Avui, 8 de desembre de 2012, tanca la sala d'exposicions de s'Alamera, propietat de la fallida CAM i posteriorment comprada per la família Matutes (per 2 milions d'euros). El conveni de CAM era amb el Consell d'Eivissa per 5 anys prorrogables.
Després d'una inversió pública de 522.000 euros, ens ha sortit el lloguer a 104.000 euros l'any, uns 8.600 euros al mes. Alguns podrien dir que no es car per ser s'Alamera, jo crec que si és car.
A banda del mal negoci, el més important és que perdem un espai cultural més a l'illa d'Eivissa, un espai que s'havia convertit en un punt de reunió del sector sempre dispers de la cultura.
Un altre tema és la gestió de la sala, hem tingut exposicions molt interessants i d'altres molt discutibles, no tant per la qualitat de l'obra si no pel sent i l'objectiu.
Tractant-se d'una sala pública sovint semblava una
galeria privada. Però s'ha de celebrar el seu conjunt, i hem pogut
gaudir d'exposicions de temes relacionats amb Eivissa que maig havíem vist. Record amb especial fascinació les Nines den Félix Martínez, les retrospectives de Buil Mayral, Josep Subirà o la vida singular que vaig descobrir de la fotògrafa de guerra Christine Spengler.
A part de les obres de pintors i escultors locals i les col·lectives de l'aavib i les conferències i presentacions de llibres que es van realitzar a la sala.
Amb el tancament de galeries privades i sales d'exposicions (sala de sa nostra és l'altre exemple, via2 diuen que perilla) la cultura a Eivissa cada vegada li costa més sortir a la llum pública. També es cert que s'han obert nous espais com es Polvorí, o la galeria B12, però no suficients per les necesstats. El mercat mana, i si els privats tanquen portes serà perquè la gent no compra cultura, però potser els hem de forçar, ens falten hàbits de cultura, o més cultura de cultura.
A l'illa sovint ens falten referències per identificar-nos com a col·lectiu, i un espai cultural amb tradició el necessitam ja i que es pugi consolidar amb el temps, no pegats d'urgència i pel curt termini. Aquest no el podem recuperar, potser ara ja tampoc el vull, per tant, que el consell faci una aposta ferma per la cultura trobant un nou espai adient a les nostres necessitats.
No pot ser que perdem un espai com la sala de cultura de s'Alamera, volem i necessitam solucions, ja que la cultura no és un luxe, és un dret!
Alguns artícles sobre sala cultural de s'Alamera:
Matutes achaca el cierre de S´Alamera al fin del convenio con la CAM
http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2012/12/07/cinco-anos-exposiciones-salamera/592799.html
http://ultimahora.es/ibiza/noticia/noticias/cultura/alamera-recapitula.html
Crónica de un último día
http://noudiari.es/cronica-de-un-ultimo-dia
Crónica de un último día
http://noudiari.es/cronica-de-un-ultimo-dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada