dimarts, 25 d’agost de 2009

Poesía en la sal, sal en la música - Eivissa

El "Centro de las Artes Taller de Sal" (a la Canal de ses Salines d'Eivissa) acull un nou espai expositiu segons diuen molt atractiu. Actualment hi ha l'exposició "Interferencias".

Però aquest dijous 27 a partir de les 20.30 h....recital de poesía de: Antonio Colinas, Ben Clark, Pau Saradell i Julio Herranz.
Un quartet de luxe! Per si fos poc, ambientat amb la guitarra de Marcial Rodríguez.

dilluns, 24 d’agost de 2009

Festes de Sant Agustí 2009


Ja han començat ses festes de Sant Agustí... com sempre diverses activitats atractives, en especial grups de música d'aquí i de fora, si més no sempre són singulars... aquest any entre d'altres Mariachis, Ska Cubano, Projecte Mut,,, etc i la Colla de Dimonis i Mals Esperits....

A més les exposicions de "In-Visiones” de Rocío Villatoro i “Retrospectiva” de José Carmona

Per sort ara si tenim un lloc web per consultar totes les activitats:
www.santagusti.info

Bones festes agustiners i agustineres!! ((sí és correcte ho diu EEiF...jeje))

diumenge, 23 d’agost de 2009

Payeses del siglo XXI


www.diariodeibiza.es - 23 d'agost de 2009

Aunque el campo de Ibiza dejó de ser rentable según el modelo tradicional y se ha ido despoblando en las últimas décadas, hay quien sigue confiando en su futuro. Existen jóvenes ibicencos que creen en el porvenir de los cultivos biológicos (ausencia de tratamientos con productos tóxicos o venenosos) y los han adoptado como forma de trabajo profesional. La venta directa al consumidor les permite ofrecer precios competitivos. Jordi Serra, de Ca na Berri de Sant Josep, es uno de ellos.

SANT JOSEP | PEP RIBAS Jordi Serra es un joven agricultor de Sant Josep cuyo padre es propietario de una finca agrícola tradicional, Ca na Berri, y que ha decidido dedicarse profesionalmente a la agricultura. Una opción muy poco habitual en la isla, donde el sector primario se ha ido reduciendo paulatinamente en las últimas décadas por las escasas posibilidades económicas que ofrece.
Pues bien, Jordi ha querido convertirse en un agricultor del siglo XXI y se ha pasado a la producción ecológica. Desde hace tres años está demostrando que su trabajo le permite mantener el campo activo y vivir de ello de una forma más o menos holgada. «Lo que te puedo asegurar es que no me queda mucho tiempo muerto», afirma mientras pesa el género de un lote de productos que está preparando para unos clientes que han acudido a su puesto de venta para adquirir hortalizas recién sacadas del huerto.
El joven productor se ha construido a pie de finca un sombrajo con cañas y maderas del monte y dos días por semana (los miércoles y los sábados) durante todo el año vende los productos de su finca. En verano hay más variedad, puesto que tiene las hortalizas, pero siempre hay algo: patata, cebollas, lechugas, col, coliflor, ... lo que se cultive en cada temporada. «Nosotros no venimos a comprar pensando que podremos escoger entre muchos productos, sino que nos aclimatamos a lo que hay. La naturaleza es muy sabia y lo que nos ofrece en cada época es lo mejor que podamos consumir». Así se expresa Elisenda, una de las clientas de Jordi, que además confiesa que la compra le sale más barata que en el supermercado.
«Creo que habría que desmitificar –continúa la compradora– eso que dice mucha gente de que los productos ecológicos son más caros que los otros. Lo serán si pasan por diferentes intermediarios, pero si lo compras directamente al agricultor, son más económicos y mucho más sanos y sabrosos».

Producto exclusivo
Jordi Serra se limita a vender exclusivamente lo que produce en su finca. «Considero contraproducente –comenta el productor– lo que hacen algunos, que venden también material de fuera en sus puestos de venta, ya que de esta forma, están haciendo la competencia a los comercios y perjudican a aquellos que hacen las cosas bien hechas».
Serra colabora con el departamento de Agricultura del Consell Insular en el programa de recuperación de variedades autóctonas de la huerta ibicenca, concretamente con el melón ariçoner, la ñora ibicenca, el pimiento blanco y el tomate de ferro para colgar.
Aunque también produce variedades híbridas, como un tipo de sandía de gran tamaño, asegura que las hortalizas autóctonas son más resistentes a las plagas, consumen menos agua y son más nutritivas. «El problema está –afirma– en que el público no las conoce. Creo que falta una labor de divulgación».

