Aqui teniu LaRrevis del mes de desembre... totes les activitats d'Eivissa i Formentera... PICA AQUÍ
divendres, 4 de desembre del 2009
dimecres, 2 de desembre del 2009
Recorregut literari per Dalt Vila
Dijous, 3 de desembre:
Recorregut literari per Dalt Vila a càrrec de Gaspar Valero i Jean Serra.
Punt de trobada: Portal de ses Taules, 18h.
Institut d'Estudis Eivissencs
Entitat d'Utilitat Pública
http://www.estudiseivissencs.
dilluns, 30 de novembre del 2009
"Ibiza, entre el negocio local y el Patrimonio Mundial"
La ampliación del puerto de Ibiza pone en entredicho la calificación de la ciudad como 'ciudad Patrimonio de la Humanidad', tal como en su día la declaró la UNESCO. La obra, que contempla el dragado del puerto y la modificación de la fachada marítima, puede causar daños paisajísticos y ambientales que han obligado al Comité del Patrimonio Mundial a solicitar al Gobierno español la paralización del proyecto para poder evaluar el impacto que tendrá sobre los bienes catalogados.
El escarabajo verde - Ibiza: entre el negocio local y el patrimonio mundial.
EL ESCARABAJO VERDE
dijous, 26 de novembre del 2009
dimecres, 25 de novembre del 2009
PARAULES SOBRE UN PORT - Rafel Serra Costa
Diari Ultima Hora Eivissa i Formentera - 21 novembre 2009
PARAULES SOBRE UN PORT
M’explica un bon amic una història de l’Eivissa dels primers 70. Em diu que tenia un càrrec municipal poc important, que des de l’ajuntament va adonar-se’n de com uns terrenys públics guanyats a la mar passaren a mans particulars, i que bons negocis se’n feren. A pesar de que en aquell temps s’estilava allò de l’“ordeno y mando”, ell va mostrar el seu descord amb la venda, però aquesta es va efectuar igualment. Poc després va renunciar al seu càrrec, els solars varen passar a ser l’actual moll de mercaderies del port d’aquell municipi, i “uns pocs eivissencs es varen fer molt més rics venent el que era de tots”. Paraules del meu amic.
El comentari és el preliminar del que realment em vol explicar: el seu punt de vista sobre el projecte de reforma d’aquell mateix port, passats prop de quaranta anys. Em conta tota una odisea d’estudis marítims, la funció social dels llocs on la gent treballa i es fa la vida, òrgans de decisió dels qui un no sap massa bé què poden fer i què no, ambicions personals, interessos econòmics, grups d’inversors connectats amb partits polítics... La història és llarga i tortuosa, i no tots els actors són coneguts. Ell, però, veu que el projecte s'encarrila cap a una mena d’àrea lúdica com el “Maremagnum” de Barcelona, amb botigues i bars de disseny construïts sobre la mar a base de buidar dos muntanyes, i amb vistes a un conjunt històric-monumental que, més que pel seu valor humà, sembla que sobretot se l’aprecïa pel seu reclam comercial. També em parla de l’ús industrial que tendrà el nou port, i de l’accés que necessitarà per al tràfic rodat. L’única sortida possible és per damunt d’una zona degradada d’interés natural que alguns somnien en recuperar. El pressupost inicial, de 10 milions d’euros, ara ja és de més de 100 milions, “que ja estan dats i beneïts, i tots contents perquè tots hi guanyen”. Paraules del meu amic.
També em fa notar, l’amic, que alguns que fa poc deien “ai” ara diuen “ceba”, i enraonam sobre la vertadera naturalesa del fet de governar. “Si no podem canviar al qui decideix, facem que el qui decideix canvïi d’idea, que maneres de motivar-lo n’hi ha. Total, qui se’n recorda del diari d’ahir?” Qui ahir deia “això jo no ho voré”, avui diu “a això no hi alternativa”. Qui ahir deia “aquestos tenen arguments infantils”, avui diu “aquestos mateixos necessiten una solució urgent”... Hi ha una preocupació legítima, i s’han fet propostes alternatives que la tenen en compte i que funcionarien, però l’atenció que han rebut és mínima. Pitjor encara, el diàleg ja s’ha tornat a convertir en un nou intercanvi de paraules gruixudes. Un ja no sap en qui confiar quan qui ahir s’asseia davant les màquines avui no recela cap ni mica d’una altra megainfrastructura que ve de tan lluny. Declaracions com “per damunt d’aquí no passarà mai un vial” tenen poca vocació d’eternitat. I si qui les fa no canvia d’idea, d’aquí pocs anys el canviaran a a ell per un altre, que maneres de fer-ho també n’hi ha.
