dilluns, 19 de desembre de 2011

dimarts, 29 de novembre de 2011

´PIEL ADENTRO´ fotografies d'Alejandro Marí Escalera

Inauguració de l'exposició del fotògraf eivissenc Alejandro Marí Escalera.
Dijous 1 de desembre a les 20 hores 
Club Diario de Ibiza 
El seu blog:
http://fotografosibiza.blogspot.com
La seua web:
http://www.alejandromariescalera.es


:::::......::::::........::::::.......::::::......

dimarts, 22 de novembre de 2011

CONCURS DE PA PAGÈS/ FIRA DEL CAMP 2011


S'organitza el 1r concurs de Pa Pagès de la Fira del Camp. Poden participar persones individuals o empreses, els únics requisits és que sigui pa pagès, si s'utilitzen diferents farines es pot concursar amb diferents pans.

El lliurament dels pans es farà en l'estand del *Grup d’Acció Local d’Eivissa i Formentera el dissabte 3 de desembre de 11-14h.

El jurat ho compondrà experts en la matèria i s’anunciarà el millor pa del concurs després de la xerrada de Víctor García sobre varietats locals de blat, el dissabte 3 de desembre sobre les 19h.

Més informació:

Fira del camp 2011 Eivissa


En la propera Fira del Camp, els dies 3 i 4 de desembre, 2011 es realitzaran multitud d'activitats: xerrades sobre blats de varietats locals i pans elaborats amb aquestes farines, tastos de vi i oli, degustació de productes de la terra, tallers sobre elaboració de pa per a nens, demostracions de mestres forners, etc. 
Al Recinte Firal d'Eivissa.




dissabte, 19 de novembre de 2011

L'ESPERANÇA D'UNA REVOLUACIÓ AL NORD D'ÀFRICA


Conferència dins la campanya "Mou-te amb la Mediterrània", impartida per l'escriptor Salem Zenia.

Dijous, 24 de novembre a les 20:00h. al Club Diario de Ibiza
Organitzat amb: Pen Català.

dimecres, 16 de novembre de 2011

Blackbird Daisy, petit


Blackbird Daisy, petit from We Love Petit on Vimeo.

"El sabor de les paraules" per celebrar el Dia Mundial de la Tolerància (16 de novembre)

L'Ajuntament de Sant Josep en col·laboració amb el Gobern Balear i el Ministeri de Treball i Immigració han organitzat un recital de poesia, "El sabor de les paraules", per celebrar el Dia Mundial de la tolerància. Un acte on es barregen dos plaers comuns en la humanitat, el gust per menjar i el gust per la paraula, amb l'objectiu de fomentar el respecte i la valoració de la diversitat cultural com a font d'enriquiment. Les poesies tractaran el tema de la Tolerància amb autors dels països d'origen de les persones que reciten.

L'acte està organitzat per l'Ajuntament i l'Associació Cultural Francesa d'Eivissa i Formentera. Col·laboren el grup teatral "Tot Junts amb la poesia", associacions de veïns de Beninussa, Sant Josep i Sa Raval, i altres col·laboradors particulars.
Per acabar, hi haurà una degustació de menjars del món on es podran adquirir les receptes que més agradin.

Dia: 16 novembre 2011
Lloc: Saló de Plens, Ajuntament de Sant Josep. C / Pere Escanellas 33
Hora: 20:00 hores

dimecres, 2 de novembre de 2011

Presentació Revista Eivissa nº 50

La revista EIVISSA, publicació històrica de les Pitiüses, arriba al número 50. Nascuda el març de 1944 al si de la societat cultural i artística Ebusus, amb el nom d’Ibiza, (a proposta del bibliotecari de la societat, Antoni Costa Ramon), va tenir una primera època fins el 1950, publicant 29 números. Recollia les nombroses activitats que en aquell temps realitzava la societat, així com els treballs d’investigació i literaris.
El 1949 es fundà l’Institut d’Estudis Eivissencs i la revista va ser cedida a la nova institució. A aquesta segona època (del 1953 al 1960) es publicaren 6 números, mantenint la mateixa línia de l’anterior quant a col·laboradors i continguts. 

L’Institut, després d’un llarg període de silenci, i de la mà d’un grup de joves, va reprendre les seues activitats l’any 1970. Des d’un principi es plantejaren la reaparició de la revista, cosa que succeí el febrer de 1972 quan es presentà de la mà de Josep Maria Llompart el primer número de la tercera època, ara ja amb el nom d’EIVISSA.
Durant tot aquest temps, la publicació (amb una acurada presentació) ha procurat mantenir un equilibri entre la creació literària i la investigació. Hi trobam articles de caire literari, altres d’erudició, investigació de caire històric, articles de divulgació literària i lingüística... Com a òrgan de l’IEE, ha recollit en les seues pàgines notícies de les principals activitats de l’Entitat (Curs Eivissenc de Cultura, Festa de la Nit de Sant Joan, premis literaris...).

PRESENTACIÓ: Divendres, 4 de novembre, al Centre Cultural s'Alamera, 20h
 

 


 

Institut d'Estudis Eivissencs
Entitat d'Utilitat Pública
info@estudiseivissencs.cat
TL-FAX: 971 31 27 75 
http://www.estudiseivissencs.cat

dijous, 29 de setembre de 2011

Presentació del llibre "Vicent Ferrer Guasch, fotògraf"


Dijous 29 de setembre, a les 20.00 h | Sala de Plens de l'Ajuntament d'Eivissa, Can Botino (c. de Pere Tur, 1. Dalt Vila)

dilluns, 12 de setembre de 2011

CURSOS FOTOGRAFÍA 2011-2012 en CEPA PITIÜSES Santa Eulalia e Ibiza.


Abierto el plazo de matrícula para los CURSOS DE FOTOGRAFÍA de la Escuela
CEPA Pitiüses de Ibiza y de Santa Eulalia impartidos por el fotógrafo
Alejandro Marí Escalera.

Matrícula: De Lunes 12 a Viernes 16 de Septiembre, de 11 a 13 y de 17 a 19
horas

Escuela C.E.P.A. Pitiuses (Vía Púnica 29, Ibiza).

Comienzo de los cursos: Octubre 2011
Plazas Limitadas.
Más información en http://fotografosibiza.blogspot.com

dilluns, 5 de setembre de 2011

Un mito en papel ´couché´ - Ibiza - Laura Ferrer Arabarri




Los reportajes de Ibiza en revistas de la época contribuyeron a forjar su imagen exterior desde los años 30

LAURA FERRER ARAMBARRI | IBIZA

A través de los reportajes de Ibiza y Formentera en publicaciones nacionales e internacionales comprendidas entre los años 30 y 70 se puede analizar cómo se forjó la imagen de la isla y algunos de sus mitos. Los primeros artículos, ilustrados con una bucólica isla de payesas y casas encaladas, dan paso a los primeros testimonios de los beatniks y hippies. Muchas publicaciones también se hacen eco de la época dorada del arte y el verdadero glamour y bohemia en la isla. La época en la que vivieron en Ibiza artistas como Frank El Punto o el falsificador Elmyr d´Hory, que acogía en su casa al polémico escritor Clifford Irving. Le acompañaba su amante por entonces, la bella y carismática baronesa Nina Van Pallandt, actriz, cantante y esposa de Frederick Van Pallandt. La revista Life dedica diez páginas en su edición de febrero de 1972 a abordar la historia de Van Pallandt e Irving, que quedaría también reflejada en la película ´Fake!´ de Orson Welles.

Mucho antes, la revista francesa L´Ilustration, con el sencillo título ´Ibiza´, encabeza un reportaje que es un buen ejemplo de las primeras publicaciones sobre la isla. La revista salió a la calle el 15 junio 1935 con dos páginas dedicadas a Ibiza, en la que llaman la atención las imágenes bucólicas del campo y las payesas por La Marina. Una Ibiza rural y tranquila que fue la que atrajo a aquellos primeros visitantes ilustres como Walter Benjamin o Raoul Haussmann.

