dimecres, 21 de desembre del 2011
dilluns, 19 de desembre del 2011
dimecres, 30 de novembre del 2011
dimarts, 29 de novembre del 2011
´PIEL ADENTRO´ fotografies d'Alejandro Marí Escalera
Club Diario de Ibiza
http://fotografosibiza.blogspot.com
La seua web:
http://www.alejandromariescalera.es
:::::......::::::........::::::.......::::::......
dimarts, 22 de novembre del 2011
CONCURS DE PA PAGÈS/ FIRA DEL CAMP 2011
El lliurament dels pans es farà en l'estand del *Grup d’Acció Local d’Eivissa i Formentera el dissabte 3 de desembre de 11-14h.
El jurat ho compondrà experts en la matèria i s’anunciarà el millor pa del concurs després de la xerrada de Víctor García sobre varietats locals de blat, el dissabte 3 de desembre sobre les 19h.
Fira del camp 2011 Eivissa
dissabte, 19 de novembre del 2011
L'ESPERANÇA D'UNA REVOLUACIÓ AL NORD D'ÀFRICA
Conferència dins la campanya "Mou-te amb la Mediterrània", impartida per l'escriptor Salem Zenia.
Dijous, 24 de novembre a les 20:00h. al Club Diario de Ibiza
Organitzat amb: Pen Català.
dimecres, 16 de novembre del 2011
"El sabor de les paraules" per celebrar el Dia Mundial de la Tolerància (16 de novembre)
Lloc: Saló de Plens, Ajuntament de Sant Josep. C / Pere Escanellas 33
Hora: 20:00 hores
dimarts, 15 de novembre del 2011
dimecres, 2 de novembre del 2011
Presentació Revista Eivissa nº 50
Entitat d'Utilitat Pública
info@estudiseivissencs.cat
TL-FAX: 971 31 27 75
http://www.estudiseivissencs.
dijous, 29 de setembre del 2011
Presentació del llibre "Vicent Ferrer Guasch, fotògraf"
dilluns, 26 de setembre del 2011
dilluns, 12 de setembre del 2011
CURSOS FOTOGRAFÍA 2011-2012 en CEPA PITIÜSES Santa Eulalia e Ibiza.
Abierto el plazo de matrícula para los CURSOS DE FOTOGRAFÍA de la Escuela
CEPA Pitiüses de Ibiza y de Santa Eulalia impartidos por el fotógrafo
Alejandro Marí Escalera.
Matrícula: De Lunes 12 a Viernes 16 de Septiembre, de 11 a 13 y de 17 a 19
horas
Escuela C.E.P.A. Pitiuses (Vía Púnica 29, Ibiza).
Comienzo de los cursos: Octubre 2011
Plazas Limitadas.
Más información en http://fotografosibiza.
dilluns, 5 de setembre del 2011
Un mito en papel ´couché´ - Ibiza - Laura Ferrer Arabarri
Los reportajes de Ibiza en revistas de la época contribuyeron a forjar su imagen exterior desde los años 30
LAURA FERRER ARAMBARRI | IBIZA
A través de los reportajes de Ibiza y Formentera en publicaciones nacionales e internacionales comprendidas entre los años 30 y 70 se puede analizar cómo se forjó la imagen de la isla y algunos de sus mitos. Los primeros artículos, ilustrados con una bucólica isla de payesas y casas encaladas, dan paso a los primeros testimonios de los beatniks y hippies. Muchas publicaciones también se hacen eco de la época dorada del arte y el verdadero glamour y bohemia en la isla. La época en la que vivieron en Ibiza artistas como Frank El Punto o el falsificador Elmyr d´Hory, que acogía en su casa al polémico escritor Clifford Irving. Le acompañaba su amante por entonces, la bella y carismática baronesa Nina Van Pallandt, actriz, cantante y esposa de Frederick Van Pallandt. La revista Life dedica diez páginas en su edición de febrero de 1972 a abordar la historia de Van Pallandt e Irving, que quedaría también reflejada en la película ´Fake!´ de Orson Welles.
Mucho antes, la revista francesa L´Ilustration, con el sencillo título ´Ibiza´, encabeza un reportaje que es un buen ejemplo de las primeras publicaciones sobre la isla. La revista salió a la calle el 15 junio 1935 con dos páginas dedicadas a Ibiza, en la que llaman la atención las imágenes bucólicas del campo y las payesas por La Marina. Una Ibiza rural y tranquila que fue la que atrajo a aquellos primeros visitantes ilustres como Walter Benjamin o Raoul Haussmann.
Durante los años de la Guerra Civil es difícil encontrar, en los circuitos del coleccionismo, ejemplos de revistas internacionales que hablen de la isla. El interés por Ibiza se retoma en los años 50, con reportajes que hablan ya de bohemia y beatniks, precursores de los hippies. Así, la edición británica de la revista Esquire publica en abril de 1957 un reportaje titulado ´Una isla fuera de lo común en las Balears: una nueva cita para la bohemia internacional´. Se trata de cuatro páginas que entremezclan imágenes de la Ibiza tradicional con la de esos nuevos y melancólicos habitantes.
De nuevo, la revista Esquire (Reino Unido) dedica en julio de 1962 un reportaje a Ibiza. Titulado ´Majorca, Saint Tropez, Ibiza!´ en el que asegura que es el nuevo lugar de moda, descubierto por artistas de vanguardia y al que se han sumado los turistas convencionales. El periodista Richard Joseph recomienda conocer Ibiza y da algunas claves de lo que supone la creación del mito. «Los expatriados se congregan en cafeterías del paseo marítimo para tomar vino y hablar. En Ibiza, uno vive bien y por poco dinero», dice. Del mismo año que esta última Esquire data un ejemplar de la revista alemana Praline. En portada titula un sencillo ´Vacaciones en Ibiza´ y cuenta en el interior con siete páginas dedicadas íntegramente a la isla. Una buena prueba del inicio de la explotación turística es que aparece una imagen de un tablao flamenco, muy del gusto guiri, y de que se ven las primeras terrazas con marcas comerciales como Pepsi o Coca-cola.
Un par de años más tarde, la Revista Triunfo (española) publica el 22 de agosto 1964 un completísimo reportaje de 15 páginas titulado ´Ibiza, Babel del Mediterráneo´. Habla de artistas, de hippies, de la vida cotidiana de la isla. Muy significativo resulta un pie de foto de dos peluts que dice: «Melenas, barbas, tipos ambiguos e indefinibles... Todo un sector de la población flotante de Ibiza está compuesto por ejemplares humanos que hasta hace muy poco debían resultar tremendamente insólitos para los habitantes de la isla, acostumbrados a la modorra de la vida cotidiana...».