Foto: Entre los productos que vende en su puesto, Jordi Serra ofrece una especialidad suya: la ´nyora´ ibicenca secada al sol. JUAN A. RIERA


dissabte, 22 d’agost de 2009

nous vesins


ja tenim un altre vesí amb cos de ferro que s'ha instal·lat al barri de Dalt Vial per una temporadeta... dos al castell i una al mace... això pareix la sagrada familia!

Birra illenca


bona notícia pel camp eivissenc i per la innovació empresarial, no està tot perdut, es poden fer coses noves a Eivissa... imaginació al poder!

www.eivissa.es
22 d'agost de 2009

Diez mil kilos de cebada ibicenca para fabricar cerveza Isleña

El compromiso entre la cooperativa de Sant Antoni y la cervecera tiene validez mientras opere la empresa

SANT ANTONI | PEP RIBAS La Cooperativa Agrícola Sant Antoni y la empresa Cerveza Isleña han alcanzado un acuerdo de compraventa por el que la firma cervecera se compromete a adquirir a la organización agraria 10.000 kilogramos anuales de cebada cultivada en Ibiza. El acuerdo se firmó ayer en las dependencias de la cooperativa en un acto al que asistió el alcalde de Sant Antoni, José Sala.
Estamparon su rúbrica en el documento el presidente de la cooperativa, Josep Ribas, y el director de Cerveza Isleña SL, Javier Marín Escrivá. Tiene validez para todo el tiempo en que opere la empresa transformadora y prevé que ésta comprará cada año 10.000 kilos de cebada ibicenca. Para el resto de la producción se pacta una opción de compra preferencial con una prima anual que Isleña podrá o no ejercitar en función de las necesidades de mercado.
Antes de la firma el presidente de la cooperativa felicitó a los responsables de la nueva empresa cervecera por haber decidido usar cebada ibicenca, lo que supone dar salida a una pequeña parte de la producción de cereales de la isla. Ribas afirmó que este cultivo puede ser «más o menos rentable» para los productores, pero aseguró que es lo más conveniente para el campo desde el punto de vista medioambiental y paisajístico, dado que con el cereal, el terreno ofrece un buen aspecto todo el año y precisa de una sola labor. Si no hay cultivo se requieren varias labores para eliminar la maleza, lo que multiplica los costes de manteamiento, sin obtener ningún rendimiento.
El agricultor espera que esta cerveza se implante en el mercado y crezca su producción, ya que considera que el campo está capacitado para vender no sólo 10 toneladas al año, sino 1.000 toneladas, lo que supondría un importante aliciente para la agricultura de la isla.
El director de Cerveza Isleña, Javier Marín, por su parte, considera «lógico» que la cooperativa proporcione a su empresa cebada isleña para su producción, y se felicitó de que este acuerdo sea también positivo para la conservación del entorno natural de la isla. Actualmente esta cerveza se fabrica en Holanda, aunque según Marín, se pretende que en el futuro la fábrica también esté emplazada en la isla. En este sentido, Josep Ribas ofreció el uso de un almacén de la cooperativa, donde se podrían instalar otras líneas de transformación de productos agrarios.
El socio fundador de la empresa Hugo Oliver manifestó, entre otros aspectos, que la nueva cerveza nace con vocación de ser una de las señas de identidad de la isla y de convertirse en la «cerveza del pueblo».
El alcalde, José Sala, intervino para felicitar a la empresa cervecera y celebró el acuerdo entre las dos entidades, que supone la unión del sector productivo con el de la transformación. «Siempre nos ha preocupado encontrar una fórmula para que los payeses puedan comercializar sus productos», afirmó.

divendres, 21 d’agost de 2009

Exposició Alfons García Prats en les seues fotos


Encara no l'he anat a veure, però és molt però que molt recomanable. En l'Eivissa d'aquells anys és d'admirar la feina fotogràfica d'aquet senyor, sort en tenim de les seues imatges per entendre com era aquesta illa...

www.eivissa.es
“Alfons García Prats. Antològica”. La mostra està organitzada conjuntament entre l’Ajuntament d’Eivissa i l’Obra Social de “Sa Nostra, Caixa de Balears, i es podrà visitar fins el proper 26 de setembre.

Aquesta col•lecció està formada per més de 700 imatges preses per Alfons García Prats entre els anys 40 i 60 del segle passat, que mostren paisatges de la ciutat i de la resta de l’illa d’Eivissa, escenes de la vida quotidiana, esdeveniments, gent anònima i alguns personatges eivissencs.... També immortalitzà diverses imatges de l’antiga fàbrica de Can Ventosa, on Alfons hi treballà durant un període de temps.... Alfons García Prats sempre portava una càmera de fotografies damunt, i fins a l’any 1960 revelà les seues fotografies de forma artesanal en blanc i negre. ...

