológica.
Presenta: José Ribas Cardona. President Cooperativa Agrícola Sant Antoni.
Dissabte 04 Juny
Saló Parroquial de Jesús
20h. Projecció documental
“Transxènia”
20.40h Projecció documental
“Una granja para el futuro”
Diumenge 05 Juny
18h Presentació vídeo “SES FEIXES. Passat, present i futur”. A càrreg de GEN-GOB
Projecció curtmetratges “1minutetosavetheworld”
Taller “Viu millor, reverteix el canvi climàtic”. Fundació Deixalles.
Prova cotxes elèctrics
19.30h. “Transformant l’escenari”. Performance a càrreg d’Amics de la Terra.
20.30h. TAULA RODONA “Agricultura i transgènics. Sabem el què menjem?”
!!!!!!!! Música i pojeccions amb LIMBOOGALOO GUATEQUE !!!!!!!!!!
diumenge, 29 de maig del 2011
Encendidos por Ben Clark
http://www.diariodeibiza.es
29 de mayo 2011
Escribo estas palabras y más allá de la ventana llueve. Llueve en Salamanca, la ciudad sin árboles, y pienso en la lluvia, en todo lo que daría por enviarla a mi isla, a la isla de los árboles. Miro por la ventana hacia la plaza; bajo la lluvia Los Indignados se mojan por mí, por nosotros, entre pancartas que se escurren y comisiones que se empapan.
Me han pedido que acuda mañana a leer una poesía por un megáfono. Una poesía para hacer la revolución. Pero ya me lo dijo Juan Gelman, hace unos años, ante un salmorejo excelente en Córdoba: el poeta sabe que con sus versos no hará la revolución. Pero llueve y quisiera escribir un poema que llevara a la lluvia hasta Eivissa, pero llueve y Juan Gelman inaugura hoy la Feria del Libro en Madrid, cerca y lejos de los acampados en Sol, y me enciende la rabia. Estoy encendido. ¿Saldrá Eivissa a la calle por todo esto? Y, si no lo hace, ¿por qué no?
En este mayo electoral hemos perdido todos: ha arrasado la radicalidad del fuego. ¿No vamos a indignarnos? Como dijo el premio Cervantes el poeta no puede hacer la revolución, ni con todos sus versos puede hacer la revolución, pero hay que intentarlo: reclamo un movimiento nuevo, el de Los Encendidos, os pido –te pido a ti, lector–, que salgas a la calle a defender lo que es tuyo por encima de políticas, de lenguas, de bancos y de hipotecas: la tierra.
Salgamos a la calle a pedir una gestión más eficiente, más seguridad; nos pasamos el día atravesando detectores de metales cuando nuestro verdadero enemigo se combate con detectores de humo, con más aviones, con más dispositivos y con más dinero. Salgamos a la calle primero y subamos al monte después: seamos, por una vez, en Eivissa, un ejemplo para todos.
Replantemos, organicémonos, que caiga la lluvia y que lo haga en forma de solidaridad, cooperación y responsabilidad. Es nuestra responsabilidad.
Has hablado en los bares de los japoneses y de su forma de superarse, has hablado en los bares de los jóvenes, de los parados y de los jubilados que han salido a la calle a pedir una sociedad mejor, has hablado de la ola de cambio en el mundo árabe, has hablado en los bares del fuego como quien habla de un monstruo invencible: enciéndete tú también, haz algo.
Podemos hacer algo. Somos Los Encendidos. www.facebook.com/correoclark
29 de mayo 2011
Escribo estas palabras y más allá de la ventana llueve. Llueve en Salamanca, la ciudad sin árboles, y pienso en la lluvia, en todo lo que daría por enviarla a mi isla, a la isla de los árboles. Miro por la ventana hacia la plaza; bajo la lluvia Los Indignados se mojan por mí, por nosotros, entre pancartas que se escurren y comisiones que se empapan.
Me han pedido que acuda mañana a leer una poesía por un megáfono. Una poesía para hacer la revolución. Pero ya me lo dijo Juan Gelman, hace unos años, ante un salmorejo excelente en Córdoba: el poeta sabe que con sus versos no hará la revolución. Pero llueve y quisiera escribir un poema que llevara a la lluvia hasta Eivissa, pero llueve y Juan Gelman inaugura hoy la Feria del Libro en Madrid, cerca y lejos de los acampados en Sol, y me enciende la rabia. Estoy encendido. ¿Saldrá Eivissa a la calle por todo esto? Y, si no lo hace, ¿por qué no?
