dilluns, 30 de novembre de 2009

"Ibiza, entre el negocio local y el Patrimonio Mundial"


La ampliación del puerto de Ibiza pone en entredicho la calificación de la ciudad como 'ciudad Patrimonio de la Humanidad', tal como en su día la declaró la UNESCO. La obra, que contempla el dragado del puerto y la modificación de la fachada marítima, puede causar daños paisajísticos y ambientales que han obligado al Comité del Patrimonio Mundial a solicitar al Gobierno español la paralización del proyecto para poder evaluar el impacto que tendrá sobre los bienes catalogados.


El escarabajo verde - Ibiza: entre el negocio local y el patrimonio mundial.




EL ESCARABAJO VERDE





dimecres, 25 de novembre de 2009

PARAULES SOBRE UN PORT - Rafel Serra Costa

Diari Ultima Hora Eivissa i Formentera - 21 novembre 2009

PARAULES SOBRE UN PORT

M’explica un bon amic una història de l’Eivissa dels primers 70. Em diu que tenia un càrrec municipal poc important, que des de l’ajuntament va adonar-se’n de com uns terrenys públics guanyats a la mar passaren a mans particulars, i que bons negocis se’n feren. A pesar de que en aquell temps s’estilava allò de l’“ordeno y mando”, ell va mostrar el seu descord amb la venda, però aquesta es va efectuar igualment. Poc després va renunciar al seu càrrec, els solars varen passar a ser l’actual moll de mercaderies del port d’aquell municipi, i “uns pocs eivissencs es varen fer molt més rics venent el que era de tots”. Paraules del meu amic.

El comentari és el preliminar del que realment em vol explicar: el seu punt de vista sobre el projecte de reforma d’aquell mateix port, passats prop de quaranta anys. Em conta tota una odisea d’estudis marítims, la funció social dels llocs on la gent treballa i es fa la vida, òrgans de decisió dels qui un no sap massa bé què poden fer i què no, ambicions personals, interessos econòmics, grups d’inversors connectats amb partits polítics... La història és llarga i tortuosa, i no tots els actors són coneguts. Ell, però, veu que el projecte s'encarrila cap a una mena d’àrea lúdica com el “Maremagnum” de Barcelona, amb botigues i bars de disseny construïts sobre la mar a base de buidar dos muntanyes, i amb vistes a un conjunt històric-monumental que, més que pel seu valor humà, sembla que sobretot se l’aprecïa pel seu reclam comercial. També em parla de l’ús industrial que tendrà el nou port, i de l’accés que necessitarà per al tràfic rodat. L’única sortida possible és per damunt d’una zona degradada d’interés natural que alguns somnien en recuperar. El pressupost inicial, de 10 milions d’euros, ara ja és de més de 100 milions, “que ja estan dats i beneïts, i tots contents perquè tots hi guanyen”. Paraules del meu amic.

També em fa notar, l’amic, que alguns que fa poc deien “ai” ara diuen “ceba”, i enraonam sobre la vertadera naturalesa del fet de governar. “Si no podem canviar al qui decideix, facem que el qui decideix canvïi d’idea, que maneres de motivar-lo n’hi ha. Total, qui se’n recorda del diari d’ahir?” Qui ahir deia “això jo no ho voré”, avui diu “a això no hi alternativa”. Qui ahir deia “aquestos tenen arguments infantils”, avui diu “aquestos mateixos necessiten una solució urgent”... Hi ha una preocupació legítima, i s’han fet propostes alternatives que la tenen en compte i que funcionarien, però l’atenció que han rebut és mínima. Pitjor encara, el diàleg ja s’ha tornat a convertir en un nou intercanvi de paraules gruixudes. Un ja no sap en qui confiar quan qui ahir s’asseia davant les màquines avui no recela cap ni mica d’una altra megainfrastructura que ve de tan lluny. Declaracions com “per damunt d’aquí no passarà mai un vial” tenen poca vocació d’eternitat. I si qui les fa no canvia d’idea, d’aquí pocs anys el canviaran a a ell per un altre, que maneres de fer-ho també n’hi ha.

Al final, i com ja és costum, el que ens queda és el dilema de sempre: el de si val la pena tornar-se a abarallar perquè s’ha posat a la venda un altre tros d’Eivissa. Per resoldre’l, però, primer hauriem de decidir quin valor té, la paraula.