La revista alemana Praline publica en abril de 1969 un nuevo reportaje que parece querer contrarrestar la imagen un tanto alocada de la isla, que ya entonces aparecía en la prensa con artículos que subrayaban la presencia de drogas en Ibiza. El reportaje se titula ´Ibiza: Isla de pintores y paraíso de vacaciones´ y muestra paisajes bucólicos.
Otras revistas, como un Paris Match de 1972 contribuyeron a asentar la imagen ´cool´ de la isla.
Lunes 05 de septiembre de 2011
http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2011/09/05/mito-papel-couche/505077.html
IMATGES DE LES REVISTES:
http://comunidad.diariodeibiza.es/galeria-multimedia/LOCAL/Reportajes-Ibiza/31922/18.html
dimecres, 24 d’agost del 2011
Jordi Seràpio, Pep Colomer, i Vicent Marí: la xeremia a l'UCE
Pep Colomar Ferrer, Jordi Serapio Riera i Vicent Marí Costa, tres amics, tres eivissencs que ens han visitat per a ensenyar-nos un tresor de “sa seva terra” la xeremia.
Aquest instrument només el podreu trobar a Eivissa i Formentera, un instrument popular molt vinculat a la nostra cultura musical, molt senzill però molt personal, l’origen del qual es perd en els segles. Penseu que cada xeremia és única. Un instrument com la xeremia és fruit d’un sistema econòmic concret, el de la pagesia, els pastors i el món rural.
Pel que entenem es tracta de pura cultura oral...
Si. Les músiques han estat transmeses oralment, tot i que en l‘actualitat ja les hem començades a recollir i a transcriure. Tanmateix, a diferència del cas del Pep Colomer, que practica i construeix la xeremia en el seu context “natural”, a nosaltres, que som més joves, ens arriba de manera folkloritzada, com a espectacle.
I és que la xeremia ha estat a punt de desaparèixer.
I tant. Ara fa uns anys només érem dues persones (parla Pep Colomer) que la coneixíem i la podíem fabricar. Avui dia, però, hi ha molt de jovent que comença a dominar aquesta especialitat instrumental.
Com és que persones de tant variada edat (77, 32 i 25 anys) manifesteu aquest interès per un instrument tan “arcaic”.
Perquè forma part de la nostra tradició musical i si no el mantenim nosaltres ningú no ho farà. Actualment som força colla els que estem treballant en aquesta direcció.
Aquest fenomen musical té una visibilitat associativa en concret?
La pot arribar a tenir. S’ha de dir però, que pel que fa a la vessant folklòrica, hi ha una sèrie de grups que el mantenen i el practiquen. A tota l’illa d’Eivisa hi ha una vintena de grups, organitzats en una federació de les Pitiüses, que practiquen el que diem “Ball pagès”, amb diversitat de versions que tenen el seu propi nom. Es tracta d’un ball propi molt diferent del que es pot trobar en espais propers, com Mallorca o Menorca.
Darrerament la federació ha començat una edició de llibres sobre el folklore de les Pitiüses, no sols pel que fa a la música i el ball, sinó també en relació als vestits, a la manera de treballar el camp, etcètera. Tot el que representa el món tradicional rural de les Pitiüses. Amb tot, no es mantenen de moment relacions amb altres manifestacions del món associatiu, tot i que se'n podrien començar a teixir.
Quines relacions manteniu amb la resta de les illes?
S’han mantingut relacions amb altres grups, però no de manera estable.
Hi ha també d’altres instruments característics de la vostra cultura illenca.
Sí. Són la flaüta i el tambor, que són, precisament, els instruments que acompanyen al “Ball pagès”. Tot estava relacionat amb la cultura del camp.
Si a tot l’anomenat primer món hi ha hagut un tall cultural, en aquests darrers cinquanta anys, a les Pitiüses ha hagut de ser molt acusat...
Brutal. Actualment la cultura pròpia es troba sota una pressió molt forta, principalment els mesos d’estiu. Va arribar a quedar sota mínims. S’ha de dir, però, que a partir dels darrers anys hi ha hagut un intent de recuperació de la pròpia identitat.
Quin tipus de resposta veieu per part dels nadius de l’illa?
Hi ha una part important que admira el nostre folklore, però el que passa és que està folkloritzat en el sentit que la gent no sap ballar, no l’usa d'una manera viva. És més espectacle precisament pel tall cultural d’una generació perduda per a aquests temes.
És el primer any que participeu a la UCE...
Nosaltres sí. Som aquí gràcies a la iniciativa d’un membre d’un grup de “Ball pagès”, que fa que rebem el suport del Consell Insular i de l’Associació Vuit d’Agost, un entitat eivissenca de caràcter més sòciocultural que ha fet que a Eivissa hi hagi, per exemple, dimonis, el Correlengua... Es tracta d’una entitat amb la que caldria que potenciàssim els contactes i les relacions.
dimarts, 23 d’agost del 2011
DVD documental Erwin Bechtold
Ja esta a la venta el DVD del documental. "BECHTOLD, retrato de un artista".
Per a comandes i informació:
juan@factoriadifacil.com
www.factoriadifacil.com
VIDEOS MOSTRA
dimecres, 17 d’agost del 2011
300 personas contra la destrucción de la posidonia - RIP Formentera 2011
La iniciativa popular reúne medio millar de firmas para pedir el compromiso institucional
www.ultimahora.es
Guillermo Romaní | Formentera | 15/08/2011
La iniciativa popular fruto del impacto causado por las imágenes grabadas por el biólogo marino Manu San Félix, que se han podido ver en los últimos días en los medios de comunicación se hizo patente ayer en la plaza de la Constitución donde bajo un sol de justicia unas 300 personas se congregaron para decir ‘basta' a la destrucción galopante que se está produciendo en las praderas de posidonia de Formentera. Lo más grave de todo es que, tal y como señalaba el manifiesto que fue leído por Miquel Costa, «fueron declaradas Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO», pero, más grave aún, la Unión Europea las tiene clasificadas como hábitats prioritarios y obliga a España a delimitarlas, protegerlas y hacer estudios de su estado de conservación para paliar los efectos negativos de «los fondeos indiscriminados de embarcaciones de recreo que son las que más afectan a las praderas» señalaba el sábado el director de investigaciones de Oceana, Ricardo Aguilar en Formentera, que entre otros aspectos apuntaba su alto valor como fábrica de oxígeno ya que una hectárea de posidonea reconvierte tanto CO2 en oxígeno como cinco hectáreas de selva amazónica. Y Costa recordaba que hace un tiempo nadie sabía qué significaba para nuestro ecosistema, «pero ahora y cada vez más la gente es consciente de que la posidonia es imprescindible para tener las playas que tenemos aquí, sin ella eso desaparecerá y por desgracia algunos empresarios y algunos políticos como el conseller de Medi Ambient del Govern balear, Biel Company, siguen sin querer enterarse».