En este mayo electoral hemos perdido todos: ha arrasado la radicalidad del fuego. ¿No vamos a indignarnos? Como dijo el premio Cervantes el poeta no puede hacer la revolución, ni con todos sus versos puede hacer la revolución, pero hay que intentarlo: reclamo un movimiento nuevo, el de Los Encendidos, os pido –te pido a ti, lector–, que salgas a la calle a defender lo que es tuyo por encima de políticas, de lenguas, de bancos y de hipotecas: la tierra.
Salgamos a la calle a pedir una gestión más eficiente, más seguridad; nos pasamos el día atravesando detectores de metales cuando nuestro verdadero enemigo se combate con detectores de humo, con más aviones, con más dispositivos y con más dinero. Salgamos a la calle primero y subamos al monte después: seamos, por una vez, en Eivissa, un ejemplo para todos.
Replantemos, organicémonos, que caiga la lluvia y que lo haga en forma de solidaridad, cooperación y responsabilidad. Es nuestra responsabilidad.
Has hablado en los bares de los japoneses y de su forma de superarse, has hablado en los bares de los jóvenes, de los parados y de los jubilados que han salido a la calle a pedir una sociedad mejor, has hablado de la ola de cambio en el mundo árabe, has hablado en los bares del fuego como quien habla de un monstruo invencible: enciéndete tú también, haz algo.
Podemos hacer algo. Somos Los Encendidos. www.facebook.com/correoclark
dilluns, 16 de maig del 2011
¿QUIÉN MATÓ A WALTER BENJAMIN?
Projecció del documental
Participen:
David Mauas, director del documental
Vicente Valero, escriptor
Fanny Tur, directora adjunta de l'Institut Ramon Llull
http://www.whokilledwalterbenjamin.com
Dimecres, 18 de maig de 2011 a les 20.30 hores al Club Diario de Ibiza
Participen:
David Mauas, director del documental
Vicente Valero, escriptor
Fanny Tur, directora adjunta de l'Institut Ramon Llull
http://www.whokilledwalterbenjamin.com
Dimecres, 18 de maig de 2011 a les 20.30 hores al Club Diario de Ibiza
Exposició a Eivissa " INDICIS" de Laia Moretó Alvarado
.....Fotografia i escultura, a la Galeria VIA2, dimarts 17 maig 20 hores.....
diumenge, 15 de maig del 2011
dimarts, 3 de maig del 2011
Mediterrània Eivissa, 20 anys fent país es presenta a Barcelona
Pels amics de Barcelona...
Divendres 6 de maig a les 19.30h a l'Espai Mallorca de Barcelona:
Presentació del llibre Mediterrània-Eivissa. 20 anys fent país, de l'autora Maria del Mar Joan i Marí, recull dels vint anys d'història de l'editorial Mediterrània-Eivissa, referent del món cultural a les Pitiüses.
A càrrec de l’historiador Josep Massot i Muntaner, Maria del Mar Joan i Marí i Vicent Marí i Costa.
Presentació de la rondalla eivissenca de Joan Castelló “Sa barseta sense tapadora”, adaptada per Emma Segura i dibuixos de Beatriz Colom
www.eivissa.es
El dijous 5 de maig, a les 20,30 hores, a la Biblioteca Municipal d'Eivissa, tendrà lloc la presentació de la rondalla eivissenca de Joan Castelló Guasch titulada “Sa barseta sense tapadora”, adaptada per Emma Segura Oms. La presentació anirà a càrrec de Vicent Marí Costa, “Rota”.
Les il·lustracions han estat realitzades per Beatriz Colom, guanyadora del IV Premi Punta de Llapis d'Il·lustració.
La rondalla “Sa Barseta sense tapadora” fou recollida per Joan Castelló Guasch en el seu primer aplec publicat l'any 1953 titulat “Rondaies Eivissenques”. L'any 1995 l'Institut d'Estudis Eivissencs el reedità.
Les il·lustracions han estat realitzades per Beatriz Colom, guanyadora del IV Premi Punta de Llapis d'Il·lustració.
La rondalla “Sa Barseta sense tapadora” fou recollida per Joan Castelló Guasch en el seu primer aplec publicat l'any 1953 titulat “Rondaies Eivissenques”. L'any 1995 l'Institut d'Estudis Eivissencs el reedità.
