dimecres, 29 d’octubre del 2008

Mola 29 octubre 2008

art i política



Si fos americà ni idea de que votaria, tampoc m’ho vull imaginar. Crec que als de fora de usa ens han venut una imatge súper-mega-guay de n’Obama, i potser no és tant com diuen. Crec que la cobertura televisiva mundial és exagerada, als nostres telenotícies ja perden aprou temps amb el futbol, així que tb les eleccions americanes se les poden estalviar.

Bé la cosa és que m’agrada el grafisme del vídeo i per això el pos.


diumenge, 26 d’octubre del 2008

Gerda Taro escapa de la sombra de Capa

Foto de Robert Capa
[Gerda Taro and soldier, Córdoba front], 1936

"Gerda Taro (1910-1937) emerge, por fin, de la sombra de su compañero y padre del fotoperiodismo, Robert Capa, en una exposición sobre la Guerra Civil española que viajará el próximo verano al MANAC de Barcelona. En su inauguración, hoy en el Barbican de Londres, se hace justicia al legado de la primera fotógrafa caída en el frente y, probablemente también, a la primera mujer que documentó la acción bélica desde la trinchera. (...)

Taro cayó en Brunete, arrollada por un tanque, el 25 de julio de 1937. Murió al día siguiente, honrada como una heroína en Madrid, Valencia y París. “El funeral fue una manifestación espectacular de solidaridad internacional con la España republicana”, recuerda su biógrafo Irme Schaber. “La guerra civil española mata a su primera fotógrafa”, tituló la revista estadounidense Life. Un año después quedará relegada a un segundo plano como “la novia del más importante fotógrafo de guerra”. Capa se hizo famoso con su foto del Miliciano caído, pero su compañera demuestra que las mujeres también manejaban pistola y escopeta aunque calzaran tacones."
Público, 17 octubre de 2008

dijous, 23 d’octubre del 2008

Tardor a ses Salines


Avui pareix que les temperatures han baixat un poc (ara mateix 19,3º C), però fins ara podíem anar pel carrer en màniga curta, són els plaers de viure a la Mediterrània. Els telenotícies estatals anuncien pluges a tot arreu i neu, i diuen pluges a balears, doncs que vinguin i ho provin! Això és mala publicitat per l’illa, ja que si fa bon temps (sol) hi ha gent que vindria a passar un cap de setmana de tardor, per entre d’altres coses, passejar per les platges, ara que estan tranquil·les i precioses.

aznar i el canvi climàtic!



Quin Krak el Aznar,,,,, diu k no sap si l'acció de l'home és determinant en el canvi climàtic, no que és expert en aquest temes, doncs perquè no es queda a ca seua sense emprenyar!
El cert és que la presentació del llibre va durar més, què va dir?, va ser interessant, perquè TVE només destaca això,,,?

dimecres, 22 d’octubre del 2008

'Treu la Llengua'

Us recoman un programa de la TEF, que s'emet els dilluns a les 22:45 hores. Amb un format atractiu i dinàmic, a cada programa tracten des de diferents punts de vista com es parla el català a les Pitiüses. Un altre apartat interessant és l'entrevista a gent que està aprenent el català.

Si no ho podeu veure en directe, les especialitats de la cadena son les re-difusions (dimarts 23:05; divendres 15:15; dissabte 21:20) i si no a la web de la TEF es poden consultar.
Felicitats pel programa!

Anem al Cine Eivissa III


Dies 22 i 23 d'octubre
LO MEJOR DE MÍ
Espanya. 2007. Drama (85’)
Directora: Roser Aguilar
Intèrprets; Marián Álvarez, Juan Sanz, Lluis Homar, Alberto Jiménez

"De petita, Raquel no entenia perquè a la ràdio, a la televisió i a les pel•lícules del dissabte a la tarda sentia parlar constantment de l'amor. Més endavant ho descobrirà per ella mateixa. Un bell exercici d'honestedat narrativa, a partir d'un guió arriscat amb el minimalisme com a virtut". (www.eivissa.es)

diumenge, 19 d’octubre del 2008

lluna d'octubre



Port d’Eivissa la nit de dijous, dos creuers animaven l’ambient del port, ara ja mort per la buidor de la tardor. Una impressionant lluna de color ataronjat apareixia potent sorprenent a tothom i posant color a la nit.


dimecres, 15 d’octubre del 2008

Anem al Cine Eivissa 2

Dies 15 i 16 d'octubre
EL SILENCI ABANS DE BACH
Espanya. 2007. Experimental (102’) (en català)
Director: Pere Portabella
Intèrprets: Àlex Brendemühl, Féodor Atkine, Christian Brembeck, Daniel Ligorio, Georg C. Biller, Antonio Serrano, Ferrán Ruiz, Georgina Cardona, Franz Schuchart, Jaume Melendres, Christian Atanasiu.