Performances, sorpresas, manifestaciones y asambleas Alrededor de la una del mediodía llegó a la plaza de Sant Francesc un ataúd negro con el lema ‘Rip Posidonea' en sus laterales, con una ancla plateada clavada sobre la tapa, flores marchitas y marcas de sangre. Era una perfecta escenificación que se sumaba a la perfomance realizada el sábado en la ‘noche electrónica' de Sant Ferran, a la aparición el domingo por la mañana de una gran ancla entre la escultura que homenajea a la posidonea en la rotonda que conduce al Centro de Día y al Hospital de Formentera. Según los organizadores en menos de dos horas de habían superado las 500 firmas de adhesión al manifiesto solicitando la protección de las praderas, en el que se leía «el fondeo incontrolado e indiscriminado sobre las praderas de posidonea oceánica está absolutamente prohibido por la normativa vigente del Parc Natural de ses Salines, pero esta agresión se produce de forma masiva verano tras verano y las administraciones públicas no hacen nada por evitarlo».
Una destrucción demasiado rápida Alertando que la destrucción del fondo marino es rápida e irreversible por lo que hay que actuar de forma inmediata, ‘Rip Posidonia' en su comunicado y manifiesto exigía el control estricto del fondeo de embarcaciones y la imposición de sanciones a los infractores de acuerdo con la normativa vigente; la finalización y puesta en marcha inmediata del proyecto de regulación de fondeos propiciado por el Consell de Formentera; que Govern balear y Estado cumplan con sus deberes para la real regulación de los fondeos, vigilen la prohibición expresa de efectuarlos sobre popsidonea como exige la UE y que para ello aporte medios económicos que regulen el control, inspección y sanción de las infracciones o el control de las emisiones de aguas residuales al mar.
Unidad de acción política Por último ‘Rip Posidonia' reclama una total unidad de acción de todos los partidos políticos de Formentera a los que insta a dejar de lado sus diferencias partidistas para luchar de forma conjunto por el interés general de la isla. Y a propósito de políticos decir que se vieron a varios consellers de GxF, a uno del PSOE, a una consellera de la extinta Sa Unió, pero poco más.
EL DETALLE
Autor satisfecho El autor de la escultura del monumento a la posidonea, Aarón Keydar, se mostraba satisfecho por el hecho de que su obra haya servido como catalizador de un mensaje que debe servir de toque de atención a los ciudadanos que deben saber valorar la riqueza de este bien.
dimarts, 16 d’agost del 2011
dilluns, 15 d’agost del 2011
RIP Posidonia Formentera 2011
RIP Posidònia és una iniciativa popular de ciutadans de Formentera
ATUREM EL FONDEIG INCONTROLAT I LA DESTRUCCIÓ
DEL NOSTRE FONS MARÍ DE POSIDÒNIA OCEÀNICA
Com a ciutadanes i ciutadans de Formentera, estem alarmats per la creixent devastació del fons marí de la nostra illa.
El fondeig incontrolat i indiscriminat sobre les praderies de Posidonia oceanica està absolutament prohibit per la normativa vigent del Parc Natural de ses Salines. Però aquesta agressió es produeix de forma massiva estiu rere estiu i les administracions públiques no fan res per evitar-ho.
Les praderies de posidònia van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i ajuden a pal·liar els efectes de l’escalfament global. Cada hectàrea de posidònia és capaç de convertir tant CO2 en oxigen com cinc hectàrees de la selva amazònica.
Posidònia és sinònim d’aigües cristal·lines, platges de sorra i biodiversitat. És la garantia de conservació del paisatge, el principal reclam turístic i la major font d'ingressos de la nostra illa.
Per tot això i exercint el nostre deure com a ciutadanes i ciutadans de Formentera, demanam:
1. El control estricte del fondeig d'embarcacions, així com la imposició de sancions als infractors d’acord amb la normativa vigent.
2. La imminent finalització del projecte de regulació del fondeig d'embarcacions per part del Consell Insular de Formentera, que haurà de garantir la plena preservació del fons marí en general i de les praderies de posidònia en particular, així com la seguretat dels banyistes i de les embarcacions.
3. Que el Govern balear i l’Estat compleixin amb el deure de fer real la regulació del fondeig amb la dotació econòmica necessària.
4. El control efectiu de les emissions d’aigües residuals a la mar.
5. Que les administracions públiques i les empreses privades de Formentera, especialment els ports esportius i altres negocis vinculats a la mar, informin i sensibilitzin als seus usuaris del valor patrimonial de la posidònia i de la normativa que l’afecta.
6. Que tots els partits polítics de Formentera s'uneixin en favor d'aquesta causa, deixant de costat les seues diferències partidistes.
Si no aturam ara la destrucció del fons marí, demà serà tard per recuperar l’essència que ha caracteritzat la nostra illa i els seus habitants durant mil·lennis.
Rescat Immediat de la Posidònia!!!