Rafel Serra Costa

VII FIRA DEL CAMP 2009 EIVISSA


VII FIRA DEL CAMP 2009 - recinte firal

dissabte 28 de novembre

16.00 – 16.27 h Projecció del vídeo d'Amics de la Terra Algo está pasando.

19.30- 20.30 Veterinarios sin fronteras Quienes somos?
Ponents: Yolanda Méndez i Virginia Cháves.

diumenge 29 de novembre 2009

11.00 Obertura de la Fira.

11.30- 12.30 Experiència de la posada en funcionament de la cooperativa de productors ecològics de Menorca, Econatura.

13.00-14.00 Presentació del logotip de races autòctones. Programa de conservació de les races pitiüses. Yolanda Méndez

15.00 -15.27 Projecció del vídeo d'Amics de la Terra Algo está pasando.

16.00- 17.00 Conferència. Solucions de la Permacultura per mitigar el canvi climàtic Ponent: Marcos Tur. Asoc. Permacultura de las Islas Pitiusas.
17.30-18.30 Projecte de varietats tradicionals de les Pitiüses.




Escacs a la Marina

Escacs al barri de La Marina Dissabte 28 i dissabte 5 a les 17 h. Carpa al costat de l'església de San Telm Organitza: Ass. de comerciants de la Marina i Ass. Cultural Amics dels Escacs d'Eivissa

dimarts, 24 de novembre de 2009

Calç i memòria de Nora Albert i Ferrer Guasch

Imatge: Alejandro Marí Escalera

Divendres 27 de novembre a les 20.30 h a l'espai Cultural de s'Alamera de Vila, Presentació del llibre Calç i memòria de l’escriptora Nora Albert i el pintor Ferrer Guasch. A càrrec de Iolanda Bonet i Carles Fabregat. Poesia i pintura de dos grans creadors.

diumenge, 22 de novembre de 2009

el supermercat de l'art d'eivissa


Un any més, i ja en són 17, arriba el Supermercat de l'art a la sala Ebusus de l'Alamera. 46 pintors, 2 fotògrafs i 3 escultors ens ofereixen obres originals de petit format a preus econòmics.

Encara no l'he visitat, i tu? Deixa alguna comentari, quin artista t'ha agradat més? Qui t'ha cridat l'atenció? Has comprat alguna cosa? ...

Fins el 5 de gener, tens una cita amb l'art!

dissabte, 21 de novembre de 2009

Camp, gent i paisatge en perill

www.diariodeibiza.es
21 novembre 2009
Perdida la cosecha de frutos secos

Buena parte de la cosecha de frutos secos se ha quedado este año en el campo - En la mayoría de explotaciones no se han recolectado las almendras
PEP RIBAS La temporada de recogida de frutos secos (almendra y algarroba) en Ibiza se da por concluida y sus resultados no podían ser más desastrosos. Se confirman las peores expectativas para una cosecha que no hace muchas décadas resultaba fundamental para la economía de la isla.

Aunque la almendra y la algarroba son dos frutos muy distintos, tienen mucho en común, dado que se producen en las mismas explotaciones, se recogen en la misma época y han convivido en la isla durante aproximadamente un siglo, pero a juzgar por su actual comportamiento en el mercado, su futuro es más que impreciso y su final supondrá un cambio total del paisaje de la isla.

Este año más que nunca cualquier persona que se desplace por las carreteras de la isla podrá apreciar un espectáculo muy poco reconfortante: los almendros conservan sus frutos, ya ennegrecidos por la acción de las lluvias. Significa que nadie ha recogido estos frutos, porque han dejado de tener valor. Los intermediarios que habitualmente la comercializaban ni siquiera disponen de precio y algunos guardan sus almacenes llenos con la producción del año pasado, que no han podido vender.

«Cuando Xico Tarrés ganó las elecciones por aquí se decía que había dicho: menos campos de golf y más campos de almendros. Pues bien, los que tenemos en Corona están acabados». Así se expresa Miquel Costa, un jubilado de Santa Agnès, que dice que es de los pocos payeses del pueblo que han recogido sus almendras. Pero no ha podido venderlas.

Confiesa que estuvo en la cooperativa y le dijeron que no admitían almendras a ningún precio. Luego visitó a un comerciante que solía acudir al pueblo a recoger la cosecha. «Me dijo que no compraba, sino que tenía para vender a 30 céntimos el kilo. Las tiene del año pasado, que las pagaba a 60», comenta.

Así pues, Miquel ha tenido que guardar la cosecha de este año, con la esperanza de que más adelante alguien quiera comprarla. Pero admite que en Corona sólo ha recogido las almendras algún que otro jubilado o gente que esté en el paro y no tenga nada más que hacer. En la mayoría de fincas el fruto se ha quedado en el campo, lo que supone que si el año próximo los dueños deciden efectuar la recolección, buena parte de las almendras estarán podridas, con la consiguiente pérdida de valor.

Catalina Torres admite que en su campo nadie ha recogido las almendras. «Yo no puedo hacerlo –explica–, porque ya estoy muy mayor, pero tampoco puedo encargar el trabajo a nadie, porque me costaría mucho dinero y no sacaría nada, ya que las almendras no tienen ningún valor».
Catalina y Miquel coinciden en que los almendros de Corona suponen un gran atractivo para la gente de fuera cuando están en flor. Pero para que sigan produciendo necesitan cuidados, y tal como está el mercado, nadie se preocupa de cuidarlos y mucho menos, de realizar nuevas plantaciones. Miquel cree que ya no se volverán a plantar más almendros en los campos de Corona. Al contrario, ya hay quien ha eliminado de su finca más de la mitad de los árboles, porque «al fin y al cabo, no le producían nada y sólo le molestaban para arar la tierra».

La producción de algarroba es menos problemática que la de almendra, dado que su cosecha es menos laboriosa y, aunque el precio ha descendido considerablemente en los últimos años, ese fruto sí que se compra, ya que la cooperativa Agrícola Sant Antoni la usa para la producción de piensos.

El presidente de esta entidad, Josep Ribas, Bernadet, señala que aunque son muchas las explotaciones donde el fruto ha quedado en los árboles, existen factores que han propiciado su recolección. Uno de ellos, la actual crisis económica, que ha llevado a personas en paro a recolectar algarroba para obtener algún recurso.

Bernadet afirma que algunos propietarios ceden gratuitamente sus campos para que esas personas realicen la recolección, sin caer en los riesgos que ello supone. «Imagínate –apunta– que tú regalas la fruta a alguien para que la recoja y esa persona tiene la mala pata de caerse de un algarrobo y hacerse daño. Pues bien, tú eres el responsable, ya que ese trabajador estaba en tu finca y no le cubría ningún seguro. Como ese tipo de trabajo no está regulado, a lo mejor para hacer un favor a alguien te has buscado la ruina».

Otro factor favorable a la recolección de la algarroba ha sido la abundante producción de este año, que incidía en la productividad del trabajo. No obstante, el precio ha caído en picado en los dos últimos años. Según el presidente de la cooperativa de Sant Antoni, en 2007 este producto se pagaba a los agricultores a 33 céntimos de euro el kilogramo; el año pasado ese precio había descendido hasta los 27 céntimos y actualmente el mismo producto se paga a 17 céntimos.

Eivissa a l'Espai Mallorca de Barcelona


Dimecres 25 de novembre a les 19.30 h - ESPAI MALLORCA de BCN

CÈLIA SÀNCHEZ-MÚSTICH i JEAN SERRA poesía amb poetes
Lectura presentació dels poemaris A la taula del mig, de Cèlia Sànchez-Mústich i Aigua viva de Jean Serra. A més dels autors, llegiran poemes des de les taules Marta Nadal, Sebastià Alzamora, Carme Sansa, Antoni Clapés, Sam Abrams, Francesc Parcerissas, Lluís Calvo, Joan Duran, Josep-Anton Soldevila i Núria Martínez-Vernis, entre d'altres. Amb la participació musical de Taïs Oriol, traverso, i Jordi Vela, violoncel.

divendres, 20 de novembre de 2009

'Climàtic' a Can Ventosa


Divendres 20 de novembre, a les 21.00 h a Can Ventosa
Autor: Miquel Àngel Aguiló · Direcció escènica: Joan Fullana · A càrrec de: Studium Cor de Cambra.