Passeig pels segles XVIII, XIX i XX, a partir d'apunts quotidians de la vida del mestre de Lepzig. Pere Portabella ha concebut una successió de quadres –memorables els del camioner que interpreta Bach amb una harmònica en plena autovia, o la ja famosa dels cel•listes tocant les Variacions Goldberg en un vagó de metro en marxa-, que componen una obra inclassificable i difícil de definir. Una reflexió sobre el treball de la creació musical i la inspiració que, com totes les pel•lícules d’aquest director des de fa 30 anys (“No compteu amb els dits”, “Nocturn 29”, “Vampir cuadecuc”, “Pont de Varsòvia”), ens proposa un cinema despullat d'anècdota però viu i palpitant.


dilluns, 13 d’octubre del 2008

estic aburrit del Facebook


Hem vaig inscriure al Facebook, eina d’internet per crec xarxa social i compartir informació. En poques setmanes ja m’he afarta, em donaré de baixa. Com tot a la vida té coses bones i d’altres dolentes, però no li acabo de trobar el gust. Amplies la xarxa de contactes, però contactes amb gent que fa anys que no veus, però si no ho fas potser és perquè no ho has volgut. Et troba gent que et coneix de vista, però no vols res més enllà. Veus fotografies d’amics d’amics d’amics que l’altre nit van sortir de festa i veus com anaven de borratxos o veus com una amiga de l’insti es petoneja amb un k suposem que és la nova parella. Té la part positiva que és crear grups amb gent que té interessos comuns i poder departir i compartir informació així com una relació ràpida amb amistats. Cadascú controla el que vol fer amb la seua intimitat, si un penja segons què a la web ja sap que està exposat a que ho vegi molta gent, per tant, és lliure de mostrar. El que no entenc és perquè acceptar amistats a les que no els hi diràs ni una paraula mai.

Visca la xarxa!

Arte mediocre - Por Laura Ferrer Arambarri

A veces conviene llamar a las cosas por su nombre. Estrechez de miras, falta de ambición para el conjunto y mucha para el interés propio, torpeza. Todas ellas se resumen en una: mediocre, eso que la RAE define como «de poco mérito, tirando a malo». Y ese es el panorama cultural que nos encontramos en la isla.No se trata de insultar a los artistas con talento, que los hay, ni a quienes realmente trabajan
para que el arte no sea una palabra polvorienta encerrada en un almacén o el altarcito al que unos pocos, que se creen los elegidos, llevan sus ofrendas. No es eso. En los últimos meses, será casualidad, he escuchado y leído opiones de personas vinculadas con eso que llamamos arte que están francamente hartos de cómo se hacen las cosas en esta isla. Una sala de exposiciones pública con más columnas que el mausoleo de Halicarnaso, una Mostra de Creativitat que tiene muchas cosas buenas
pero que adolece de falta de ambición para convertirla en una actividad con atractivo real, criterios para conceder premios y ayudas que parecen ir ligados al carnet político, al catalanismo o a la moda del momento.
En otros lugares de España comparan la situación actual con la de hace 50 años y destacan, asombrados, lo que han avanzado. ¿Qué era Bilbao hace 50 años? Una nube de smog con fondo de altos hornos. Ahora, arrastrada por el Guggemheim, se ha convertido en una de las ciudades punteras del arte. ¿Y La Rioja? Hoy puede presumir de tener decenas de bodegas espectaculares, algunas de ellas firmadas por arquitectos de primera línea que atraen a miles de turistas. Y sin embargo, sin
vemos la Eivissa de hace 50, 60, 70 años, muchos querríamos que, dictaduras aparte, volvieran esos años en los que lo mejorcito de la intelectualidad europea hizo que el mundo se fijase en la isla: Benjamin, Haussman, Sert, Gropius, Broner... el Grupo Ibiza 59... Hoy los artistas que tienen méritos para denominarse así, observan entristecidos el papel de las instituciones en la promoción de la cultura y los
escasos presupuestos que se manejan. Dentro de cincuenta años, el arte que habrá transcendido en Eivissa será el de un listado de dj’s.


el Dominical
Diario de Ibiza
12 octubre 2008

diumenge, 12 d’octubre del 2008

algunes fotos mostra creativitat eivissa 2008

Us passo algunes de les moltes imatges que es podien veure el pasta cap de setmana pels carrers de la Marina i Dalt Vila. El millor, veure en espais estranys com l’antiga peixateria una expo o al mig de la plaça des Mercat tallers per a nens. Felicitats a tots els que van participar, i a seguir creant!






Taller de pintura mural a la Plaça de sa Font, instal·lació de Lula Martins en es Polvorí i pintura graffitti en directe per Joshua Socias.

dissabte, 4 d’octubre del 2008

III Mostra de Creativitat d'Eivissa



Aquest dies (2 al 5 octubre) es celebra a Eivissa la tercera mostra. Una bona oportunitat per conèixer i participar amb la creació local.
Jo participo amb dos conjunts de fotografies, es poden veure al Claustre de l'Ajuntament a Dalt Vila. Amb la col·lecció '7 pecados' del col·lectiu artístic Nos Mojamos Tod@s i amb el conjunt de fotografies amb el nom 'Ullades' realitzat conjuntament amb Elena Pérez.

Consulteu aquí el PROGRAMA de la Mostra....

MOLA-Diariodeibiza-el soroll de les coses petites


Mola 17 setembre 2008
www.diariodeibiza.es
Consultar tot el sumplement MOLA

Torna 'Anem al Cine'

Entram a sa tardor i per sort torna el bon cine amb el cicle ‘Anem al Cine’, on tots els dimecres i dijous podem anar als Multicines a experimentar amb pel·lícules que no circulen per la cartellera habitual i a més en versió original.
Apunta-ho a l’agenda per aquesta setmana (8 i 9 octubre):

CASUAL DAY
Espanya. 2007. Comèdia àcida. (95’)
Director: Max Lemcke
Intèrprets: Juan Diego, Javier Ríos, Luis Tosar, Estíbaliz Gabilondo, Arturo Valls, Alberto San Juan, Marta Etura.
El Casual Day –passar una jornada fora de l’oficina, amb vestimenta casual- és un costum importat dels Estats Units i té com a objectiu reduir l'estrès i afavorir les relacions personals entre els treballadors de la mateixa empresa.