Formentera 14 d’agost de 2011
http://www.facebook.com/ripposidonia
Posidonia en perill a Eivissa i Formentera
Miércoles 10 de agosto de 2011
www.diariodeibiza.es
El fondeo puede acabar en tres años con la posidonia de Formentera
Los expertos estiman que un tercio de las praderas entre Punta Pedrera y s´Espalmador han sido arrasadas
Un solo barco acabó con una hectárea de posidonia en un día. El investigador Carlos Duarte dice que el efecto de los fondeos incontrolados es una «agresión intolerable». San Félix apuesta por la regulación del anclaje en las áreas protegidas y la concienciación de la ciudadanía
JOSEP RUBIO | FORMENTERA La pradera de posidonia de Formentera, una de las más valiosas del mar Mediterráneo, está siendo gravemente dañada hasta el punto de que «en tres o cuatro años más puede quedar totalmente destruida en gran parte del Parque Natural de ses Salines», según el biólogo marino Manu San Félix. El fondeo sin control que practican a diario unas mil embarcaciones entre es Caló de s´Oli y s´Espalmador es la razón principal de la degradación de este bosque submarino que fue declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en 1999. A pesar que la pradera crece en un área marina protegida y que existe la prohibición explícita de tirar el ancla sobre extensiones de posidonia, miles de barcos fondean impunemente sobre esta planta marina a lo largo del verano. El efecto de garreo, por el que el ancla se desplaza en el fondo arrastrando todo lo que encuentra a su paso, está devastando extensiones que según San Félix son «grandes como campos de fútbol arrasados». Ello sumado al destrozo que producen los movimientos de la cadena que enlaza el barco con el ancla, conocidos como borneo, comportan que en los últimos 10 años «probablemente se haya reducido entre un 30 y un 40 por ciento la superficie de Posidonia oceanica en la franja de mar que separa Punta Pedrera de Espalmador», añade el biólogo, que admite que «aún no hay datos precisos». Un ejemplo documentado de los estragos del fondeo sin control es el caso del yate ´Turama´, de más de 100 metros de eslora, que fue objeto de seguimiento audiovisual por parte del equipo de submarinistas de Manu San Félix mientras permanecía anclado ante la playa de ses Illetes los pasados 26 y 27 de julio. En las imágenes se aprecia como el ancla, de un peso aproximado de media tonelada y de más de dos metros de longitud, es impulsada por la fuerza de la corriente y arranca de raíz la posidonia acabando en pocos minutos con los arrecifes que tardan siglos en formarse. San Félix estima que la acción del ancla del ´Turama´ acabó con unos 10.000 metros cuadrados de posidonia en un solo día. Estos cálculos se han realizado gracias a un programa que registra vía satélite el borneo del barco y el garreo del ancla. El biólogo precisa que «también los barcos más pequeños provocan un daño atroz, porque son muchos más» y añade que «aunque la embarcación tenga diez metros de eslora, cada ancla puede acabar con centenares de metros cuadrados de posidonia y dañar especies marinas de especial importancia para la calidad el agua como son las nacras, protegidas por ley». Reacciones Ante la situación crítica de la pradera de Formentera, el doctor Carlos Duarte, investigador del Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados (Imedea) ha lanzado un mensaje en el que tacha la destrucción de la posidonia como «una agresión intolerable» y recuerda que son a los «grandes yates (...) de millonarios y personalidades públicas a quienes se tolera esta agresión mientras se hace la vista gorda». El experto añade que «detrás de esta agresión hay una dejadez de funciones de las autoridades y las fuerzas públicas sobre quienes recae la protección de este valioso patrimonio». El científico explica que «en la pradera residen los organismos más longevos del planeta, con clones de posidonia que podrían tener decenas de miles de años de edad» y argumenta que «una hectárea destruida de esta planta, lo que ocurre en un solo día en las aguas de Formentera, requiere más de 300 años para regenerarse». Duarte, considerado la mayor autoridad mundial sobre posidonia y fanerógamas marinas, asegura que cada hectárea de posidonia tiene una capacidad de convertir el CO2 en oxígeno equivalente a cinco hectáreas de selva amazónica. Por su parte, la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN), la organización que concede las declaraciones de Patrimonio de la Humanidad de la Unesco en el ámbito de los recursos naturales, está estudiando informes sobre la pradera de Formentera. Esta institución, que tiene sede en Gland (Suiza) podría retirar el reconocimiento internacional de la pradera si estima que la posidonia pitiusa deja de constituir un bien natural. Alternativas a la destrucción San Félix explica que regular el fondeo sobre las praderas de posidonia es «básico» para «cualquier persona que tenga un mínimo de sensibilidad». Sin embargo, subraya la importancia de la sensibilización al respecto de este bien: «Si la gente de los barcos supiese lo que hay debajo del agua no fondearían» y agrega que esta concienciación debería llegar a todos los que residen en las Pitiusas: «Desde los que trabajamos en el mar hasta los estudiantes, los camareros o los carteros».
www.ultimahora.es/ibiza
Formentera pide a la Guardia Civil que sancione los fondeos prohibidos
La petición se debe a que ni Costas, ni Parc Natural ni el Govern balear han puesto medios para evitar estos fondeos. Silvia Tur, consellera de Medi Ambient en Formentera, considera que el Govern no puede «mirar hacia otro lado en este asunto»
Guillermo Romaní | 10/08/2011
La consellera de Medi Ambient de Formentera, Silvia Tur, anunció ayer la remisión inmediata a la Guardia Civil de «una solicitud formal de intervención a través de la unidad de los GEAS, el Grupo Especial de Actividades Subacuáticas, para que hagan una inspección y un informe relativo a los hechos denunciados públicamente (fondeos incontrolados en praderas de posidonea) y procedan dentro del margen de sus competencias y de su ámbito de actuación». El motivo según Tur es que «el Consell de Formentera no puede hacerse cargo unilateralmente de una situación cada vez se torna más grave, que crece exponencialmente en cuanto el riesgo sobre nuestro fondo marino, que no es competencia del Consell y ante lo que las administraciones no pueden escudarse diciendo que no tienen medios, no tienen dinero o están en crisis, pues tienen la obligación de cumplir con estas tareas inspectoras y sancionadoras y desde Formentera exigimos más que nunca que las instituciones cumplan con sus obligaciones, que es lo que deben hacer». Tur reconoció que las informaciones aparecidas en un medio de comunicación sobre los destrozos causados por las embarcaciones fondeadas en el Parc Natural de ses Salines en las praderas de posidonea oceánica ya las conocía de primera mano: «Desgraciadamente no es una situación que nos coja de nuevo porque se trata de algo que ya se produjo en años anteriores, por lo que hay que incidir en la denuncia de esta situación que tiene efectos tan adversos para la conservación de las praderas de posidonea y mostrar asimismo el malestar por esta situación». La consellera de Medi Ambient indicó que el Govern Balear no ha instalado las boyas ecológicas que se colocaban en es Caló de s'Oli y en s'Espalmador «presuntamente por falta de dinero, pero todavía a día de hoy no he recibido ninguna comunicación oficial, notificación o explicación, simplemente no se han instalado y eso es realmente una situación muy grave».
Dejadez del Govern Para Tur, como comunidad autónoma, «merecemos un suspenso» y apuntó la necesidad de una «autocrítica porque no hay excusa posible para llegar a la situación a la que se ha llegado», coincidiendo con el cambio de gobierno. Tur explicó que el pasado martes tenía prevista una reunión con la directora general de Medi Natural del Govern Balear, Neus Lliteras, al que no pudo acudir por una indisposición pero que en breve se entrevistará con ella para «trasladarle la gravedad de los hechos sucedidos y en especial por un asunto igualmente grave como es que este año no se han colocado las boyas ecológicas en las zonas de fondeo regulado que es competencia del Govern, boyas situadas en la zona de es Caló de s'Oli entre la bocana de s'Estany des Peix y Punta Pedrera, así como en la zona de la playa de s'Alga en s'Espalmador. El Govern Balear no puede dar la espalda al problema ni mirar hacia otra parte». Para la consellera es lamentable que las primeras actuaciones siempre deba emprenderlas el consell cuando no debería ser así. «El Parc Natural está funcionando únicamente con dos agentes de Medio Ambiente (AMA). Eso es insostenible y si encima no tienen ninguna embarcación difícilmente pueden ir barco a barco para dar información y en cuanto a la Demarcación de Costas lamentablemente los medios que tiene brillan por su ausencia, desconozco por qué se están produciendo una serie de situaciones, lamentables, no sólo a efectos de embarcaciones y fondeos sino de otros tipos y me gustaría saber cómo piensa la Demarcación de Costas dar cumplimiento a sus funciones y obligaciones cuando ni tan siquiera tiene una embarcación en Formentera y además ha efectuado un recorte de plantilla que ha hecho inviable su operatividad».