Al final, i com ja és costum, el que ens queda és el dilema de sempre: el de si val la pena tornar-se a abarallar perquè s’ha posat a la venda un altre tros d’Eivissa. Per resoldre’l, però, primer hauriem de decidir quin valor té, la paraula.
Rafel Serra Costa
PARAULES SOBRE UN PORT
M’explica un bon amic una història de l’Eivissa dels primers 70. Em diu que tenia un càrrec municipal poc important, que des de l’ajuntament va adonar-se’n de com uns terrenys públics guanyats a la mar passaren a mans particulars, i que bons negocis se’n feren. A pesar de que en aquell temps s’estilava allò de l’“ordeno y mando”, ell va mostrar el seu descord amb la venda, però aquesta es va efectuar igualment. Poc després va renunciar al seu càrrec, els solars varen passar a ser l’actual moll de mercaderies del port d’aquell municipi, i “uns pocs eivissencs es varen fer molt més rics venent el que era de tots”. Paraules del meu amic.
El comentari és el preliminar del que realment em vol explicar: el seu punt de vista sobre el projecte de reforma d’aquell mateix port, passats prop de quaranta anys. Em conta tota una odisea d’estudis marítims, la funció social dels llocs on la gent treballa i es fa la vida, òrgans de decisió dels qui un no sap massa bé què poden fer i què no, ambicions personals, interessos econòmics, grups d’inversors connectats amb partits polítics... La història és llarga i tortuosa, i no tots els actors són coneguts. Ell, però, veu que el projecte s'encarrila cap a una mena d’àrea lúdica com el “Maremagnum” de Barcelona, amb botigues i bars de disseny construïts sobre la mar a base de buidar dos muntanyes, i amb vistes a un conjunt històric-monumental que, més que pel seu valor humà, sembla que sobretot se l’aprecïa pel seu reclam comercial. També em parla de l’ús industrial que tendrà el nou port, i de l’accés que necessitarà per al tràfic rodat. L’única sortida possible és per damunt d’una zona degradada d’interés natural que alguns somnien en recuperar. El pressupost inicial, de 10 milions d’euros, ara ja és de més de 100 milions, “que ja estan dats i beneïts, i tots contents perquè tots hi guanyen”. Paraules del meu amic.
També em fa notar, l’amic, que alguns que fa poc deien “ai” ara diuen “ceba”, i enraonam sobre la vertadera naturalesa del fet de governar. “Si no podem canviar al qui decideix, facem que el qui decideix canvïi d’idea, que maneres de motivar-lo n’hi ha. Total, qui se’n recorda del diari d’ahir?” Qui ahir deia “això jo no ho voré”, avui diu “a això no hi alternativa”. Qui ahir deia “aquestos tenen arguments infantils”, avui diu “aquestos mateixos necessiten una solució urgent”... Hi ha una preocupació legítima, i s’han fet propostes alternatives que la tenen en compte i que funcionarien, però l’atenció que han rebut és mínima. Pitjor encara, el diàleg ja s’ha tornat a convertir en un nou intercanvi de paraules gruixudes. Un ja no sap en qui confiar quan qui ahir s’asseia davant les màquines avui no recela cap ni mica d’una altra megainfrastructura que ve de tan lluny. Declaracions com “per damunt d’aquí no passarà mai un vial” tenen poca vocació d’eternitat. I si qui les fa no canvia d’idea, d’aquí pocs anys el canviaran a a ell per un altre, que maneres de fer-ho també n’hi ha.