Durante los años de la Guerra Civil es difícil encontrar, en los circuitos del coleccionismo, ejemplos de revistas internacionales que hablen de la isla. El interés por Ibiza se retoma en los años 50, con reportajes que hablan ya de bohemia y beatniks, precursores de los hippies. Así, la edición británica de la revista Esquire publica en abril de 1957 un reportaje titulado ´Una isla fuera de lo común en las Balears: una nueva cita para la bohemia internacional´. Se trata de cuatro páginas que entremezclan imágenes de la Ibiza tradicional con la de esos nuevos y melancólicos habitantes.

De nuevo, la revista Esquire (Reino Unido) dedica en julio de 1962 un reportaje a Ibiza. Titulado ´Majorca, Saint Tropez, Ibiza!´ en el que asegura que es el nuevo lugar de moda, descubierto por artistas de vanguardia y al que se han sumado los turistas convencionales. El periodista Richard Joseph recomienda conocer Ibiza y da algunas claves de lo que supone la creación del mito. «Los expatriados se congregan en cafeterías del paseo marítimo para tomar vino y hablar. En Ibiza, uno vive bien y por poco dinero», dice. Del mismo año que esta última Esquire data un ejemplar de la revista alemana Praline. En portada titula un sencillo ´Vacaciones en Ibiza´ y cuenta en el interior con siete páginas dedicadas íntegramente a la isla. Una buena prueba del inicio de la explotación turística es que aparece una imagen de un tablao flamenco, muy del gusto guiri, y de que se ven las primeras terrazas con marcas comerciales como Pepsi o Coca-cola.

Un par de años más tarde, la Revista Triunfo (española) publica el 22 de agosto 1964 un completísimo reportaje de 15 páginas titulado ´Ibiza, Babel del Mediterráneo´. Habla de artistas, de hippies, de la vida cotidiana de la isla. Muy significativo resulta un pie de foto de dos peluts que dice: «Melenas, barbas, tipos ambiguos e indefinibles... Todo un sector de la población flotante de Ibiza está compuesto por ejemplares humanos que hasta hace muy poco debían resultar tremendamente insólitos para los habitantes de la isla, acostumbrados a la modorra de la vida cotidiana...».

La revista alemana Praline publica en abril de 1969 un nuevo reportaje que parece querer contrarrestar la imagen un tanto alocada de la isla, que ya entonces aparecía en la prensa con artículos que subrayaban la presencia de drogas en Ibiza. El reportaje se titula ´Ibiza: Isla de pintores y paraíso de vacaciones´ y muestra paisajes bucólicos.

Otras revistas, como un Paris Match de 1972 contribuyeron a asentar la imagen ´cool´ de la isla.

Lunes 05 de septiembre de 2011
http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2011/09/05/mito-papel-couche/505077.html

IMATGES DE LES REVISTES:
http://comunidad.diariodeibiza.es/galeria-multimedia/LOCAL/Reportajes-Ibiza/31922/18.html

dimecres, 24 d’agost de 2011

Retorna Tour a Eivissa



Jordi Seràpio, Pep Colomer, i Vicent Marí: la xeremia a l'UCE

http://www.tornaveu.cat/edicio-39/entrevista/8885/pep-colomer-jordi-serapio-i-vicent-mari-la-xeremia-a-la-uce

Pep Colomar Ferrer, Jordi Serapio Riera i Vicent Marí Costa, tres amics, tres eivissencs que ens han visitat per a ensenyar-nos un tresor de “sa seva terra” la xeremia.
Aquest instrument només el podreu trobar a Eivissa i Formentera, un instrument popular molt vinculat a la nostra cultura musical, molt senzill però molt personal, l’origen del qual es perd en els segles. Penseu que cada xeremia és única. Un instrument com la xeremia és fruit d’un sistema econòmic concret, el de la pagesia, els pastors i el món rural.

Pel que entenem es tracta de pura cultura oral...
Si. Les músiques han estat transmeses oralment, tot i que en l‘actualitat ja les hem començades a recollir i a transcriure. Tanmateix, a diferència del cas del Pep Colomer, que practica i construeix la xeremia en el seu context “natural”, a nosaltres, que som més joves, ens arriba de manera folkloritzada, com a espectacle.

I és que la xeremia ha estat a punt de desaparèixer.
I tant. Ara fa uns anys només érem dues persones (parla Pep Colomer) que la coneixíem i la podíem fabricar. Avui dia, però, hi ha molt de jovent que comença a dominar aquesta especialitat instrumental.

Com és que persones de tant variada edat (77, 32 i 25 anys) manifesteu aquest interès per un instrument tan “arcaic”.
Perquè forma part de la nostra tradició musical i si no el mantenim nosaltres ningú no ho farà. Actualment som força colla els que estem treballant en aquesta direcció.

Aquest fenomen musical té una visibilitat associativa en concret?
La pot arribar a tenir. S’ha de dir però, que pel que fa a la vessant folklòrica, hi ha una sèrie de grups que el mantenen i el practiquen. A tota l’illa d’Eivisa hi ha una vintena de grups, organitzats en una federació de les Pitiüses, que practiquen el que diem “Ball pagès”, amb diversitat de versions que tenen el seu propi nom. Es tracta d’un ball propi molt diferent del que es pot trobar en espais propers, com Mallorca o Menorca.
Darrerament la federació ha començat una edició de llibres sobre el folklore de les Pitiüses, no sols pel que fa a la música i el ball, sinó també en relació als vestits, a la manera de treballar el camp, etcètera. Tot el que representa el món tradicional rural de les Pitiüses. Amb tot, no es mantenen de moment relacions amb altres manifestacions del món associatiu, tot i que se'n podrien començar a teixir.

Quines relacions manteniu amb la resta de les illes?
S’han mantingut relacions amb altres grups, però no de manera estable.

Hi ha també d’altres instruments característics de la vostra cultura illenca.
Sí. Són la flaüta i el tambor, que són, precisament, els instruments que acompanyen al “Ball pagès”. Tot estava relacionat amb la cultura del camp.

Si a tot l’anomenat primer món hi ha hagut un tall cultural, en aquests darrers cinquanta anys, a les Pitiüses ha hagut de ser molt acusat...
Brutal. Actualment la cultura pròpia es troba sota una pressió molt forta, principalment els mesos d’estiu. Va arribar a quedar sota mínims. S’ha de dir, però, que a partir dels darrers anys hi ha hagut un intent de recuperació de la pròpia identitat.

Quin tipus de resposta veieu per part dels nadius de l’illa?
Hi ha una part important que admira el nostre folklore, però el que passa és que està folkloritzat en el sentit que la gent no sap ballar, no l’usa d'una manera viva. És més espectacle precisament pel tall cultural d’una generació perduda per a aquests temes.