http://www.tv3.cat/videos/3652811/El-fons-mari-de-Formentera-en-perill
Parque Natural de Ses Salines de Ibiza y Formentera
Uno de los entornos más sorprendentes de las Islas Baleares se encuentra en las Pitiusas. Ses Salines fueron declaradas Reserva Natural en 1995 y Parque Natural 2001
http://www.illesbalears.es/esp/islasbaleares/naturaleza2.jsp?SEC=NAT&id=00000316&lang=0001
EL PARC NATURAL DE SES SALINES D'EIVISSA I FORMENTERA
INFORMACIÓ BÀSICA
Descripció general: aquest espai engloba un conjunt d'hàbitats terrestres i marins, amb valors ecològics, paisatgístics, històrics i culturals de primer ordre. Una de les seves principals característiques és l'acollida d'importants poblacions d'aus aquàtiques i marines nidificants, hivernants i migrants, a més d'un important nombre d'espècies de flora i fauna endèmiques de les Illes Balears.
http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=34&cont=21765
diumenge, 14 d’agost del 2011
Documental 'Food Inc.'
El largometraje documental "Food Inc." muestra el funcionamiento de la industria alimentaria de EE.UU y los procesos que se ocultan al consumidor con el consentimiento de las agencias reguladoras y de control gubernamentales. Revela que el suministro de alimentos de EE.UU está controlado por un puñado de corporaciones que a menudo anteponen los beneficios a la salud del consumidor, al sustento de agricultores y granjeros y a la protección del medio ambiente.
Documental 'Inside job'
Inside job - Subtítulos en español from dai dai spain on Vimeo.
“Inside job” expone la terrible verdad sobre la crisis económica de 2008. El derrumbe financiero a nivel mundial ha supuesto más de 20 billones de dólares en pérdidas y, como resultado, millones de personas han perdido sus casas y empleos. A través de una extensa investigación y de entrevistas con respetados expertos financieros, políticos y periodistas, este premiado documental expone el auge de una industria deshonesta y desvela las corrosivas relaciones que han corrompido a los políticos, al reglamento regulador y a los académicos.
dissabte, 13 d’agost del 2011
dimecres, 10 d’agost del 2011
dimarts, 2 d’agost del 2011
Exposició a Eivissa - Vicent Ferrer Guasch, fotògraf
www.eivissa.es
Dijous 4 d'agost a les 13.00 h · Inauguració al claustre de l’Ajuntament d’Eivissa
Fins al 30 de setembre · Horari: de dilluns a divendres, de 9.00 a 14.00 h i de 18.00 a 21.00 h
Organitza: Arxiu d’Imatge i So Municipal d’Eivissa (AISME)
Exposició de 120 imatges d’Eivissa dels anys cinquanta, seixanta i setanta de Vicent Ferrer Guasch.
divendres, 29 de juliol del 2011
Formentera 2011 - X Encontre Poetes Països Catalans
21.00h Jardí de ses Eres (Sant Francesc)
X Encontre Poetes Països Catalans amb la intervenció de:
ÀNGELS GREGORI, del País Valencià
CARLES TORRES, d'Eivissa
MIQUEL PERELLÓ, de Mallorca
ESTEVE PORTAS, de Formentera
Actuació poètica i musical de:
PEDRALS & SAGRERA (Catalunya)
Presentació de l´obra poètico-musical:
"Concomitància del silenci", amb música de Carme Lluch (Menorca) i poemes de Maria Teresa Ferrer (Formentera).
dijous, 28 de juliol del 2011
El ibicenco Víctor Prieto se adentra en la intimidad de los ‘Camerinos’ de Sergio Parra
www.ultimahora.es/ibiza - L. Tur | 27/07/2011
«Todo surgió hace doce años, cuando Sergio Parra tuvo la oportunidad, gracias al dramaturgo Juan Carlos Rubio, de retratar a Amaparo Rivelles en su camerino», explicaba ayer el fotógrafo ibicenco Víctor Prieto, que ha colaborado como laboratorista digital en el proyecto más personal de Parra, uno de los más prestigiosos fotógrafos teatrales del país, que se titula Camerinos.
Este proyecto nació con la voluntad de retratar a varios actores en esos espacios íntimos y raras veces accesibles para los espectadores, que son los camerinos, en los momentos previos a su salida a escena. «Algunos aparecen haciendo yoga, meditando, tocando la guitarra, haciendodiferentes rituales previos a pisar el escenario o maquillándose a ellos mismos, algo que me llamó mucho la atención ya que todos nos imaginamos al actor con un séquito de maquilladores y muchas veces se encargan de eso ellos mismos», señalaba el fotógrafo ibicenco.
Artistas españoles e internacionales, desde Nuria Espert a Blanca Portillo pasando por Vicky Peña, Carlos Hipólito, Maribel Verdú, José Luis Gómez o Ethan Hawke accedieron a que Sergio Parra les captara con su objetivo.
De un proyecto que ha reunido más de 60.000 imágenes, Parra y Prieto han hecho una selección de 50 fotografías, que estos días pueden contemplarse en Mérida, donde se celebra el Festival de Teatro Clásico y donde permanecerán hasta que éste concluya. «La actriz Blanca Portillo, que había sido retratada en diferentes ocasiones por Sergio, fue la impulsora de esta muestra ya que ella dirige este año el evento teatral en la ciudad extremaña», recordaba el ibicenco al hacer referencia a un proyecto que no había visto la luz hasta ahora y que, a partir del día 2 de septiempre se expondrá en el Teatro Español de Madrid. «La voluntad de Blanca Portillo a la hora de programar esta exposición era unir artes y disciplinas que reflejan el universo de los actores», apuntaba Prieto.
Itinerancia
El próximo sábado se pondrá a la venta el libro del proyecto Camerinos que incluye numerosas imágenes que no han tenido cabida en la exposición. Por otro lado Sergio Parra, cuyo trabajo está recogido en la página web www.sergioparra.es, tiene la voluntad de que su proyecto sea itinerante y visite diferentes puntos de España. «Por mi parte, me encantaría que la muestra llegase a Eivissa, ya que muchos de los actores retratados han pasado por la Isla con diferentes montajes», aseveraba Víctor Prieto.
dimecres, 27 de juliol del 2011
Paren aquí vive gente!
