divendres, 29 de gener del 2010

L'home de la cabina

Després d'uns dies sense escriure al bloc, i sense cap camí definit pel futur, simplement, tenc ganes d'escriure. Gràcies pes vostres comentaris amics!

M'ha fet gràcia i a la vegada m'ha provocat un sentiment d'enyorança. Avui tarda he vist un home cridant per telèfon des d'una cabina de l'avinguda d'espanya de vila. Duia un abric negre llarg i un capell també negre, tot un senyor. Les cabines telefòniques són unes isntal·lacions urbanes que en el seu moment, anys enrera devien haver revolucionat les noves tecnologies, però avui, l'any 2010, són una espècie en perill d'extinció. No veig mai ningú que les faci servir, simplement ocupen espai, i serveixen com a suport publicitari. Crec que són uns artefactes a eliminar de l'espai públic, innecessàries en l'època dels telèfons móbils de tercera generació i de les terrasses wifi dels bars. Un servei públic o una peça de museu? Ara ja no tinc memòria per recordar telèfons, per tant, si em quedo sense bateria al telèfon mòbil, tampoc no podria cridar d'una cabina ja que no sabria a quin número cridar.
El temps passa per tothom, per tant, cabines fora!