És el primer any que participeu a la UCE...
Nosaltres sí. Som aquí gràcies a la iniciativa d’un membre d’un grup de “Ball pagès”, que fa que rebem el suport del Consell Insular i de l’Associació Vuit d’Agost, un entitat eivissenca de caràcter més sòciocultural que ha fet que a Eivissa hi hagi, per exemple, dimonis, el Correlengua... Es tracta d’una entitat amb la que caldria que potenciàssim els contactes i les relacions.

dimecres, 17 d’agost de 2011

300 personas contra la destrucción de la posidonia - RIP Formentera 2011

300 personas contra la destrucción de la posidonia
La iniciativa popular reúne medio millar de firmas para pedir el compromiso institucional
www.ultimahora.es

Guillermo Romaní | Formentera | 15/08/2011
La iniciativa popular fruto del impacto causado por las imágenes grabadas por el biólogo marino Manu San Félix, que se han podido ver en los últimos días en los medios de comunicación se hizo patente ayer en la plaza de la Constitución donde bajo un sol de justicia unas 300 personas se congregaron para decir ‘basta' a la destrucción galopante que se está produciendo en las praderas de posidonia de Formentera. 
Lo más grave de todo es que, tal y como señalaba el manifiesto que fue leído por Miquel Costa, «fueron declaradas Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO», pero, más grave aún, la Unión Europea las tiene clasificadas como hábitats prioritarios y obliga a España a delimitarlas, protegerlas y hacer estudios de su estado de conservación para paliar los efectos negativos de «los fondeos indiscriminados de embarcaciones de recreo que son las que más afectan a las praderas» señalaba el sábado el director de investigaciones de Oceana, Ricardo Aguilar en Formentera, que entre otros aspectos apuntaba su alto valor como fábrica de oxígeno ya que una hectárea de posidonea reconvierte tanto CO2 en oxígeno como cinco hectáreas de selva amazónica. 
Y Costa recordaba que hace un tiempo nadie sabía qué significaba para nuestro ecosistema, «pero ahora y cada vez más la gente es consciente de que la posidonia es imprescindible para tener las playas que tenemos aquí, sin ella eso desaparecerá y por desgracia algunos empresarios y algunos políticos como el conseller de Medi Ambient del Govern balear, Biel Company, siguen sin querer enterarse».

Performances, sorpresas, manifestaciones y asambleas
Alrededor de la una del mediodía llegó a la plaza de Sant Francesc un ataúd negro con el lema ‘Rip Posidonea' en sus laterales, con una ancla plateada clavada sobre la tapa, flores marchitas y marcas de sangre. Era una perfecta escenificación que se sumaba a la perfomance realizada el sábado en la ‘noche electrónica' de Sant Ferran, a la aparición el domingo por la mañana de una gran ancla entre la escultura que homenajea a la posidonea en la rotonda que conduce al Centro de Día y al Hospital de Formentera.
Según los organizadores en menos de dos horas de habían superado las 500 firmas de adhesión al manifiesto solicitando la protección de las praderas, en el que se leía «el fondeo incontrolado e indiscriminado sobre las praderas de posidonea oceánica está absolutamente prohibido por la normativa vigente del Parc Natural de ses Salines, pero esta agresión se produce de forma masiva verano tras verano y las administraciones públicas no hacen nada por evitarlo».
Una destrucción demasiado rápida
Alertando que la destrucción del fondo marino es rápida e irreversible por lo que hay que actuar de forma inmediata, ‘Rip Posidonia' en su comunicado y manifiesto exigía el control estricto del fondeo de embarcaciones y la imposición de sanciones a los infractores de acuerdo con la normativa vigente; la finalización y puesta en marcha inmediata del proyecto de regulación de fondeos propiciado por el Consell de Formentera; que Govern balear y Estado cumplan con sus deberes para la real regulación de los fondeos, vigilen la prohibición expresa de efectuarlos sobre popsidonea como exige la UE y que para ello aporte medios económicos que regulen el control, inspección y sanción de las infracciones o el control de las emisiones de aguas residuales al mar.
Unidad de acción política
Por último ‘Rip Posidonia' reclama una total unidad de acción de todos los partidos políticos de Formentera a los que insta a dejar de lado sus diferencias partidistas para luchar de forma conjunto por el interés general de la isla. Y a propósito de políticos decir que se vieron a varios consellers de GxF, a uno del PSOE, a una consellera de la extinta Sa Unió, pero poco más.

EL DETALLE

Autor satisfecho
El autor de la escultura del monumento a la posidonea, Aarón Keydar, se mostraba satisfecho por el hecho de que su obra haya servido como catalizador de un mensaje que debe servir de toque de atención a los ciudadanos que deben saber valorar la riqueza de este bien.

dilluns, 15 d’agost de 2011

Spot FORMENTERA "Ven y disfruta de Formentera" -amb en Rafa Nadal

RIP Posidonia Formentera 2011


RIP Posidònia és una iniciativa popular de ciutadans de Formentera

ATUREM EL FONDEIG INCONTROLAT I LA DESTRUCCIÓ
DEL NOSTRE FONS MARÍ DE POSIDÒNIA OCEÀNICA


Com a ciutadanes i ciutadans de Formentera, estem alarmats per la creixent devastació del fons marí de la nostra illa.

El fondeig incontrolat i indiscriminat sobre les praderies de Posidonia oceanica està absolutament prohibit per la normativa vigent del Parc Natural de ses Salines. Però aquesta agressió es produeix de forma massiva estiu rere estiu i les administracions públiques no fan res per evitar-ho.

Les praderies de posidònia van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i ajuden a pal·liar els efectes de l’escalfament global. Cada hectàrea de posidònia és capaç de convertir tant CO2 en oxigen com cinc hectàrees de la selva amazònica.
Posidònia és sinònim d’aigües cristal·lines, platges de sorra i biodiversitat. És la garantia de conservació del paisatge, el principal reclam turístic i la major font d'ingressos de la nostra illa.

Per tot això i exercint el nostre deure com a ciutadanes i ciutadans de Formentera, demanam:

1. El control estricte del fondeig d'embarcacions, així com la imposició de sancions als infractors d’acord amb la normativa vigent.

2. La imminent finalització del projecte de regulació del fondeig d'embarcacions per part del Consell Insular de Formentera, que haurà de garantir la plena preservació del fons marí en general i de les praderies de posidònia en particular, així com la seguretat dels banyistes i de les embarcacions.

3. Que el Govern balear i l’Estat compleixin amb el deure de fer real la regulació del fondeig amb la dotació econòmica necessària.

4. El control efectiu de les emissions d’aigües residuals a la mar.

5. Que les administracions públiques i les empreses privades de Formentera, especialment els ports esportius i altres negocis vinculats a la mar, informin i sensibilitzin als seus usuaris del valor patrimonial de la posidònia i de la normativa que l’afecta.

6. Que tots els partits polítics de Formentera s'uneixin en favor d'aquesta causa, deixant de costat les seues diferències partidistes.

Si no aturam ara la destrucció del fons marí, demà serà tard per recuperar l’essència que ha caracteritzat la nostra illa i els seus habitants durant mil·lennis.

Rescat Immediat de la Posidònia!!!

Formentera 14 d’agost de 2011

http://www.facebook.com/ripposidonia

Posidonia en perill a Eivissa i Formentera

Un submarinista muestra el efecto del garreo del ancla de un gran yate. MANU SAN FÉLIX

Miércoles 10 de agosto de 2011
www.diariodeibiza.es

El fondeo puede acabar en tres años con la posidonia de Formentera


Los expertos estiman que un tercio de las praderas entre Punta Pedrera y s´Espalmador han sido arrasadas
Un solo barco acabó con una hectárea de posidonia en un día. El investigador Carlos Duarte dice que el efecto de los fondeos incontrolados es una «agresión intolerable». San Félix apuesta por la regulación del anclaje en las áreas protegidas y la concienciación de la ciudadanía


JOSEP RUBIO | FORMENTERA La pradera de posidonia de Formentera, una de las más valiosas del mar Mediterráneo, está siendo gravemente dañada hasta el punto de que «en tres o cuatro años más puede quedar totalmente destruida en gran parte del Parque Natural de ses Salines», según el biólogo marino Manu San Félix. El fondeo sin control que practican a diario unas mil embarcaciones entre es Caló de s´Oli y s´Espalmador es la razón principal de la degradación de este bosque submarino que fue declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en 1999.