Llorenç Pons des de Menorca
He descobert a Llorenç Pons Moll, un jove de Menorca que fa unes pintures amb molta energia... a més és la portada del nou llibre de l'Albert Espinosa, Si tu em dius vine ho deixo tot...però digue'm vine (que encara no he llegit), és un autor molt recomanable per les seues històries i la seua actitud davant la vida.
diumenge, 1 de maig del 2011
Sorprenent Vivian Maier
Quan penses que res pot sorprendre't, encara queden coses per descobrir. Llegeixo al bloc Enfocant de na Maria Rosa Vila la història de Vivian Maier. Una mainadera americana que va fotografiar l'amèrica del anys 1950 a 1990 i que mai va ensenyar al món les seues fotografies, deixant més de 30.000 imatges per revelar.
El seu descobridor, John Maloof va comprar un bagul ple de negatius i va descobrir un gran tresor. Amb el temps Maloof ha recopilat més de 100.000 negatius, més de 3.000 gravats, centenars de rodets sense revelar i pel·lícules casolanes.
Amb paraules del Mª Rosa Vila: podem considerar que la Vivian Maier és una de les fotògrafes amb més talent del món i una de les "culpables" del creixent interès per la “street photography”.
A la recent pàgina web que han creat, podreu apreciar el valor de les imatges de Maier. Per mi realment impresionants.
Trailer: "Finding Vivian Maier" from John Maloof on Vimeo.
dijous, 28 d’abril del 2011
Mencions Sant Jordi 2011 Eivissa
29 d'abril a Can Ventosa, 21h.
Un any més, l'IEE celebrarà l'acte de lliureament de les "Mencions Sant Jordi". El lliurament de les Mencions tendrà lloc el divendres, 29 d’abril, a l’Espai Cultural Can Ventosa, Eivissa, a les 21h.
L’Assemblea General de Socis de l’Institut d’Estudis Eivissencs es proposà instituir, el gener de 1989, unes Mencions Honorífiques que fossin un reconeixement públic de la feina que han realitzat i realitzen persones o institucions a favor de la nostra llengua i cultura. D’acord amb aquesta proposta, la Comissió Executiva de l’Institut d’Estudis Eivissencs, creà la Menció d’Honor Sant Jordi.
L’any 2010 la Comissió Executiva de l’IEE va afegir dues noves distincions: la Menció Jove Sant Jordi, destinada a una persona, un col·lectiu jove o que treballi per als joves, i la Menció Producció Cultural Sant Jordi, com a reconeixement a una producció cultural recent en qualsevol format que destaqui per promoure la llengua i la cultura de les Pitiüses.
Els guardonats d’enguany són els següents:
Menció Jove Sant Jordi: 4 de Copes.
Menció Producció Cultural Sant Jordi: Glosar i redoblar. Una didàctica del cant tradicional de les Illes Pitiüses, Ignasi Carrero
Menció d’Honor Sant Jordi: Antoni Planells Tur, Planes.
L’acte d’enguany vol ser un homenatge a Joan Castelló Guasch, en el seu centenari, i s’inscriu en les celebracions "2011, l’any de la paraula viva", una de les convocatòries destacades dins els actes commemoratius del centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
L’Assemblea General de Socis de l’Institut d’Estudis Eivissencs es proposà instituir, el gener de 1989, unes Mencions Honorífiques que fossin un reconeixement públic de la feina que han realitzat i realitzen persones o institucions a favor de la nostra llengua i cultura. D’acord amb aquesta proposta, la Comissió Executiva de l’Institut d’Estudis Eivissencs, creà la Menció d’Honor Sant Jordi.
L’any 2010 la Comissió Executiva de l’IEE va afegir dues noves distincions: la Menció Jove Sant Jordi, destinada a una persona, un col·lectiu jove o que treballi per als joves, i la Menció Producció Cultural Sant Jordi, com a reconeixement a una producció cultural recent en qualsevol format que destaqui per promoure la llengua i la cultura de les Pitiüses.
Els guardonats d’enguany són els següents:
Menció Jove Sant Jordi: 4 de Copes.
Menció Producció Cultural Sant Jordi: Glosar i redoblar. Una didàctica del cant tradicional de les Illes Pitiüses, Ignasi Carrero
Menció d’Honor Sant Jordi: Antoni Planells Tur, Planes.