“Climàtic” pretén fer una ullada crítica sobre l’acció de l’home i la seva ignorant arrogància enfront la natura. És un crit discret -un de tants- que convida a la reflexió envers al mal irreparable que fem a les aigües, al món vegetal i a l’entorn en general. L’obra està estructurada en quatre blocs, els quals a la vegada inclouen varis moviments.

dijous, 19 de novembre de 2009

El model de mobilitat de l'illa – conferència

El proper dimarts 24 a les 19.30 h al Club Diario de Ibiza, conferència de Manuel Herce:
"El model de Mobilitat de l'Illa: presentació de la diagnosi del PDMd'Eivissa".
Organitza: Consell i Ajuntament d'Eivissa

hi ha hagut caniv de dates i de lloc, informaré properament!

dimecres, 18 de novembre de 2009

mola 18 novembre 2009


Una setmana més toca MOLA!

El Bartomolé, un tresor del mar; Persones amb discapacitat i la seua accessibilitat al món; es Riu Sona; entrevista a Kristina Yourstone, ebanista i forjadora... i les seccions setmanals... PICA AQUÍ

diumenge, 15 de novembre de 2009

'Una mujer moderna' - opinió de la visita al teatre


Ahir vaig anar a can ventosa a veure 'Una mujer moderna', del grup Teatralia. Les actrius eren totes dones i son alumnes del curs de teatre i era la seua primera representació. Primera sorpresa agradable, el teatre ple, molt poques butaques lliures. I pareix que divendres a tope també.

El grup d'actrius ho van fer molt bé per portar només uns mesos de classe, moltes felicitats per totes. El que no em va agradar tant va ser la obra de teatre. Se'm va fer llarg, eren diferents històries curtes o paròdies sobre homes, dones i sexe. Alguns diàlegs feien gràcia i estaven ven resolts, però d'altres tenien un humor massa brusc, abusant de paraulotes.

El públic va riure i va aplaudir, per tant perfecte. Felicitats per la feinada tècnica, i a les actrius novells, a seguir endavant!

dijous, 5 de novembre de 2009

XXXV CURS EIVISSENC DE CULTURA


Gestió de zones humides. El cas de ses Feixes.


Eivissa, del 9 al 14 de novembre de 2009
Sala de Cultura de "Sa Nostra"
Carrer d'Aragó, 17, Eivissa


Dilluns 9. Conferència: Les Feixes del Pla de Vila: un element fonamental del paisatge agrari tradicional eivissenc, Ernest Prats, historiador. 20h.
Presentació a càrrec de: Marià Serra Planells

Dimarts 10. Conferència: Parc Natural del Delta de l’Ebre: 25 anys de gestió, Joan Francesc Vidal Esquerré , director del Parc Natural del Delta de l’Ebre. 20h.
Presentació a càrrec de: Jaume Estarellas

Dimecres 11. Conferència: Evolució dels valors dels prats, Joan Mayol, biòleg. 20h.
Presentació a càrrec de: Toni Marí, Rota

Dijous 12. Conferència: Interès de la preservació de les zones humides i exemples de restauració i conservació a Catalunya,Jordi Sargatal, expert en zones humides. 20h.
Presentació a càrrec de: Jordi Salewski

Divendres 13. Taula rodona. 20h.

El dissabte 14, excursió coordinada pel GEN i el Grup de Coneixement del Medi de l’IEE a Ses Feixes. Punt de trobada: davant la seu de l’IEE, (c. Pere Francès, 12), a les 10 hores.

Exposició L’Institut d’Estudis Eivissencs, 60 anys.
Sala de Cultura Sa Nostra, del 9 al 14 de novembre (11-13.30h i 17.30-20h).

L'assistència als actes és lliure i gratuïta.

Organitza: Institut d’Estudis Eivissencs

dimarts, 3 de novembre de 2009

Cercavins a Formentera, bon concert!

Algunes imatges sense retocar del concert de Formentera per 'sa trencada de pinyons' del grup lleidatà 'Cercavins'. Va ser un gran concert, un gran equip de músics ens van fer ballar amb les seues notes a la plaça de sant Ferran. Vaig estrenar objectiu i el tema llums de concert no el controlo mol, són les primeres fotos en serio d'un concert. em falta pràctica,,,, prepareu-vos músics que venc!!
Cercavins, un grup de bona gent, gràcies pel concert!



passeu-vos pel seu myspace a escoltar alguna cosa...Cercavins