A pesar que la pradera crece en un área marina protegida y que existe la prohibición explícita de tirar el ancla sobre extensiones de posidonia, miles de barcos fondean impunemente sobre esta planta marina a lo largo del verano. El efecto de garreo, por el que el ancla se desplaza en el fondo arrastrando todo lo que encuentra a su paso, está devastando extensiones que según San Félix son «grandes como campos de fútbol arrasados». Ello sumado al destrozo que producen los movimientos de la cadena que enlaza el barco con el ancla, conocidos como borneo, comportan que en los últimos 10 años «probablemente se haya reducido entre un 30 y un 40 por ciento la superficie de Posidonia oceanica en la franja de mar que separa Punta Pedrera de Espalmador», añade el biólogo, que admite que «aún no hay datos precisos».

Un ejemplo documentado de los estragos del fondeo sin control es el caso del yate ´Turama´, de más de 100 metros de eslora, que fue objeto de seguimiento audiovisual por parte del equipo de submarinistas de Manu San Félix mientras permanecía anclado ante la playa de ses Illetes los pasados 26 y 27 de julio.

En las imágenes se aprecia como el ancla, de un peso aproximado de media tonelada y de más de dos metros de longitud, es impulsada por la fuerza de la corriente y arranca de raíz la posidonia acabando en pocos minutos con los arrecifes que tardan siglos en formarse. San Félix estima que la acción del ancla del ´Turama´ acabó con unos 10.000 metros cuadrados de posidonia en un solo día. Estos cálculos se han realizado gracias a un programa que registra vía satélite el borneo del barco y el garreo del ancla. El biólogo precisa que «también los barcos más pequeños provocan un daño atroz, porque son muchos más» y añade que «aunque la embarcación tenga diez metros de eslora, cada ancla puede acabar con centenares de metros cuadrados de posidonia y dañar especies marinas de especial importancia para la calidad el agua como son las nacras, protegidas por ley».

Reacciones
Ante la situación crítica de la pradera de Formentera, el doctor Carlos Duarte, investigador del Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados (Imedea) ha lanzado un mensaje en el que tacha la destrucción de la posidonia como «una agresión intolerable» y recuerda que son a los «grandes yates (...) de millonarios y personalidades públicas a quienes se tolera esta agresión mientras se hace la vista gorda». El experto añade que «detrás de esta agresión hay una dejadez de funciones de las autoridades y las fuerzas públicas sobre quienes recae la protección de este valioso patrimonio». El científico explica que «en la pradera residen los organismos más longevos del planeta, con clones de posidonia que podrían tener decenas de miles de años de edad» y argumenta que «una hectárea destruida de esta planta, lo que ocurre en un solo día en las aguas de Formentera, requiere más de 300 años para regenerarse». Duarte, considerado la mayor autoridad mundial sobre posidonia y fanerógamas marinas, asegura que cada hectárea de posidonia tiene una capacidad de convertir el CO2 en oxígeno equivalente a cinco hectáreas de selva amazónica.

Por su parte, la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN), la organización que concede las declaraciones de Patrimonio de la Humanidad de la Unesco en el ámbito de los recursos naturales, está estudiando informes sobre la pradera de Formentera. Esta institución, que tiene sede en Gland (Suiza) podría retirar el reconocimiento internacional de la pradera si estima que la posidonia pitiusa deja de constituir un bien natural.

Alternativas a la destrucción
San Félix explica que regular el fondeo sobre las praderas de posidonia es «básico» para «cualquier persona que tenga un mínimo de sensibilidad». Sin embargo, subraya la importancia de la sensibilización al respecto de este bien: «Si la gente de los barcos supiese lo que hay debajo del agua no fondearían» y agrega que esta concienciación debería llegar a todos los que residen en las Pitiusas: «Desde los que trabajamos en el mar hasta los estudiantes, los camareros o los carteros».

www.ultimahora.es/ibiza
Formentera pide a la Guardia Civil que sancione los fondeos prohibidos
La petición se debe a que ni Costas, ni Parc Natural ni el Govern balear han puesto medios para evitar estos fondeos. Silvia Tur, consellera de Medi Ambient en Formentera, considera que el Govern no puede «mirar hacia otro lado en este asunto»

Guillermo Romaní | 10/08/2011
La consellera de Medi Ambient de Formentera, Silvia Tur, anunció ayer la remisión inmediata a la Guardia Civil de «una solicitud formal de intervención a través de la unidad de los GEAS, el Grupo Especial de Actividades Subacuáticas, para que hagan una inspección y un informe relativo a los hechos denunciados públicamente (fondeos incontrolados en praderas de posidonea) y procedan dentro del margen de sus competencias y de su ámbito de actuación».
El motivo según Tur es que «el Consell de Formentera no puede hacerse cargo unilateralmente de una situación cada vez se torna más grave, que crece exponencialmente en cuanto el riesgo sobre nuestro fondo marino, que no es competencia del Consell y ante lo que las administraciones no pueden escudarse diciendo que no tienen medios, no tienen dinero o están en crisis, pues tienen la obligación de cumplir con estas tareas inspectoras y sancionadoras y desde Formentera exigimos más que nunca que las instituciones cumplan con sus obligaciones, que es lo que deben hacer».
Tur reconoció que las informaciones aparecidas en un medio de comunicación sobre los destrozos causados por las embarcaciones fondeadas en el Parc Natural de ses Salines en las praderas de posidonea oceánica ya las conocía de primera mano: «Desgraciadamente no es una situación que nos coja de nuevo porque se trata de algo que ya se produjo en años anteriores, por lo que hay que incidir en la denuncia de esta situación que tiene efectos tan adversos para la conservación de las praderas de posidonea y mostrar asimismo el malestar por esta situación». 
La consellera de Medi Ambient indicó que el Govern Balear no ha instalado las boyas ecológicas que se colocaban en es Caló de s'Oli y en s'Espalmador «presuntamente por falta de dinero, pero todavía a día de hoy no he recibido ninguna comunicación oficial, notificación o explicación, simplemente no se han instalado y eso es realmente una situación muy grave».
Dejadez del Govern
Para Tur, como comunidad autónoma, «merecemos un suspenso» y apuntó la necesidad de una «autocrítica porque no hay excusa posible para llegar a la situación a la que se ha llegado», coincidiendo con el cambio de gobierno. Tur explicó que el pasado martes tenía prevista una reunión con la directora general de Medi Natural del Govern Balear, Neus Lliteras, al que no pudo acudir por una indisposición pero que en breve se entrevistará con ella para «trasladarle la gravedad de los hechos sucedidos y en especial por un asunto igualmente grave como es que este año no se han colocado las boyas ecológicas en las zonas de fondeo regulado que es competencia del Govern, boyas situadas en la zona de es Caló de s'Oli entre la bocana de s'Estany des Peix y Punta Pedrera, así como en la zona de la playa de s'Alga en s'Espalmador. El Govern Balear no puede dar la espalda al problema ni mirar hacia otra parte». 
Para la consellera es lamentable que las primeras actuaciones siempre deba emprenderlas el consell cuando no debería ser así. «El Parc Natural está funcionando únicamente con dos agentes de Medio Ambiente (AMA). Eso es insostenible y si encima no tienen ninguna embarcación difícilmente pueden ir barco a barco para dar información y en cuanto a la Demarcación de Costas lamentablemente los medios que tiene brillan por su ausencia, desconozco por qué se están produciendo una serie de situaciones, lamentables, no sólo a efectos de embarcaciones y fondeos sino de otros tipos y me gustaría saber cómo piensa la Demarcación de Costas dar cumplimiento a sus funciones y obligaciones cuando ni tan siquiera tiene una embarcación en Formentera y además ha efectuado un recorte de plantilla que ha hecho inviable su operatividad».

http://www.tv3.cat/videos/3652811/El-fons-mari-de-Formentera-en-perill





Parque Natural de Ses Salines de Ibiza y Formentera

Uno de los entornos más sorprendentes de las Islas Baleares se encuentra en las Pitiusas. Ses Salines fueron declaradas Reserva Natural en 1995 y Parque Natural 2001

http://www.illesbalears.es/esp/islasbaleares/naturaleza2.jsp?SEC=NAT&id=00000316&lang=0001


EL PARC NATURAL DE SES SALINES D'EIVISSA I FORMENTERA
INFORMACIÓ BÀSICA
Descripció general: aquest espai engloba un conjunt d'hàbitats terrestres i marins, amb valors ecològics, paisatgístics, històrics i culturals de primer ordre. Una de les seves principals característiques és l'acollida d'importants poblacions d'aus aquàtiques i marines nidificants, hivernants i migrants, a més d'un important nombre d'espècies de flora i fauna endèmiques de les Illes Balears.

http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=34&cont=21765

diumenge, 14 d’agost de 2011

Documental 'Food Inc.'



El largometraje documental "Food Inc." muestra el funcionamiento de la industria alimentaria de EE.UU y los procesos que se ocultan al consumidor con el consentimiento de las agencias reguladoras y de control gubernamentales. Revela que el suministro de alimentos de EE.UU está controlado por un puñado de corporaciones que a menudo anteponen los beneficios a la salud del consumidor, al sustento de agricultores y granjeros y a la protección del medio ambiente.

Documental 'Inside job'

Inside job - Subtítulos en español from dai dai spain on Vimeo.




“Inside job” expone la terrible verdad sobre la crisis económica de 2008. El derrumbe financiero a nivel mundial ha supuesto más de 20 billones de dólares en pérdidas y, como resultado, millones de personas han perdido sus casas y empleos. A través de una extensa investigación y de entrevistas con respetados expertos financieros, políticos y periodistas, este premiado documental expone el auge de una industria deshonesta y desvela las corrosivas relaciones que han corrompido a los políticos, al reglamento regulador y a los académicos.

dimarts, 2 d’agost de 2011

Exposició a Eivissa - Vicent Ferrer Guasch, fotògraf


www.eivissa.es
Dijous 4 d'agost a les 13.00 h · Inauguració al claustre de l’Ajuntament d’Eivissa
Fins al 30 de setembre · Horari: de dilluns a divendres, de 9.00 a 14.00 h i de 18.00 a 21.00 h
Organitza: Arxiu d’Imatge i So Municipal d’Eivissa (AISME)

Exposició de 120 imatges d’Eivissa dels anys cinquanta, seixanta i setanta de Vicent Ferrer Guasch.

divendres, 29 de juliol de 2011

Formentera 2011 - X Encontre Poetes Països Catalans

14 D'AGOST 2011
21.00h Jardí de ses Eres (Sant Francesc)
X Encontre Poetes Països Catalans amb la intervenció de:
ÀNGELS GREGORI, del País Valencià
CARLES TORRES, d'Eivissa
MIQUEL PERELLÓ, de Mallorca
ESTEVE PORTAS, de Formentera

Actuació poètica i musical de:
PEDRALS & SAGRERA (Catalunya)
Presentació de l´obra poètico-musical:
"Concomitància del silenci", amb música de Carme Lluch (Menorca) i poemes de Maria Teresa Ferrer (Formentera).

dijous, 28 de juliol de 2011

El ibicenco Víctor Prieto se adentra en la intimidad de los ‘Camerinos’ de Sergio Parra

El fotógrafo ha colaborado como laboratorista digital en el proyecto de Parra

www.ultimahora.es/ibiza - L. Tur | 27/07/2011

«Todo surgió hace doce años, cuando Sergio Parra tuvo la oportunidad, gracias al dramaturgo Juan Carlos Rubio, de retratar a Amaparo Rivelles en su camerino», explicaba ayer el fotógrafo ibicenco Víctor Prieto, que ha colaborado como laboratorista digital en el proyecto más personal de Parra, uno de los más prestigiosos fotógrafos teatrales del país, que se titula Camerinos.
Este proyecto nació con la voluntad de retratar a varios actores en esos espacios íntimos y raras veces accesibles para los espectadores, que son los camerinos, en los momentos previos a su salida a escena. «Algunos aparecen haciendo yoga, meditando, tocando la guitarra, haciendodiferentes rituales previos a pisar el escenario o maquillándose a ellos mismos, algo que me llamó mucho la atención ya que todos nos imaginamos al actor con un séquito de maquilladores y muchas veces se encargan de eso ellos mismos», señalaba el fotógrafo ibicenco.
Artistas españoles e internacionales, desde Nuria Espert a Blanca Portillo pasando por Vicky Peña, Carlos Hipólito, Maribel Verdú, José Luis Gómez o Ethan Hawke accedieron a que Sergio Parra les captara con su objetivo.
De un proyecto que ha reunido más de 60.000 imágenes, Parra y Prieto han hecho una selección de 50 fotografías, que estos días pueden contemplarse en Mérida, donde se celebra el Festival de Teatro Clásico y donde permanecerán hasta que éste concluya. «La actriz Blanca Portillo, que había sido retratada en diferentes ocasiones por Sergio, fue la impulsora de esta muestra ya que ella dirige este año el evento teatral en la ciudad extremaña», recordaba el ibicenco al hacer referencia a un proyecto que no había visto la luz hasta ahora y que, a partir del día 2 de septiempre se expondrá en el Teatro Español de Madrid. «La voluntad de Blanca Portillo a la hora de programar esta exposición era unir artes y disciplinas que reflejan el universo de los actores», apuntaba Prieto.
Itinerancia
El próximo sábado se pondrá a la venta el libro del proyecto Camerinos que incluye numerosas imágenes que no han tenido cabida en la exposición. Por otro lado Sergio Parra, cuyo trabajo está recogido en la página web www.sergioparra.es, tiene la voluntad de que su proyecto sea itinerante y visite diferentes puntos de España. «Por mi parte, me encantaría que la muestra llegase a Eivissa, ya que muchos de los actores retratados han pasado por la Isla con diferentes montajes», aseveraba Víctor Prieto.














dimecres, 27 de juliol de 2011

Paren aquí vive gente!



Paren aquí vive gente es una campaña de Veterinarios Sin Fronteras que pretende movilizar a la ciudadanía para que exija al gobierno español que tome las acciones necesarias para impedir que se siga destruyendo la soberanía alimentaria en África. Enormes transnacionales tienen en sus manos la alimentación global: deciden qué comemos, en qué condiciones y a qué precio. Frente a ese poderío, las comunidades campesinas están desprotegidas.

http://www.aquivivegente.org

diumenge, 10 de juliol de 2011

28/06/2010: La paella al natural

A la paella hi ha representat pràcticament tot l’arbre evolutiu i l’arròs n’absorbeix tots els sabors. El reporter Pere Renom va al Delta de l’Ebre per aprendre a cuinar aquest plat amb ingredients com els crustacis o la carn d’ànec. Renom prova de segar arròs a mà i de pescar llobarros amb rall. Marc Boada explica perquè l’arròs bomba és més saborós que l’allargat i perquè s’enganxa més. Adverteix també que l’arròs blanc ha perdut tota la vitamina B1 que té l’integral.

diumenge, 26 de juny de 2011

l'equip petit

l'equip petit from el cangrejo on Vimeo.

38

Una mica de roba, moltes hores de treball i molt pocs diners. Un llarg viatge. Talles impossibles, grans decepcions. Saps amb què et vesteixes? Vídeo realitzat per Interferències per a la Campanya Roba Neta - SETEM.

dimarts, 21 de juny de 2011

Sonadors de Tanit Parada-Tur

Sonadors (con subtítulos en español) from TNT on Vimeo.



Un documental de Tanit Parada-Tur, així l'explica:

"Sonadors" és el documental que vaig realitzar entre l'abril i el maig de 2011 com a projecte final del Màster en Periodisme BCNY de la Universitat de Barcelona.

Vaig escollir aquest tema perquè sempre m'ha interessat el folklore i les tradicions eivissenques, algunes de les quals segueixen exactament igual que fa segles mentre que altres no han aguantat el pas dels anys.