L’acte d’enguany vol ser un homenatge a Joan Castelló Guasch, en el seu centenari, i s’inscriu en les celebracions "2011, l’any de la paraula viva", una de les convocatòries destacades dins els actes commemoratius del centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
dimarts, 12 d’abril del 2011
VI Setmana Gastronòmica: Educar per menjar bé a Eivissa
Dimecres 13 d'abril, a les 19.00 h | Club Diario de Ibiza
19 h Inauguració
Maria Marí, presidenta d’APAEEF
Vicent Ferrer, tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Eivissa
19.10 h Conferència inaugural: Alimentació i salut
A càrrec de Lola Puig, representant de la Taula de treball Menjadors Escolars de Catalunya
20 h Exposició dels resultats de les enquestes a pares i mares
20.15 h Panell d’experiències
• Alimentació ecològica al menjador de Joan XXII. Patrícia - Cuinera.
• Menjadors escolars Eivissa. Paquita Torres - Nutricionista del càtering de s’Olivera.
•Associació de Productors d’Agricultura ecològica. Jordi Serra - Enginyer agroícola i productor d’agricultura ecològica.
• Consell Balear de Producció Agrícola Ecològica de les Illes Balears. Aina Calafat – Directora tècnica de CBPAE.
20.45 h Conclusions i clausura
Degustació de productes locals ecològics
Descarregar: · Programa de la conferència
19 h Inauguració
Maria Marí, presidenta d’APAEEF
Vicent Ferrer, tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Eivissa
19.10 h Conferència inaugural: Alimentació i salut
A càrrec de Lola Puig, representant de la Taula de treball Menjadors Escolars de Catalunya
20 h Exposició dels resultats de les enquestes a pares i mares
20.15 h Panell d’experiències
• Alimentació ecològica al menjador de Joan XXII. Patrícia - Cuinera.
• Menjadors escolars Eivissa. Paquita Torres - Nutricionista del càtering de s’Olivera.
•Associació de Productors d’Agricultura ecològica. Jordi Serra - Enginyer agroícola i productor d’agricultura ecològica.
• Consell Balear de Producció Agrícola Ecològica de les Illes Balears. Aina Calafat – Directora tècnica de CBPAE.
20.45 h Conclusions i clausura
Degustació de productes locals ecològics
Descarregar: · Programa de la conferència
dijous, 7 d’abril del 2011
15 ARTISTES EN HOMENATGE A JOAN CASTELLÓ GUASCH - 2011
Exposició a la sala de cultura de Sa Nostra d'Eivissa. Inauguració dijous 7 d'abril.
Des de sempre, més enllà de les necessitats vitals, el menjar- mitjançant la gastronomia, que en la nostra època ha atès les més altes fites de la sofistificació- ha esdevingut un doll de plaents sensacions que apel·len les nostres capacitats gustatives i olfactives i que, alhora, ens salpebren la mirada d´aromes.
La interacció entre l´art i el menjar ja temptà Arcimboldo qui, amb les seves agosarades imatges múltiples, nodrí de fruites o marisc el rostre humà tot sobrepassant les “natures mortes” clàssiques, aliment pictòric de molts artistes des del Barroc fins ben entrat el XIX. L´artista ja, dins la seva època i amb la seva imaginació, prefigurà la iconografia surrealista de Salvador Dalí a “Lobster telephone”, per posar-ne tan sols un exemple.
De la mateixa manera, la re-creació i la reflexió entorn el menjar i l´art culinari ha provocat propostes tan diverses o controvertides com la copa de fruites de Roy Lichtenstein, els raïms de Mappelthorpe o de Maruja Mallo, les escultures efímeres de Dorothée Selz o el toc subversiu de Judith Chicago amb el seu “Dinner Party”, entre tantes d´altres.
En el centenari del naixement de Joan Castelló Guasch (1911-1984), folklorista i apassionat de la cultura pitiüsa, l´Obra Social “SA NOSTRA” li ha volgut retre homenatge mitjançant 15 artistes eivissencs, els quals han emprès, des del territori de la plasticitat, l´original i també arriscada aventura de realitzar la seva obra partir del seu llibre “Bon profit! El llibre de la cuina eivissenca”, escrit el 1967 i publicat en versió catalana el 1993.
Es tracta de la formalització d´una experiència que parteix d´allò que suggereixen unes receptes que, des de temps immemorials, han format part del patrimoni culinari eivissenc, pouat en les fonts alimentícies que ens propicien les delícies gustatives del camp i la mar.
La mostra abraça una diversitat de propostes heterodoxes i plurals des de diferents camps de la creació en una reinterpretació que, tot i que reflecteix l´estil de cada artista, passa pel sedàs del denominador comú de la innovació i la recerca dins l´espai de la subjectivitat creativa.
I si l´art és, certament, una experiència “transicional”, aquí- més que mai-, ens trobam davant d´una inèdita i suggerent confluència gastronòmica-artística que és, alhora, un suculent i substanciós convit a un festí assaonat i farcit de saborosa contemporaneïtat.
Helena Alvarado i Esteve
Des de sempre, més enllà de les necessitats vitals, el menjar- mitjançant la gastronomia, que en la nostra època ha atès les més altes fites de la sofistificació- ha esdevingut un doll de plaents sensacions que apel·len les nostres capacitats gustatives i olfactives i que, alhora, ens salpebren la mirada d´aromes.
La interacció entre l´art i el menjar ja temptà Arcimboldo qui, amb les seves agosarades imatges múltiples, nodrí de fruites o marisc el rostre humà tot sobrepassant les “natures mortes” clàssiques, aliment pictòric de molts artistes des del Barroc fins ben entrat el XIX. L´artista ja, dins la seva època i amb la seva imaginació, prefigurà la iconografia surrealista de Salvador Dalí a “Lobster telephone”, per posar-ne tan sols un exemple.
De la mateixa manera, la re-creació i la reflexió entorn el menjar i l´art culinari ha provocat propostes tan diverses o controvertides com la copa de fruites de Roy Lichtenstein, els raïms de Mappelthorpe o de Maruja Mallo, les escultures efímeres de Dorothée Selz o el toc subversiu de Judith Chicago amb el seu “Dinner Party”, entre tantes d´altres.
En el centenari del naixement de Joan Castelló Guasch (1911-1984), folklorista i apassionat de la cultura pitiüsa, l´Obra Social “SA NOSTRA” li ha volgut retre homenatge mitjançant 15 artistes eivissencs, els quals han emprès, des del territori de la plasticitat, l´original i també arriscada aventura de realitzar la seva obra partir del seu llibre “Bon profit! El llibre de la cuina eivissenca”, escrit el 1967 i publicat en versió catalana el 1993.
Es tracta de la formalització d´una experiència que parteix d´allò que suggereixen unes receptes que, des de temps immemorials, han format part del patrimoni culinari eivissenc, pouat en les fonts alimentícies que ens propicien les delícies gustatives del camp i la mar.
La mostra abraça una diversitat de propostes heterodoxes i plurals des de diferents camps de la creació en una reinterpretació que, tot i que reflecteix l´estil de cada artista, passa pel sedàs del denominador comú de la innovació i la recerca dins l´espai de la subjectivitat creativa.
I si l´art és, certament, una experiència “transicional”, aquí- més que mai-, ens trobam davant d´una inèdita i suggerent confluència gastronòmica-artística que és, alhora, un suculent i substanciós convit a un festí assaonat i farcit de saborosa contemporaneïtat.
Helena Alvarado i Esteve
dimarts, 29 de març del 2011
Presentació de l'edició facsímil de Contes d'Eivissa
divendres, 1 / abril · 20:00 h
Centre Cultural s'Alamera
Presentació del llibre Contes d'Eivissa, de Josep Roure-Torrent, a càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira.
Edició facsímil de la que va fer a Mèxic el Club del Llibre Català l’any 1948, amb pròleg de Josep Carner i il·lustracions de Joan Junyer. En aquesta ocasió s’afegeix un estudi introductori de Marià Torres Torres, Conseller de Política Educativa i Cultural del Consell Insular d’Eivissa.
El llibre recull catorze rondalles que va triar i reelaborar Josep Roure-Torrent d’entre el material que havia recollit Hans J. Noeggerath, durant els anys 30 del segle XX, en les seues excursions per tota l’illa entrevistant-se amb els illencs per recollir materials de literatura oral per a la seua tesis doctoral.
Publicat per editorial Mediterrània Eivissa
Edició facsímil de la que va fer a Mèxic el Club del Llibre Català l’any 1948, amb pròleg de Josep Carner i il·lustracions de Joan Junyer. En aquesta ocasió s’afegeix un estudi introductori de Marià Torres Torres, Conseller de Política Educativa i Cultural del Consell Insular d’Eivissa.
El llibre recull catorze rondalles que va triar i reelaborar Josep Roure-Torrent d’entre el material que havia recollit Hans J. Noeggerath, durant els anys 30 del segle XX, en les seues excursions per tota l’illa entrevistant-se amb els illencs per recollir materials de literatura oral per a la seua tesis doctoral.