Paren aquí vive gente es una campaña de Veterinarios Sin Fronteras que pretende movilizar a la ciudadanía para que exija al gobierno español que tome las acciones necesarias para impedir que se siga destruyendo la soberanía alimentaria en África. Enormes transnacionales tienen en sus manos la alimentación global: deciden qué comemos, en qué condiciones y a qué precio. Frente a ese poderío, las comunidades campesinas están desprotegidas.
http://www.aquivivegente.org
diumenge, 10 de juliol del 2011
28/06/2010: La paella al natural
dimarts, 5 de juliol del 2011
dilluns, 4 de juliol del 2011
diumenge, 26 de juny del 2011
38
dimarts, 21 de juny del 2011
Sonadors de Tanit Parada-Tur
Sonadors (con subtítulos en español) from TNT on Vimeo.
Un documental de Tanit Parada-Tur, així l'explica:
"Sonadors" és el documental que vaig realitzar entre l'abril i el maig de 2011 com a projecte final del Màster en Periodisme BCNY de la Universitat de Barcelona.
Vaig escollir aquest tema perquè sempre m'ha interessat el folklore i les tradicions eivissenques, algunes de les quals segueixen exactament igual que fa segles mentre que altres no han aguantat el pas dels anys.
Una d'aquestes tradicions que encara perduren és la dels sonadors. Els sonadors, sempre homes, representen una figura clau en el folklore eivissenc. La seva flaüta, acompanyada del tambor, posa música en l'actualitat a moltes cançons tradicionals, tot hi que antigament la melodia era l'única protagonista de les "sonades".
La figura del sonador s'ha mantingut a Eivissa des del segle XIII a través de l'ensenyament del mestre cap al seu alumne. Tot hi això, els sonadors van estar a punt de desaparèixer durant la dictadura franquista, degut a la dificultat per reunir-se i els menyspreu del règim cap a les tradicions eivissenques i la dels eivissencs mateixos cap allò que els hi era propi.
dissabte, 18 de juny del 2011
Premio de fotografía sanitaria para Lourdes Grivé
Jueves 16 de junio de 2011
www.diariodeibiza.es
dilluns, 13 de juny del 2011
CRISIS- UN MÓN EN TRANSFORMACIÓ
TAULA RODONA
PRESENTA: Hazel Morgan, Presidenta d’Amics de la TerraPARTICIPEN: Jordi Pigem (doctor en filosofia i escriptor*), Jordi Salewski (geògraf), Flor Dell’Agnolo (Fundació Deixalles)
DESCRIPCIÓ: El debat roda en torn de la situació actual del món, on les conseqüències més acusades de la crisi econòmica ha obert una caixa de Pandora on queden descobertes altres malalties cròniques com la desigualtat i la injustícia Nord -Sud. Per sortir de la crisi, hem de dissenyar un nou sistema? Quines oportunitats es presenten?
DIA: Divendres 17 de juny
HORA: a les 20:30h
LLOC: Club Diario de Ibiza
Al finalitzar l'acte convidem a un piscolabis a tots els assistents.
dimecres, 8 de juny del 2011
dilluns, 6 de juny del 2011
Banca ètica - El valor del diner
La banca ètica es va fent un lloc en el mercat, tot i que el catàleg de productes frena l'arribada al gran públic
Algunes entitats ja comencen a oferir hipoteques i préstecs alternatius
De moment, el gros del crèdit es destina al Tercer Sector
06/06/11 02:00 - barcelona - M.M
“L'activitat econòmica no és neutral. No es desenvolupa mitjançant mecanismes automàtics, involuntaris o inintencionats. Tota decisió econòmica és, en darrer terme, una decisió ètica, assumida des d'un marc determinat de conviccions les conseqüències de les quals n'afavoreixen uns i en perjudiquen uns altres”. Aquesta sentència és el primer que es veu quan s'entra al web de Fiare, una de les entitats de banca ètica que actua a Catalunya, on els orígens del moviment es remunten a molts anys enrere, amb la creació, a final dels anys noranta, de Fets (Finançament Ètic i Solidari).
Altres opcions de banca ètica a l'abast, amb oferta molt diferent de serveis, serien, per exemple, la cooperativa Coop57 i Oikocredit, que dóna suport financer per mitjà de microcrèdits a organitzacions locals del Tercer Món, i l'holandès Triodos Bank. Les entitats de banca ètica, en molts casos interconnectades, es mouen en el difícil però agraït terreny del Tercer Sector, però amb eines semblants, almenys pel que fa a la mecànica, a les de la banca tradicional, tot i que amb limitacions que encara no la fan una alternativa equivalent al 100%.
Albert Gasch, responsable de clients i socis de Fiare, que té l'origen al País Basc, explica que la plataforma és impulsada per més de 50 organitzacions, i que, fet i fet, no es pot considerar un banc. Per poder realitzar serveis bancaris, tenen firmat un acord amb un banc italià ja consolidat, Banca Popolare Etica (BPE), que els deixa la llicència. “D'aquesta manera –explica Gasch–, Fiare és la representant legal a l'Estat espanyol de la BPE, fet que ens permet captar estalvis i donar finançament, amb una estructura dividida en associacions territorials”.
Segons el portaveu de Fiare, la idea final seria obtenir els 6 milions d'euros de capital que els permeti tenir fitxa bancària pròpia, però hi ha “molta feina” des dels 3 milions que poden aconseguir a final d'aquest any. Així, Gasch tampoc no descarta “passes intermèdies”, com ara la constitució d'una sucursal de la Popolare, amb la qual es podrien acabar fusionant, juntament amb una entitat francesa, la NEF, per fer una cooperativa europea de finances ètiques.
Doble selecció
Respecte al tipus de servei, Fiare no té comptes corrents (el seu banc avalador, sí), i els seus crèdits es decideixen des d'una doble selecció: la lògica del risc, i també una anàlisi eticosocial, a càrrec d'una comissió de socis independent de l'estructura professional, amb potestat vinculant. Els seus préstecs “no són del tipus tou”, però sí “competitius i molt transparents”, indica Gasch, i van destinats, com en tota la banca ètica, a institucions i a particulars per impulsar projectes que tinguin a veure amb l'esperit que l'impulsa.