La mostra recull unes cinquanta fotografies, la major part de 50 x 70 cm. aproximadament. S’han seleccionat aquelles imatges menys conegudes o menys retratades per altres fotògrafs, i de temàtica variada: de la ciutat, de l’antiga fàbrica de Can Ventosa, de gent anònima, de personatges coneguts com Marià Villangòmez o Antoni Costa, etc. També n’hi ha alguna de pobles de l’illa.

dijous, 20 d’agost de 2009

Descobrint The Pepper Pots

Per casualitats de la vida vaig passar aquest cap de setmana per Banyoles i em van dur a un concert d'un grup que desconeixia, The Pepper Pots. Un grup de les terres gironines que està trionfant arreu, des d'Amèrica al Japó. Jo m'ho vaig passar molt bé al concert, molta energia i bona música...us deixo una mostra i a ballar!

dimecres, 19 d’agost de 2009

dimarts, 18 d’agost de 2009

Jornada «Els espais agraris als Països Catalans: agonia o esperança»


He participat en aquesta jornada amb una conferència sobre Agricultura a Eivissa. Una nova i bona experiència.
A la Universitat Catalana d'Estiu UCE de Prada de Conflent

Ho organitza; Fundació Agroterritori
Hi col·labora: Departament de Geografia, Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona
Amb el suport de Cambra Agrària Territorial de Girona
dia 17 d’agost

Es pot fer un balanç ambigu de l’estat dels espais agraris als Països Catalans: mentre que en determinats àmbits professionals i territorials es donen passes decidides a favor de la preservació i la gestió d’aquests espais, en altres llocs es prodiga un discurs pessimista, sovint acompanyat de desinterès polític. La jornada tècnica d’Agroterritori pretén posicionar-se en aquest estat de coses i aportar dades per a la discussió. Per tant, no únicament es tracta de ‘sistematitzar derrotes’, sinó també de donar paraula a les veus del territori que perseveren en el manteniment dels espais agraris. Alhora, es presentaran experiències concretes de treball en la línia d’una cerca d’un futur en positiu per a diversos espais agraris. En aquest sentit, en un primer bloc s’afrontaran les valoracions de tall més crític (agroeutenàsia, invisibilitat i divorci), mentre que en el segon bloc se subratllaran les opcions de futur (vincle, alternativa i rebel·lia). Convé que totes aquelles persones inquietes per la desaparició d’espais agraris arreu dels Països Catalans, que estiguin preocupades per la seva preservació, gestió i desenvolupament, comparteixin un temps de reflexió i debat en el marc de la jornada tècnica d’Agroterritori a l’UCE. Això permetrà guanyar consciència col·lectiva dels reptes que els espais agraris tenen amb vista al futur.

9:30-10:30
Presentació de la jornada. Agricultura i territori als Països Catalans: una visió general
per Valerià Paül (geògraf, investigador en geografia a la Universidade de Santiago de Compostela)

10:30-11:30
El divorci o la distància entre productor i consumidor. Les xarxes de lligams alimentaris del camp amb la ciutat
per Anna Roca (professora de geografia a la Universitat de Girona) i Sònia Callau (enginyera tècnica agrícola i enginyera de forests)

11:30-12:00 Debat entre els assistents

12:00-15:00h Pausa (dinar)

15:00-16:00
El vincle necessari o la recuperació de l’aliança entre Perpinyà i l’agricultura de la plana del Rosselló
per Gilles Bertand (enginyer agrònom responsable d’agricultura de la Comunitat d’Aglomeració de Perpinyà-Mediterrània)

16:00-17:00
L’alternativa o les opcions emergents de producció i consum. Un balanç des d’Eivissa
per Jordi Salewski (geògraf, Institut d’Estudis Eivissencs)

17:00-18:00
La rebel·lia o no admetre que el treball dels llauradors haja esdevingut anacrònic
per Enric Navarro (agrònom i llaurador, responsable de producció de Món Orxata)

18:00 Cloenda

diumenge, 9 d’agost de 2009

Murakami exposa a Eivissa


Avui diumenge he començat el mati llegint el diari i he vist a la columna de Julio Herranz de l’Ultima Hora una recomanació que m’ha motivat, l’exposició “Superflat New Pop Culture”, que són obres del Japonès Takashi Murakami. He pensat que seria cosa de dibuix manga, he caigut als tòpics, però no. Una barreja de cultura japonesa y occidental que m’ha agradat. Aquí va enllaç de web de Murakami, una autèntica fàbrica de l’art, i volia posar un enllaç de la expo, però no he trobat cap web oficial que anunci l’expo. Aquí enllaç de yatoo Crec que és un poc trist que l’any 2009, no aparegui info a la web sobre les expos del Centre Cultural s’Alamera, espai públic del Consell d’Eivissa al passeig més cèntric de la ciutat. (Expo fins el 30 d’agost)