Una d'aquestes tradicions que encara perduren és la dels sonadors. Els sonadors, sempre homes, representen una figura clau en el folklore eivissenc. La seva flaüta, acompanyada del tambor, posa música en l'actualitat a moltes cançons tradicionals, tot hi que antigament la melodia era l'única protagonista de les "sonades".

La figura del sonador s'ha mantingut a Eivissa des del segle XIII a través de l'ensenyament del mestre cap al seu alumne. Tot hi això, els sonadors van estar a punt de desaparèixer durant la dictadura franquista, degut a la dificultat per reunir-se i els menyspreu del règim cap a les tradicions eivissenques i la dels eivissencs mateixos cap allò que els hi era propi.

dissabte, 18 de juny de 2011

Premio de fotografía sanitaria para Lourdes Grivé

Fotografia: Lourdes Grivé

Jueves 16 de junio de 2011
www.diariodeibiza.es

La fotógrafa ibicenca Lourdes Grivé ha ganado el tercer premio del Concurso internacional sobre humanización asistencial Hospital San Juan de Dios de León. Las imágenes debían hacer reflexionar sobre situaciones en las que se hace necesaria la solidaridad y ayuda en el trato a los enfermos. En la foto de Grivé, de 2008, sale su propio abuelo, enfermo de alzhéimer, mientras repasaba unas imágenes con una trabajadora de la residencia Cas Serres.

dilluns, 13 de juny de 2011

CRISIS- UN MÓN EN TRANSFORMACIÓ


TAULA RODONA

PRESENTA: Hazel Morgan, Presidenta d’Amics de la Terra

PARTICIPEN: Jordi Pigem (doctor en filosofia i escriptor*), Jordi Salewski (geògraf), Flor Dell’Agnolo (Fundació Deixalles)

DESCRIPCIÓ: El debat roda en torn de la situació actual del món, on les conseqüències més acusades de la crisi econòmica ha obert una caixa de Pandora on queden descobertes altres malalties cròniques com la desigualtat i la injustícia Nord -Sud. Per sortir de la crisi, hem de dissenyar un nou sistema? Quines oportunitats es presenten?

DIA: Divendres 17 de juny
HORA: a les 20:30h
LLOC: Club Diario de Ibiza

*Jordi Pigem, autor de Bona Crisis i Valors per a un món en transformació

Al finalitzar l'acte convidem a un piscolabis a tots els assistents.

La lluna del sol naixent

dilluns, 6 de juny de 2011

Banca ètica - El valor del diner

www.elpunt.cat
La banca ètica es va fent un lloc en el mercat, tot i que el catàleg de productes frena l'arribada al gran públic
Algunes entitats ja comencen a oferir hipoteques i préstecs alternatius
De moment, el gros del crèdit es destina al Tercer Sector

06/06/11 02:00 - barcelona - M.M

“L'activitat econòmica no és neutral. No es desenvolupa mitjançant mecanismes automàtics, involuntaris o inintencionats. Tota decisió econòmica és, en darrer terme, una decisió ètica, assumida des d'un marc determinat de conviccions les conseqüències de les quals n'afavoreixen uns i en perjudiquen uns altres”. Aquesta sentència és el primer que es veu quan s'entra al web de Fiare, una de les entitats de banca ètica que actua a Catalunya, on els orígens del moviment es remunten a molts anys enrere, amb la creació, a final dels anys noranta, de Fets (Finançament Ètic i Solidari).
Altres opcions de banca ètica a l'abast, amb oferta molt diferent de serveis, serien, per exemple, la cooperativa Coop57 i Oikocredit, que dóna suport financer per mitjà de microcrèdits a organitzacions locals del Tercer Món, i l'holandès Triodos Bank. Les entitats de banca ètica, en molts casos interconnectades, es mouen en el difícil però agraït terreny del Tercer Sector, però amb eines semblants, almenys pel que fa a la mecànica, a les de la banca tradicional, tot i que amb limitacions que encara no la fan una alternativa equivalent al 100%.

Albert Gasch, responsable de clients i socis de Fiare, que té l'origen al País Basc, explica que la plataforma és impulsada per més de 50 organitzacions, i que, fet i fet, no es pot considerar un banc. Per poder realitzar serveis bancaris, tenen firmat un acord amb un banc italià ja consolidat, Banca Popolare Etica (BPE), que els deixa la llicència. “D'aquesta manera –explica Gasch–, Fiare és la representant legal a l'Estat espanyol de la BPE, fet que ens permet captar estalvis i donar finançament, amb una estructura dividida en associacions territorials”.

Segons el portaveu de Fiare, la idea final seria obtenir els 6 milions d'euros de capital que els permeti tenir fitxa bancària pròpia, però hi ha “molta feina” des dels 3 milions que poden aconseguir a final d'aquest any. Així, Gasch tampoc no descarta “passes intermèdies”, com ara la constitució d'una sucursal de la Popolare, amb la qual es podrien acabar fusionant, juntament amb una entitat francesa, la NEF, per fer una cooperativa europea de finances ètiques.
Doble selecció
Respecte al tipus de servei, Fiare no té comptes corrents (el seu banc avalador, sí), i els seus crèdits es decideixen des d'una doble selecció: la lògica del risc, i també una anàlisi eticosocial, a càrrec d'una comissió de socis independent de l'estructura professional, amb potestat vinculant. Els seus préstecs “no són del tipus tou”, però sí “competitius i molt transparents”, indica Gasch, i van destinats, com en tota la banca ètica, a institucions i a particulars per impulsar projectes que tinguin a veure amb l'esperit que l'impulsa.

Pel que fa a Coop57, Ramon Pasqual, coordinador, recorda que com a cooperativa depenen de les aportacions dels socis en forma de fons, que han de tornar i que han de ser remunerats. “És un circuit curt, és cert, però té mèrit convèncer la societat civil que ens deixi diners que només serviran per finançar entitats, avançar subvencions de l'administració o crèdits per a inversions de caràcter ètic. Com a contrapartida a la limitació, per exemple, de donar hipoteques, Pasqual exposa el seu caràcter autogestionari, que fa que les regles del joc estiguin marcades pels integrants, “sense Euríbor i amb uns criteris propis per als avals”, comenta Pasqual, que hi afegeix: “Es tracta d'un sistema basat en la confiança, en les persones, no en els seus diners”.
De mica en mica, però, el sector es va configurant com una alternativa cada cop amb més cos. Així, Triodos Bank, conegut per les seves inversions innovadores i transparents en energies renovables, agricultura biodinàmica, turisme sostenible, etc., ja té productes hipotecaris com ara l'ecohipoteca, que, segons explica Esteban Barroso, director general de l'entitat a l'Estat, es concedirà a certs clients per al condicionament de casa seva. A més estudien “préstecs al consum alternatius, configurats de manera que no afavoreixin el sobreendeutament”.

Nova descoberta, jove fotografa Eivissenca Irene de Andrés


No se qui és, però he vist a la premsa que exposa aquest mes de juny a PhotoEspaña a Madrid i ha guanyat el XI premi El Cultural de El Mundo.

Va nèixer l'any 1986 i pel que es veu, comença a treure el cap en aquest difícil i competetiu món de la fotografia... Felicitats i endavant!

Pels que estau per Madrid, exposició a l'Espai 1 de la galeria Marta Cervera (Carrer General Castaños, 5) amb l'exposició Pokoj s výhledem na more / Habitación con vistas al mar.

Aqui va l'article del El Mundo

Article del Diario de Ibiza

Web d'Irene de Andrés

dilluns, 30 de maig de 2011

Dia Mundial del Medi Ambient Eivissa 2011


Dijous 02 Juny
Club Diari d’Eivissa
20.30h “Agricultura i transgènics. Sabem el què manjem?”
Xerrada a càrreg de Antonio Ruiz. Presidente del Comité Aragonés de Agricultura ecológica.
Presenta: José Ribas Cardona. President Cooperativa Agrícola Sant Antoni.