Pel que fa a Coop57, Ramon Pasqual, coordinador, recorda que com a cooperativa depenen de les aportacions dels socis en forma de fons, que han de tornar i que han de ser remunerats. “És un circuit curt, és cert, però té mèrit convèncer la societat civil que ens deixi diners que només serviran per finançar entitats, avançar subvencions de l'administració o crèdits per a inversions de caràcter ètic. Com a contrapartida a la limitació, per exemple, de donar hipoteques, Pasqual exposa el seu caràcter autogestionari, que fa que les regles del joc estiguin marcades pels integrants, “sense Euríbor i amb uns criteris propis per als avals”, comenta Pasqual, que hi afegeix: “Es tracta d'un sistema basat en la confiança, en les persones, no en els seus diners”.
De mica en mica, però, el sector es va configurant com una alternativa cada cop amb més cos. Així, Triodos Bank, conegut per les seves inversions innovadores i transparents en energies renovables, agricultura biodinàmica, turisme sostenible, etc., ja té productes hipotecaris com ara l'ecohipoteca, que, segons explica Esteban Barroso, director general de l'entitat a l'Estat, es concedirà a certs clients per al condicionament de casa seva. A més estudien “préstecs al consum alternatius, configurats de manera que no afavoreixin el sobreendeutament”.
Nova descoberta, jove fotografa Eivissenca Irene de Andrés
No se qui és, però he vist a la premsa que exposa aquest mes de juny a PhotoEspaña a Madrid i ha guanyat el XI premi El Cultural de El Mundo.
Va nèixer l'any 1986 i pel que es veu, comença a treure el cap en aquest difícil i competetiu món de la fotografia... Felicitats i endavant!
Pels que estau per Madrid, exposició a l'Espai 1 de la galeria Marta Cervera (Carrer General Castaños, 5) amb l'exposició Pokoj s výhledem na more / Habitación con vistas al mar.
Aqui va l'article del El Mundo
Article del Diario de Ibiza
Web d'Irene de Andrés
dilluns, 30 de maig del 2011
Dia Mundial del Medi Ambient Eivissa 2011
Dijous 02 Juny
Club Diari d’Eivissa
20.30h “Agricultura i transgènics. Sabem el què manjem?”
Xerrada a càrreg de Antonio Ruiz. Presidente del Comité Aragonés de Agricultura ecológica.
Presenta: José Ribas Cardona. President Cooperativa Agrícola Sant Antoni.
Dissabte 04 Juny
Saló Parroquial de Jesús
20h. Projecció documental
“Transxènia”
20.40h Projecció documental
“Una granja para el futuro”
Diumenge 05 Juny
18h Presentació vídeo “SES FEIXES. Passat, present i futur”. A càrreg de GEN-GOB
Projecció curtmetratges “1minutetosavetheworld”
Taller “Viu millor, reverteix el canvi climàtic”. Fundació Deixalles.
Prova cotxes elèctrics
19.30h. “Transformant l’escenari”. Performance a càrreg d’Amics de la Terra.
20.30h. TAULA RODONA “Agricultura i transgènics. Sabem el què menjem?”
!!!!!!!! Música i pojeccions amb LIMBOOGALOO GUATEQUE !!!!!!!!!!
diumenge, 29 de maig del 2011
Encendidos por Ben Clark
29 de mayo 2011
Escribo estas palabras y más allá de la ventana llueve. Llueve en Salamanca, la ciudad sin árboles, y pienso en la lluvia, en todo lo que daría por enviarla a mi isla, a la isla de los árboles. Miro por la ventana hacia la plaza; bajo la lluvia Los Indignados se mojan por mí, por nosotros, entre pancartas que se escurren y comisiones que se empapan.
Me han pedido que acuda mañana a leer una poesía por un megáfono. Una poesía para hacer la revolución. Pero ya me lo dijo Juan Gelman, hace unos años, ante un salmorejo excelente en Córdoba: el poeta sabe que con sus versos no hará la revolución. Pero llueve y quisiera escribir un poema que llevara a la lluvia hasta Eivissa, pero llueve y Juan Gelman inaugura hoy la Feria del Libro en Madrid, cerca y lejos de los acampados en Sol, y me enciende la rabia. Estoy encendido. ¿Saldrá Eivissa a la calle por todo esto? Y, si no lo hace, ¿por qué no?
En este mayo electoral hemos perdido todos: ha arrasado la radicalidad del fuego. ¿No vamos a indignarnos? Como dijo el premio Cervantes el poeta no puede hacer la revolución, ni con todos sus versos puede hacer la revolución, pero hay que intentarlo: reclamo un movimiento nuevo, el de Los Encendidos, os pido –te pido a ti, lector–, que salgas a la calle a defender lo que es tuyo por encima de políticas, de lenguas, de bancos y de hipotecas: la tierra.
Salgamos a la calle a pedir una gestión más eficiente, más seguridad; nos pasamos el día atravesando detectores de metales cuando nuestro verdadero enemigo se combate con detectores de humo, con más aviones, con más dispositivos y con más dinero. Salgamos a la calle primero y subamos al monte después: seamos, por una vez, en Eivissa, un ejemplo para todos.
Replantemos, organicémonos, que caiga la lluvia y que lo haga en forma de solidaridad, cooperación y responsabilidad. Es nuestra responsabilidad.
Has hablado en los bares de los japoneses y de su forma de superarse, has hablado en los bares de los jóvenes, de los parados y de los jubilados que han salido a la calle a pedir una sociedad mejor, has hablado de la ola de cambio en el mundo árabe, has hablado en los bares del fuego como quien habla de un monstruo invencible: enciéndete tú también, haz algo.
Podemos hacer algo. Somos Los Encendidos. www.facebook.com/correoclark
dilluns, 16 de maig del 2011
¿QUIÉN MATÓ A WALTER BENJAMIN?
Participen:
David Mauas, director del documental
Vicente Valero, escriptor
Fanny Tur, directora adjunta de l'Institut Ramon Llull
http://www.whokilledwalterbenjamin.com
Dimecres, 18 de maig de 2011 a les 20.30 hores al Club Diario de Ibiza
diumenge, 15 de maig del 2011
dimarts, 3 de maig del 2011
Mediterrània Eivissa, 20 anys fent país es presenta a Barcelona
Pels amics de Barcelona...
Divendres 6 de maig a les 19.30h a l'Espai Mallorca de Barcelona:
Presentació del llibre Mediterrània-Eivissa. 20 anys fent país, de l'autora Maria del Mar Joan i Marí, recull dels vint anys d'història de l'editorial Mediterrània-Eivissa, referent del món cultural a les Pitiüses.
A càrrec de l’historiador Josep Massot i Muntaner, Maria del Mar Joan i Marí i Vicent Marí i Costa.
