dissabte, 8 de desembre de 2012

Perdem un nou espai cultural a Eivissa, s'Alamera fins mai més


Avui, 8 de desembre de 2012, tanca la sala d'exposicions de s'Alamera, propietat de la fallida CAM i posteriorment comprada per la família Matutes (per 2 milions d'euros). El conveni de CAM era amb el Consell d'Eivissa per 5 anys prorrogables.

Després d'una inversió pública de 522.000 euros, ens ha sortit el lloguer a 104.000 euros l'any, uns 8.600 euros al mes. Alguns podrien dir que no es car per ser s'Alamera, jo crec que si és car.
A banda del mal negoci, el més important és que perdem un espai cultural més a l'illa d'Eivissa, un espai que s'havia convertit en un punt de reunió del sector sempre dispers de la cultura.
Un altre tema és la gestió de la sala, hem tingut exposicions molt interessants i d'altres molt discutibles, no tant per la qualitat de l'obra si no pel sent i l'objectiu.

Tractant-se d'una sala pública sovint semblava una galeria privada. Però s'ha de celebrar el seu conjunt, i hem pogut gaudir d'exposicions de temes relacionats amb Eivissa que maig havíem vist. Record amb especial fascinació les Nines den Félix Martínez, les retrospectives de Buil Mayral, Josep Subirà o la vida singular que vaig descobrir de la fotògrafa de guerra Christine Spengler.
A part de les obres de pintors i escultors locals i les col·lectives de l'aavib i les conferències i presentacions de llibres que es van realitzar a la sala.
Felicitar als treballadors i treballadores del Consell i reclamar als polítics que la cultura és indispensable per als ciutadans, i més en temps de crisi com ara diuen que patim. Recriminar a la família Matutes que ha comprat el local, que està en el seu dret a no cedir l'espai, els negocis son negocis. Però crec que una empresa que s'ha beneficiat tant de l'illa, que ha fet una fortuna, podria tenir un poc més de sensibilitat amb la societat illenca i ser més corresponsable. La fundació que gestionen crec que no està a l'alçada de les seues possibilitats, ni econòmiques ni d'objectius.

Amb el tancament de galeries privades i sales d'exposicions (sala de sa nostra és l'altre exemple, via2 diuen que perilla) la cultura a Eivissa cada vegada li costa més sortir a la llum pública. També es cert que s'han obert nous espais com es Polvorí, o la galeria B12, però no suficients per les necesstats. El mercat mana, i si els privats tanquen portes serà perquè la gent no compra cultura, però potser els hem de forçar, ens falten hàbits  de cultura, o més cultura de cultura.

A l'illa sovint ens falten referències per identificar-nos com a col·lectiu, i un espai cultural amb tradició el necessitam ja i que es pugi consolidar amb el temps, no pegats d'urgència i pel curt termini. Aquest no el podem recuperar, potser ara ja tampoc el vull, per tant, que el consell faci una aposta ferma per la cultura trobant un nou espai adient a les nostres necessitats. 

No pot ser que perdem un espai com la sala de cultura de s'Alamera, volem i necessitam solucions, ja que la cultura no és un luxe, és un dret!



Alguns artícles sobre sala cultural de s'Alamera:
Matutes achaca el cierre de S´Alamera al fin del convenio con la CAM

Cinco años de exposiciones en S´Alamera

Fiesta Hotel Group adquiere el local del Centre Cultural s’Alamera

S’Alamera recapitula