Al final, i com ja és costum, el que ens queda és el dilema de sempre: el de si val la pena tornar-se a abarallar perquè s’ha posat a la venda un altre tros d’Eivissa. Per resoldre’l, però, primer hauriem de decidir quin valor té, la paraula.
Rafel Serra Costa
VII FIRA DEL CAMP 2009 EIVISSA
VII FIRA DEL CAMP 2009 - recinte firal
dissabte 28 de novembre
16.00 – 16.27 h Projecció del vídeo d'Amics de la Terra Algo está pasando.
19.30- 20.30 Veterinarios sin fronteras Quienes somos? Ponents: Yolanda Méndez i Virginia Cháves.
diumenge 29 de novembre 2009
11.00 Obertura de la Fira.
11.30- 12.30 Experiència de la posada en funcionament de la cooperativa de productors ecològics de Menorca, Econatura.
13.00-14.00 Presentació del logotip de races autòctones. Programa de conservació de les races pitiüses. Yolanda Méndez
15.00 -15.27 Projecció del vídeo d'Amics de la Terra Algo está pasando.
16.00- 17.00 Conferència. Solucions de la Permacultura per mitigar el canvi climàtic Ponent: Marcos Tur. Asoc. Permacultura de las Islas Pitiusas.
17.30-18.30 Projecte de varietats tradicionals de les Pitiüses.
dissabte 28 de novembre
16.00 – 16.27 h Projecció del vídeo d'Amics de la Terra Algo está pasando.
19.30- 20.30 Veterinarios sin fronteras Quienes somos? Ponents: Yolanda Méndez i Virginia Cháves.
diumenge 29 de novembre 2009
11.00 Obertura de la Fira.
11.30- 12.30 Experiència de la posada en funcionament de la cooperativa de productors ecològics de Menorca, Econatura.
13.00-14.00 Presentació del logotip de races autòctones. Programa de conservació de les races pitiüses. Yolanda Méndez
15.00 -15.27 Projecció del vídeo d'Amics de la Terra Algo está pasando.
16.00- 17.00 Conferència. Solucions de la Permacultura per mitigar el canvi climàtic Ponent: Marcos Tur. Asoc. Permacultura de las Islas Pitiusas.
17.30-18.30 Projecte de varietats tradicionals de les Pitiüses.
Escacs a la Marina
Escacs al barri de La Marina Dissabte 28 i dissabte 5 a les 17 h. Carpa al costat de l'església de San Telm Organitza: Ass. de comerciants de la Marina i Ass. Cultural Amics dels Escacs d'Eivissa
dimarts, 24 de novembre del 2009
Calç i memòria de Nora Albert i Ferrer Guasch
Imatge: Alejandro Marí EscaleraDivendres 27 de novembre a les 20.30 h a l'espai Cultural de s'Alamera de Vila, Presentació del llibre Calç i memòria de l’escriptora Nora Albert i el pintor Ferrer Guasch. A càrrec de Iolanda Bonet i Carles Fabregat. Poesia i pintura de dos grans creadors.
diumenge, 22 de novembre del 2009
el supermercat de l'art d'eivissa
Un any més, i ja en són 17, arriba el Supermercat de l'art a la sala Ebusus de l'Alamera. 46 pintors, 2 fotògrafs i 3 escultors ens ofereixen obres originals de petit format a preus econòmics.
Encara no l'he visitat, i tu? Deixa alguna comentari, quin artista t'ha agradat més? Qui t'ha cridat l'atenció? Has comprat alguna cosa? ...
Fins el 5 de gener, tens una cita amb l'art!
Encara no l'he visitat, i tu? Deixa alguna comentari, quin artista t'ha agradat més? Qui t'ha cridat l'atenció? Has comprat alguna cosa? ...
Fins el 5 de gener, tens una cita amb l'art!
dissabte, 21 de novembre del 2009
Camp, gent i paisatge en perill
www.diariodeibiza.es
21 novembre 2009
21 novembre 2009
Perdida la cosecha de frutos secos
Buena parte de la cosecha de frutos secos se ha quedado este año en el campo - En la mayoría de explotaciones no se han recolectado las almendras
PEP RIBAS La temporada de recogida de frutos secos (almendra y algarroba) en Ibiza se da por concluida y sus resultados no podían ser más desastrosos. Se confirman las peores expectativas para una cosecha que no hace muchas décadas resultaba fundamental para la economía de la isla.