Presentació de la rondalla eivissenca de Joan Castelló “Sa barseta sense tapadora”, adaptada per Emma Segura i dibuixos de Beatriz Colom
www.eivissa.es
Les il·lustracions han estat realitzades per Beatriz Colom, guanyadora del IV Premi Punta de Llapis d'Il·lustració.
La rondalla “Sa Barseta sense tapadora” fou recollida per Joan Castelló Guasch en el seu primer aplec publicat l'any 1953 titulat “Rondaies Eivissenques”. L'any 1995 l'Institut d'Estudis Eivissencs el reedità.
Llorenç Pons des de Menorca
diumenge, 1 de maig del 2011
Sorprenent Vivian Maier
Quan penses que res pot sorprendre't, encara queden coses per descobrir. Llegeixo al bloc Enfocant de na Maria Rosa Vila la història de Vivian Maier. Una mainadera americana que va fotografiar l'amèrica del anys 1950 a 1990 i que mai va ensenyar al món les seues fotografies, deixant més de 30.000 imatges per revelar.
El seu descobridor, John Maloof va comprar un bagul ple de negatius i va descobrir un gran tresor. Amb el temps Maloof ha recopilat més de 100.000 negatius, més de 3.000 gravats, centenars de rodets sense revelar i pel·lícules casolanes.
Amb paraules del Mª Rosa Vila: podem considerar que la Vivian Maier és una de les fotògrafes amb més talent del món i una de les "culpables" del creixent interès per la “street photography”.
A la recent pàgina web que han creat, podreu apreciar el valor de les imatges de Maier. Per mi realment impresionants.
Trailer: "Finding Vivian Maier" from John Maloof on Vimeo.
dijous, 28 d’abril del 2011
Mencions Sant Jordi 2011 Eivissa
29 d'abril a Can Ventosa, 21h.
L’Assemblea General de Socis de l’Institut d’Estudis Eivissencs es proposà instituir, el gener de 1989, unes Mencions Honorífiques que fossin un reconeixement públic de la feina que han realitzat i realitzen persones o institucions a favor de la nostra llengua i cultura. D’acord amb aquesta proposta, la Comissió Executiva de l’Institut d’Estudis Eivissencs, creà la Menció d’Honor Sant Jordi.
L’any 2010 la Comissió Executiva de l’IEE va afegir dues noves distincions: la Menció Jove Sant Jordi, destinada a una persona, un col·lectiu jove o que treballi per als joves, i la Menció Producció Cultural Sant Jordi, com a reconeixement a una producció cultural recent en qualsevol format que destaqui per promoure la llengua i la cultura de les Pitiüses.
Els guardonats d’enguany són els següents:
Menció Jove Sant Jordi: 4 de Copes.
Menció Producció Cultural Sant Jordi: Glosar i redoblar. Una didàctica del cant tradicional de les Illes Pitiüses, Ignasi Carrero
Menció d’Honor Sant Jordi: Antoni Planells Tur, Planes.
L’acte d’enguany vol ser un homenatge a Joan Castelló Guasch, en el seu centenari, i s’inscriu en les celebracions "2011, l’any de la paraula viva", una de les convocatòries destacades dins els actes commemoratius del centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
dimarts, 12 d’abril del 2011
VI Setmana Gastronòmica: Educar per menjar bé a Eivissa
19 h Inauguració
Maria Marí, presidenta d’APAEEF
Vicent Ferrer, tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Eivissa
19.10 h Conferència inaugural: Alimentació i salut
A càrrec de Lola Puig, representant de la Taula de treball Menjadors Escolars de Catalunya
20 h Exposició dels resultats de les enquestes a pares i mares
20.15 h Panell d’experiències
• Alimentació ecològica al menjador de Joan XXII. Patrícia - Cuinera.
• Menjadors escolars Eivissa. Paquita Torres - Nutricionista del càtering de s’Olivera.
•Associació de Productors d’Agricultura ecològica. Jordi Serra - Enginyer agroícola i productor d’agricultura ecològica.
• Consell Balear de Producció Agrícola Ecològica de les Illes Balears. Aina Calafat – Directora tècnica de CBPAE.
20.45 h Conclusions i clausura
Degustació de productes locals ecològics
Descarregar: · Programa de la conferència
dijous, 7 d’abril del 2011
15 ARTISTES EN HOMENATGE A JOAN CASTELLÓ GUASCH - 2011
Des de sempre, més enllà de les necessitats vitals, el menjar- mitjançant la gastronomia, que en la nostra època ha atès les més altes fites de la sofistificació- ha esdevingut un doll de plaents sensacions que apel·len les nostres capacitats gustatives i olfactives i que, alhora, ens salpebren la mirada d´aromes.
La interacció entre l´art i el menjar ja temptà Arcimboldo qui, amb les seves agosarades imatges múltiples, nodrí de fruites o marisc el rostre humà tot sobrepassant les “natures mortes” clàssiques, aliment pictòric de molts artistes des del Barroc fins ben entrat el XIX. L´artista ja, dins la seva època i amb la seva imaginació, prefigurà la iconografia surrealista de Salvador Dalí a “Lobster telephone”, per posar-ne tan sols un exemple.
De la mateixa manera, la re-creació i la reflexió entorn el menjar i l´art culinari ha provocat propostes tan diverses o controvertides com la copa de fruites de Roy Lichtenstein, els raïms de Mappelthorpe o de Maruja Mallo, les escultures efímeres de Dorothée Selz o el toc subversiu de Judith Chicago amb el seu “Dinner Party”, entre tantes d´altres.
En el centenari del naixement de Joan Castelló Guasch (1911-1984), folklorista i apassionat de la cultura pitiüsa, l´Obra Social “SA NOSTRA” li ha volgut retre homenatge mitjançant 15 artistes eivissencs, els quals han emprès, des del territori de la plasticitat, l´original i també arriscada aventura de realitzar la seva obra partir del seu llibre “Bon profit! El llibre de la cuina eivissenca”, escrit el 1967 i publicat en versió catalana el 1993.
Es tracta de la formalització d´una experiència que parteix d´allò que suggereixen unes receptes que, des de temps immemorials, han format part del patrimoni culinari eivissenc, pouat en les fonts alimentícies que ens propicien les delícies gustatives del camp i la mar.
La mostra abraça una diversitat de propostes heterodoxes i plurals des de diferents camps de la creació en una reinterpretació que, tot i que reflecteix l´estil de cada artista, passa pel sedàs del denominador comú de la innovació i la recerca dins l´espai de la subjectivitat creativa.
I si l´art és, certament, una experiència “transicional”, aquí- més que mai-, ens trobam davant d´una inèdita i suggerent confluència gastronòmica-artística que és, alhora, un suculent i substanciós convit a un festí assaonat i farcit de saborosa contemporaneïtat.
Helena Alvarado i Esteve