Publicat per editorial Mediterrània Eivissa
Presentació de 'Basura' i de 'Limpieza y absorción' a Eivissa
Divendres, 1 / abril · 20:30 h
Club Diario de Ibiza
Presentació de les novetats de l'Editorial Delirio a Eivissa:
'Basura' de Ben Clark
'Limpieza y absorción' de Javier Cánaves
Presenta l'editor de Delirio, Fabio de la Flor.
dimecres, 23 de març del 2011
Joan Escandell. 50 anys de tebeos. 1959-2009 - Eivissa
Aventura en el Fondo del Mar: El robot errante - 1965 . Dibuix de Joan Escandell
Al Centre cultural de s'Alamera del Consell d'Eivissa...
Divendres 25 de març a les 20 h.
Inauguració de l'exposició "Joan Escandell. 50 anys de tebeos. 1959-2009".
Dissabte 26 de març a les 19 h.
Taula rodona “ Present i futur del còmic a les Pitiüses”, a càrrec de Joan Escandell i de Guillem Marí, dibuixants de còmic eivissencs, i moderada per Joan Miquel Morey, de l'Associació d'Amics i Víctimes del Còmic.
dilluns, 21 de març del 2011
Una tarda amb Gabriel Celaya i Julio Herranz
Sensualidad. Gabriel Celaya
Dimecres 23 de març a les 20.00 h
Biblioteca Municipal d’Eivissa (Sala Marià Villangómez)
Amb motiu del Dia Mundial de la Poesia
Lectura poètica comentada, Una tarda amb Gabriel Celaya, (1911-1991) a càrrec del poeta Julio Herranz. Gabriel Celaya fou l'escriptor del mes de febrer, amb motiu del centenari del seu naixement.
Organitza: Ajuntament d'Eivissa
Organitza: Ajuntament d'Eivissa
diumenge, 20 de març del 2011
Conferència sobre Hausmann a Sant Josep, Eivissa
Fotografia de dona eivissenca de Raoul hausmannDilluns 21 març a les 20 hores a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, una cita molt atractiva...
El director del Museu d´Art Contemporani de Barcelona (Macba), Bartomeu Ribas, i el poeta Vicente Valero ens parlaran sobre la figura singular de l'artista alemany que va viure a Eivissa als anys 30: ´Itinerari josepí de Raoul Hausmann´.
El director del Museu d´Art Contemporani de Barcelona (Macba), Bartomeu Ribas, i el poeta Vicente Valero ens parlaran sobre la figura singular de l'artista alemany que va viure a Eivissa als anys 30: ´Itinerari josepí de Raoul Hausmann´.
dimecres, 16 de març del 2011
dilluns, 14 de març del 2011
Exposició Cent anys del naixement de Joan Castelló Guasch (1911-2011)
Exposició itinerant
Llibres antics i noves edicions, fotografies, textos manuscrits, cartes i panells informatius conformen aquesta exposició itinerant sobre Joan Castelló.
Des de dilluns dia 14 de març al Centre Cultural S'Alamera.
El Pitiuso
El Departament de Política Educativa i Cultural publica el facsímil d'El Pitiuso (1945-1979), en un volum especial de 1.369 pàgines, en què s'han recopilat tots els almanacs publicats per Joan Castelló
dijous 17, 20.00 h, Centre Cultural S'Alamera
Llibres antics i noves edicions, fotografies, textos manuscrits, cartes i panells informatius conformen aquesta exposició itinerant sobre Joan Castelló.
Des de dilluns dia 14 de març al Centre Cultural S'Alamera.
El Pitiuso
El Departament de Política Educativa i Cultural publica el facsímil d'El Pitiuso (1945-1979), en un volum especial de 1.369 pàgines, en què s'han recopilat tots els almanacs publicats per Joan Castelló
dijous 17, 20.00 h, Centre Cultural S'Alamera
Organitza: Consell d'Eivissa
dijous, 3 de març del 2011
Dia Internacional de les Dones 2011 a Eivissa
Activitats a EIVISSA
DIMARTS, 8 DE MARÇ: DIA INTERNACIONAL DE LES DONES
Eivissa passeig de s’Alamera (Vara de Rey), DE 20.00 h a 20.30 hores
Concentració i lectura del manifest.
Hi haurà una performance, amb saxofonista, cantant i percussió. I finalitzarà amb balls llatins, samba.
Organitza: Associació de Dones Progressistes d’Eivissa
Col.labora: Ajuntament d’Eivissa
DIMECRES 9 DE MARÇ: ENTREGA DE PREMI A NA HAZEL MORGAN
Per la seva lluita i implicació en la defensa de l’ecologisme i la sostenibilitat ambiental.
A les 20.00 hores al Club diario de Ibiza
Organitza: Associació de Dones Progressistes d’Eivissa
DIVENDRES 11 DE MARÇ, TEATRE (ENTRADA GRATUÏTA) “QUALSEVOL DIA” versió en català
A Can Ventosa, a les 21.30 hores
És un crit d’esperança interpretat per una mescla d’actrius i actors, joves i no tan joves, de professionals i amateurs. Una amalgama de teate, música i vídeo
Autor: Martín Quintero
Direcció: Anna Xantal Sanou
Companyia: La Claka Teatre
Imatge: Javier Rodríguez
Intèrprets: Salvador Llós, Carolina Bonet, Pepita Costa, Juanjo Ribera, Victoria Roldán, Alejandro Valera i Ana Quintero.
Col.labora: Ajuntament d’Eivissa
DIMECRES 13 D’ABRIL, TEATRE: MONÒLEGS DE LA VAGINA.
A Can Ventosa, a les 20.00 hores
Preu: 5€, de recaptació per a l’Associació de Dones Progressistes d’Eivissa.
ACTIVITATS A SANT JOSEP
DILLUNS, 7 DE MARÇ
Sant Jordi (oficines municipals), 20.00 h
Taula rodona: “Mitjans de comunicació i ús sexista del llenguatge”
Participants: Cristina Martín (cap de redacció de Diario de Ibiza), Antònia Castelló (delegada d’IB3 a Eivissa) i Cristina Ruiz (cap d’informatius de Ràdio Èxit).
Modera: Beatriz Torreblanca, presidenta de Dones Progressistes d’Eivissa
DIMECRES, 9 DE MARÇ
Sant Jordi (oficines municipals), 20.00 h
Taula rodona: “Dona i sindicalisme ahir i avui. Margalida Llogat, una pionera”.
Participants: Francisca Planells (exsindicalista de la UOF), Guadalupe L. Monedero (sindicalista de la UGT) i Fanny Tur (directora adjunta de l’Institut Ramon Llull)
DIJOUS, 10 DE MARÇ
Sant Jordi (oficines municipals), 19.00 h
Cineforum: Erin Brockovich, d’Steven Soderbergh (2000).
Presenta i modera : Lila Tomàs, directora de l’Institut Balear de la Dona
DIVENDRES, 11 DE MARÇ
Sant Josep (sala de plens de l’Ajuntament), 20.00 h
Proclamació de Margalida Roig Colomar, Llogat, com a filla il·lustre del municipi.
DIUMENGE, 13 DE MARÇ
Cala de Bou (locals municipals), 20.00 h
Festa de les dones
dijous, 24 de febrer del 2011
Turisme i justícia climàtica -Joan Buades - Eivissa
Xerrada de Joan Buades a sant Josep de sa Talia el divendres 25 de febrer a les 20 h.
diumenge, 20 de febrer del 2011
Un eivissenc a Eurovisión 2011
Es veu que ja tenen cantant i cançó per concursar a Eurovisión, no m'importa gens però m'ha cridat l'atenció que és un eivissenc, Rafael Artesero és l'autor de la cançó. Felicitats abans de res, però si no l'heu escoltat mirau es vídeo.
La lletra és molt simple, però el que m'ha matat és la utilització de: uouououohhh ooouuuuuhhhh,,,,,,parachur, parachurururuuu.... crec que al repensar de veritat quants diners pagam tots amb els nostres impostos per concursa en aquesta farsa.
dissabte, 19 de febrer del 2011
celebreació dels 20 anys d'Editorial Mediterrània-Eivissa
Presentació del llibre Mediterrània-Eivissa. Vint anys fent país, de l'autora Maria del Mar Joan i Marí, a càrrec del Reverendíssim Josep Maria Soler i Canals, Pare Abat de l'Abadia de Montserrat.
L'acte serà amenitzat amb música tradicional eivissenca. L'Hotel Pacha oferirà una copa de cava als assistents.
Tendrà lloc dimarts 22 de febrer, a les 20 hores, a l'Hotel Pacha (c. de l'Historiador Joan Marí Cardona, 3. Eivissa).