Dissabte 04 Juny
Saló Parroquial de Jesús
20h. Projecció documental
“Transxènia”
20.40h Projecció documental
“Una granja para el futuro”

Diumenge 05 Juny
18h Presentació vídeo “SES FEIXES. Passat, present i futur”. A càrreg de GEN-GOB

Projecció curtmetratges “1minutetosavetheworld”

Taller “Viu millor, reverteix el canvi climàtic”. Fundació Deixalles.
Prova cotxes elèctrics

19.30h. “Transformant l’escenari”. Performance a càrreg d’Amics de la Terra.

20.30h. TAULA RODONA “Agricultura i transgènics. Sabem el què menjem?”

!!!!!!!! Música i pojeccions amb LIMBOOGALOO GUATEQUE !!!!!!!!!!

diumenge, 29 de maig de 2011

Encendidos por Ben Clark

http://www.diariodeibiza.es
29 de mayo 2011

Escribo estas palabras y más allá de la ventana llueve. Llueve en Salamanca, la ciudad sin árboles, y pienso en la lluvia, en todo lo que daría por enviarla a mi isla, a la isla de los árboles. Miro por la ventana hacia la plaza; bajo la lluvia Los Indignados se mojan por mí, por nosotros, entre pancartas que se escurren y comisiones que se empapan.

Me han pedido que acuda mañana a leer una poesía por un megáfono. Una poesía para hacer la revolución. Pero ya me lo dijo Juan Gelman, hace unos años, ante un salmorejo excelente en Córdoba: el poeta sabe que con sus versos no hará la revolución. Pero llueve y quisiera escribir un poema que llevara a la lluvia hasta Eivissa, pero llueve y Juan Gelman inaugura hoy la Feria del Libro en Madrid, cerca y lejos de los acampados en Sol, y me enciende la rabia. Estoy encendido. ¿Saldrá Eivissa a la calle por todo esto? Y, si no lo hace, ¿por qué no?

En este mayo electoral hemos perdido todos: ha arrasado la radicalidad del fuego. ¿No vamos a indignarnos? Como dijo el premio Cervantes el poeta no puede hacer la revolución, ni con todos sus versos puede hacer la revolución, pero hay que intentarlo: reclamo un movimiento nuevo, el de Los Encendidos, os pido –te pido a ti, lector–, que salgas a la calle a defender lo que es tuyo por encima de políticas, de lenguas, de bancos y de hipotecas: la tierra.

Salgamos a la calle a pedir una gestión más eficiente, más seguridad; nos pasamos el día atravesando detectores de metales cuando nuestro verdadero enemigo se combate con detectores de humo, con más aviones, con más dispositivos y con más dinero. Salgamos a la calle primero y subamos al monte después: seamos, por una vez, en Eivissa, un ejemplo para todos.

Replantemos, organicémonos, que caiga la lluvia y que lo haga en forma de solidaridad, cooperación y responsabilidad. Es nuestra responsabilidad.

Has hablado en los bares de los japoneses y de su forma de superarse, has hablado en los bares de los jóvenes, de los parados y de los jubilados que han salido a la calle a pedir una sociedad mejor, has hablado de la ola de cambio en el mundo árabe, has hablado en los bares del fuego como quien habla de un monstruo invencible: enciéndete tú también, haz algo.

Podemos hacer algo. Somos Los Encendidos. www.facebook.com/correoclark

dilluns, 16 de maig de 2011

¿QUIÉN MATÓ A WALTER BENJAMIN?

Projecció del documental

Participen:
David Mauas, director del documental
Vicente Valero, escriptor
Fanny Tur, directora adjunta de l'Institut Ramon Llull

http://www.whokilledwalterbenjamin.com

Dimecres, 18 de maig de 2011 a les 20.30 hores al Club Diario de Ibiza

Exposició a Eivissa " INDICIS" de Laia Moretó Alvarado


.....Fotografia i escultura, a la Galeria VIA2, dimarts 17 maig 20 hores.....

dimarts, 3 de maig de 2011

Mediterrània Eivissa, 20 anys fent país es presenta a Barcelona


Pels amics de Barcelona...

Divendres 6 de maig a les 19.30h a l'Espai Mallorca de Barcelona:

Presentació del llibre Mediterrània-Eivissa. 20 anys fent país, de l'autora Maria del Mar Joan i Marí, recull dels vint anys d'història de l'editorial Mediterrània-Eivissa, referent del món cultural a les Pitiüses.
A càrrec de l’historiador Josep Massot i Muntaner, Maria del Mar Joan i Marí i Vicent Marí i Costa.

Presentació de la rondalla eivissenca de Joan Castelló “Sa barseta sense tapadora”, adaptada per Emma Segura i dibuixos de Beatriz Colom



www.eivissa.es

El dijous 5 de maig, a les 20,30 hores, a la Biblioteca Municipal d'Eivissa, tendrà lloc la presentació de la rondalla eivissenca de Joan Castelló Guasch titulada “Sa barseta sense tapadora”, adaptada per Emma Segura Oms. La presentació anirà a càrrec de Vicent Marí Costa, “Rota”.

Les il·lustracions han estat realitzades per Beatriz Colom, guanyadora del IV Premi Punta de Llapis d'Il·lustració.

La rondalla “Sa Barseta sense tapadora” fou recollida per Joan Castelló Guasch en el seu primer aplec publicat l'any 1953 titulat “Rondaies Eivissenques”. L'any 1995 l'Institut d'Estudis Eivissencs el reedità.

Llorenç Pons des de Menorca


He descobert a Llorenç Pons Moll, un jove de Menorca que fa unes pintures amb molta energia... a més és la portada del nou llibre de l'Albert Espinosa, Si tu em dius vine ho deixo tot...però digue'm vine (que encara no he llegit), és un autor molt recomanable per les seues històries i la seua actitud davant la vida.


diumenge, 1 de maig de 2011

Sorprenent Vivian Maier


Self portait Vivian Maier

Quan penses que res pot sorprendre't, encara queden coses per descobrir. Llegeixo al bloc Enfocant de na Maria Rosa Vila la història de Vivian Maier. Una mainadera americana que va fotografiar l'amèrica del anys 1950 a 1990 i que mai va ensenyar al món les seues fotografies, deixant més de 30.000 imatges per revelar.

El seu descobridor, John Maloof va comprar un bagul ple de negatius i va descobrir un gran tresor. Amb el temps Maloof ha recopilat més de 100.000 negatius, més de 3.000 gravats, centenars de rodets sense revelar i pel·lícules casolanes.

Amb paraules del Mª Rosa Vila: podem considerar que la Vivian Maier és una de les fotògrafes amb més talent del món i una de les "culpables" del creixent interès per la “street photography”.

A la recent pàgina web que han creat, podreu apreciar el valor de les imatges de Maier. Per mi realment impresionants.

Trailer: "Finding Vivian Maier" from John Maloof on Vimeo.


dijous, 28 d’abril de 2011

Mencions Sant Jordi 2011 Eivissa



29 d'abril a Can Ventosa, 21h.

Un any més, l'IEE celebrarà l'acte de lliureament de les "Mencions Sant Jordi". El lliurament de les Mencions tendrà lloc el divendres, 29 d’abril, a l’Espai Cultural Can Ventosa, Eivissa, a les 21h.

L’Assemblea General de Socis de l’Institut d’Estudis Eivissencs es proposà instituir, el gener de 1989, unes Mencions Honorífiques que fossin un reconeixement públic de la feina que han realitzat i realitzen persones o institucions a favor de la nostra llengua i cultura. D’acord amb aquesta proposta, la Comissió Executiva de l’Institut d’Estudis Eivissencs, creà la Menció d’Honor Sant Jordi.

L’any 2010 la Comissió Executiva de l’IEE va afegir dues noves distincions: la Menció Jove Sant Jordi, destinada a una persona, un col·lectiu jove o que treballi per als joves, i la Menció Producció Cultural Sant Jordi, com a reconeixement a una producció cultural recent en qualsevol format que destaqui per promoure la llengua i la cultura de les Pitiüses.

Els guardonats d’enguany són els següents:
Menció Jove Sant Jordi: 4 de Copes.
Menció Producció Cultural Sant Jordi: Glosar i redoblar. Una didàctica del cant tradicional de les Illes Pitiüses, Ignasi Carrero
Menció d’Honor Sant Jordi: Antoni Planells Tur, Planes.

L’acte d’enguany vol ser un homenatge a Joan Castelló Guasch, en el seu centenari, i s’inscriu en les celebracions "2011, l’any de la paraula viva", una de les convocatòries destacades dins els actes commemoratius del centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

dimarts, 12 d’abril de 2011

VI Setmana Gastronòmica: Educar per menjar bé a Eivissa

Dimecres 13 d'abril, a les 19.00 h | Club Diario de Ibiza

19 h Inauguració
Maria Marí, presidenta d’APAEEF
Vicent Ferrer, tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Eivissa

19.10 h Conferència inaugural: Alimentació i salut
A càrrec de Lola Puig, representant de la Taula de treball Menjadors Escolars de Catalunya

20 h Exposició dels resultats de les enquestes a pares i mares

20.15 h Panell d’experiències
• Alimentació ecològica al menjador de Joan XXII. Patrícia - Cuinera.
• Menjadors escolars Eivissa. Paquita Torres - Nutricionista del càtering de s’Olivera.
•Associació de Productors d’Agricultura ecològica. Jordi Serra - Enginyer agroícola i productor d’agricultura ecològica.
• Consell Balear de Producció Agrícola Ecològica de les Illes Balears. Aina Calafat – Directora tècnica de CBPAE.

20.45 h Conclusions i clausura
Degustació de productes locals ecològics

Descarregar: · Programa de la conferència

dijous, 7 d’abril de 2011

15 ARTISTES EN HOMENATGE A JOAN CASTELLÓ GUASCH - 2011


Exposició a la sala de cultura de Sa Nostra d'Eivissa. Inauguració dijous 7 d'abril.


Des de sempre, més enllà de les necessitats vitals, el menjar- mitjançant la gastronomia, que en la nostra època ha atès les més altes fites de la sofistificació- ha esdevingut un doll de plaents sensacions que apel·len les nostres capacitats gustatives i olfactives i que, alhora, ens salpebren la mirada d´aromes.

La interacció entre l´art i el menjar ja temptà Arcimboldo qui, amb les seves agosarades imatges múltiples, nodrí de fruites o marisc el rostre humà tot sobrepassant les “natures mortes” clàssiques, aliment pictòric de molts artistes des del Barroc fins ben entrat el XIX. L´artista ja, dins la seva època i amb la seva imaginació, prefigurà la iconografia surrealista de Salvador Dalí a “Lobster telephone”, per posar-ne tan sols un exemple.

De la mateixa manera, la re-creació i la reflexió entorn el menjar i l´art culinari ha provocat propostes tan diverses o controvertides com la copa de fruites de Roy Lichtenstein, els raïms de Mappelthorpe o de Maruja Mallo, les escultures efímeres de Dorothée Selz o el toc subversiu de Judith Chicago amb el seu “Dinner Party”, entre tantes d´altres.

En el centenari del naixement de Joan Castelló Guasch (1911-1984), folklorista i apassionat de la cultura pitiüsa, l´Obra Social “SA NOSTRA” li ha volgut retre homenatge mitjançant 15 artistes eivissencs, els quals han emprès, des del territori de la plasticitat, l´original i també arriscada aventura de realitzar la seva obra partir del seu llibre “Bon profit! El llibre de la cuina eivissenca”, escrit el 1967 i publicat en versió catalana el 1993.

Es tracta de la formalització d´una experiència que parteix d´allò que suggereixen unes receptes que, des de temps immemorials, han format part del patrimoni culinari eivissenc, pouat en les fonts alimentícies que ens propicien les delícies gustatives del camp i la mar.

La mostra abraça una diversitat de propostes heterodoxes i plurals des de diferents camps de la creació en una reinterpretació que, tot i que reflecteix l´estil de cada artista, passa pel sedàs del denominador comú de la innovació i la recerca dins l´espai de la subjectivitat creativa.
I si l´art és, certament, una experiència “transicional”, aquí- més que mai-, ens trobam davant d´una inèdita i suggerent confluència gastronòmica-artística que és, alhora, un suculent i substanciós convit a un festí assaonat i farcit de saborosa contemporaneïtat.


Helena Alvarado i Esteve

dimarts, 29 de març de 2011

Presentació de l'edició facsímil de Contes d'Eivissa


divendres, 1 / abril · 20:00 h
Centre Cultural s'Alamera

Presentació del llibre Contes d'Eivissa, de Josep Roure-Torrent, a càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira.

Edició facsímil de la que va fer a Mèxic el Club del Llibre Català l’any 1948, amb pròleg de Josep Carner i il·lustracions de Joan Junyer. En aquesta ocasió s’afegeix un estudi introductori de Marià Torres Torres, Conseller de Política Educativa i Cultural del Consell Insular d’Eivissa.

El llibre recull catorze rondalles que va triar i reelaborar Josep Roure-Torrent d’entre el material que havia recollit Hans J. Noeggerath, durant els anys 30 del segle XX, en les seues excursions per tota l’illa entrevistant-se amb els illencs per recollir materials de literatura oral per a la seua tesis doctoral.


Publicat per editorial Mediterrània Eivissa

Presentació de 'Basura' i de 'Limpieza y absorción' a Eivissa




Divendres, 1 / abril · 20:30 h
Club Diario de Ibiza

Presentació de les novetats de l'Editorial Delirio a Eivissa:
'Basura' de Ben Clark
'Limpieza y absorción' de Javier Cánaves

Presenta l'editor de Delirio, Fabio de la Flor.

dimecres, 23 de març de 2011

Joan Escandell. 50 anys de tebeos. 1959-2009 - Eivissa


Aventura en el Fondo del Mar: El robot errante - 1965 . Dibuix de Joan Escandell

Al Centre cultural de s'Alamera del Consell d'Eivissa...

Divendres 25 de març a les 20 h.
Inauguració de l'exposició "Joan Escandell. 50 anys de tebeos. 1959-2009".

Dissabte 26 de març a les 19 h.
Taula rodona “ Present i futur del còmic a les Pitiüses”, a càrrec de Joan Escandell i de Guillem Marí, dibuixants de còmic eivissencs, i moderada per Joan Miquel Morey, de l'Associació d'Amics i Víctimes del Còmic.

dilluns, 21 de març de 2011

Una tarda amb Gabriel Celaya i Julio Herranz


Sensualidad. Gabriel Celaya


Dimecres 23 de març a les 20.00 h
Biblioteca Municipal d’Eivissa (Sala Marià Villangómez)
Amb motiu del Dia Mundial de la Poesia

Lectura poètica comentada, Una tarda amb Gabriel Celaya, (1911-1991) a càrrec del poeta Julio Herranz. Gabriel Celaya fou l'escriptor del mes de febrer, amb motiu del centenari del seu naixement.
Organitza: Ajuntament d'Eivissa

diumenge, 20 de març de 2011

Conferència sobre Hausmann a Sant Josep, Eivissa

Fotografia de dona eivissenca de Raoul hausmann

Dilluns 21 març a les 20 hores a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, una cita molt atractiva...

El director del Museu d´Art Contemporani de Barcelona (Macba), Bartomeu Ribas, i el poeta Vicente Valero ens parlaran sobre la figura singular de l'artista alemany que va viure a Eivissa als anys 30: ´Itinerari josepí de Raoul Hausmann´.