L'acte serà amenitzat amb música tradicional eivissenca. L'Hotel Pacha oferirà una copa de cava als assistents.
Tendrà lloc dimarts 22 de febrer, a les 20 hores, a l'Hotel Pacha (c. de l'Historiador Joan Marí Cardona, 3. Eivissa).
dimecres, 9 de febrer del 2011
concurs fotografia temàtica santa eulària 2011
he vist les bases del primer concurs de fotografia de santa eulària, on demanen una imatge de cada categoria:
mar
món rural i tradicional
urbanisme
http://www.santaeulariadesriu.
volia expressar un parell de coses en contra:
associar voluntària o involuntàriament "món rural i tradicional" en una única temàtica dona un poc de pena, també hi ha món rural actualment que no és tradicional, que és modern, divers, etc... la idea constat de camp=antic s'ha de trencar.
només donen un únic premi de 300 euros, discutible quantitat i que només hi hagi un premi.
de la resta de fotografies enviades (només es permet enviar en format digital) aniràn a parar a un arxiu fotogràfic de l'empresa PRACTICASPORT que podrà fer servir les imatges pel que vulgi, amb finalitats comercials potser, això si citant el nom de l'autor.
concurs organitzat pel l'ajuntament i per una empresa, i serà només l'empresa la que es quedarà amb un fons fotogràfic de no sabem quantes imatges i només li costarà 300 e i organitzar una exposició.
hem pareix una falta de respecte pels aficionats a la fotografia, no participam per guanyar diners, participam per plaer i anar a les exposicons, però que no s'aprofitin!!
jo de tu no participaria.
dissabte, 5 de febrer del 2011
dijous, 3 de febrer del 2011
I Jornades de Custòdia del Tertitori a Eivissa 2011
Els dies 18 i 19 de febrer de 2011 la ICTIB organitzarà les I Jornades de Custòdia del Territori a Eivissa que se celebraran al Consell Insular d’Eivissa.
Divendres, 18 de febrer a les 10:30h tindrà lloc al Consell Insular d’Eivissa el taller “La Custòdia del Territori, eina de gestió del patrimoni natural municipal”. El taller, destinat a personal de les administracions locals de medi ambient, agricultura i urbanisme, tractarà sobre l’aplicació de la custòdia del territori com a eina de gestió i promoció del patrimoni natural, cultural i paisatgístic.
Al capvespre, com a acte paral·lel, s’emetrà el documental d’opinió sobre els valors i la importància ecològica, etnològica, i econòmica de la zona humida de ses Feixes. Després de la projecció del vídeo, Amics de la Terra moderarà una taula rodona amb alguns dels protagonistes del vídeo. L’acte tindrà lloc al Club Diario de Ibiza a les 19:00h.
Dissabte, 19 de febrer, de 09:30 a 19:30h al Consell Insular d’Eivissa tindrà lloc la Jornada. S’explicarà què és la custòdia del territori i s’il·lustrarà amb experiències pràctiques la manera com es pot emprar la custòdia com a eina que permet compaginar la conservació amb l’activitat econòmica sostenible. Finalment, hi haurà una taula rodona sobre la manera com la custòdia del territori pot ser una eina de gestió útil a Eivissa.
Data: 18 i 19 de febrer de 2011
Lloc: Consell Insular d’Eivissa – Av. d’Espanya, 49 (Eivissa) i Club Diario de Ibiza (Av. de la Pau, s/n (Eivissa).
Preu (per al dia 19): 10€ – dinar inclòs.
Termini d’inscripció (per al dia 19): fins al 14 de febrer a info [arrova] ictib [punt] org
Ho organitza: ICTIB
Hi col·laboren: Govern de les Illes Balears, Consell Insular d’Eivissa, i Obra Social de Sa Nostra.
dimarts, 1 de febrer del 2011
Carmen Vidal, una eivissenca a New York
“La ciutat m'ha ajudat a materialitzar els somnis”
Carmen Vidal protagonitza la novena entrega de Catalans a Nova York
El cinema és la passió de Carmen Vidal, especialitzada en càmera i il·luminació per la City Col·lege de Nova York. La feina li va començar a arribar només d'acabar d'estudiar, i des de llavors s'ha bolcat en documentals, anuncis i tota mena de projectes, que li han valgut premis com un Emmy i un Òscar per a estudiants.
Catalans a Nova York és una sèrie de reportatges de Marta Puiggròs realitzats des de la ciutat dels gratacels per a Sies TV.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