Aunque la almendra y la algarroba son dos frutos muy distintos, tienen mucho en común, dado que se producen en las mismas explotaciones, se recogen en la misma época y han convivido en la isla durante aproximadamente un siglo, pero a juzgar por su actual comportamiento en el mercado, su futuro es más que impreciso y su final supondrá un cambio total del paisaje de la isla.
Este año más que nunca cualquier persona que se desplace por las carreteras de la isla podrá apreciar un espectáculo muy poco reconfortante: los almendros conservan sus frutos, ya ennegrecidos por la acción de las lluvias. Significa que nadie ha recogido estos frutos, porque han dejado de tener valor. Los intermediarios que habitualmente la comercializaban ni siquiera disponen de precio y algunos guardan sus almacenes llenos con la producción del año pasado, que no han podido vender.
«Cuando Xico Tarrés ganó las elecciones por aquí se decía que había dicho: menos campos de golf y más campos de almendros. Pues bien, los que tenemos en Corona están acabados». Así se expresa Miquel Costa, un jubilado de Santa Agnès, que dice que es de los pocos payeses del pueblo que han recogido sus almendras. Pero no ha podido venderlas.
Confiesa que estuvo en la cooperativa y le dijeron que no admitían almendras a ningún precio. Luego visitó a un comerciante que solía acudir al pueblo a recoger la cosecha. «Me dijo que no compraba, sino que tenía para vender a 30 céntimos el kilo. Las tiene del año pasado, que las pagaba a 60», comenta.
Así pues, Miquel ha tenido que guardar la cosecha de este año, con la esperanza de que más adelante alguien quiera comprarla. Pero admite que en Corona sólo ha recogido las almendras algún que otro jubilado o gente que esté en el paro y no tenga nada más que hacer. En la mayoría de fincas el fruto se ha quedado en el campo, lo que supone que si el año próximo los dueños deciden efectuar la recolección, buena parte de las almendras estarán podridas, con la consiguiente pérdida de valor.
Catalina Torres admite que en su campo nadie ha recogido las almendras. «Yo no puedo hacerlo –explica–, porque ya estoy muy mayor, pero tampoco puedo encargar el trabajo a nadie, porque me costaría mucho dinero y no sacaría nada, ya que las almendras no tienen ningún valor».
Catalina y Miquel coinciden en que los almendros de Corona suponen un gran atractivo para la gente de fuera cuando están en flor. Pero para que sigan produciendo necesitan cuidados, y tal como está el mercado, nadie se preocupa de cuidarlos y mucho menos, de realizar nuevas plantaciones. Miquel cree que ya no se volverán a plantar más almendros en los campos de Corona. Al contrario, ya hay quien ha eliminado de su finca más de la mitad de los árboles, porque «al fin y al cabo, no le producían nada y sólo le molestaban para arar la tierra».
La producción de algarroba es menos problemática que la de almendra, dado que su cosecha es menos laboriosa y, aunque el precio ha descendido considerablemente en los últimos años, ese fruto sí que se compra, ya que la cooperativa Agrícola Sant Antoni la usa para la producción de piensos.
El presidente de esta entidad, Josep Ribas, Bernadet, señala que aunque son muchas las explotaciones donde el fruto ha quedado en los árboles, existen factores que han propiciado su recolección. Uno de ellos, la actual crisis económica, que ha llevado a personas en paro a recolectar algarroba para obtener algún recurso.
Bernadet afirma que algunos propietarios ceden gratuitamente sus campos para que esas personas realicen la recolección, sin caer en los riesgos que ello supone. «Imagínate –apunta– que tú regalas la fruta a alguien para que la recoja y esa persona tiene la mala pata de caerse de un algarrobo y hacerse daño. Pues bien, tú eres el responsable, ya que ese trabajador estaba en tu finca y no le cubría ningún seguro. Como ese tipo de trabajo no está regulado, a lo mejor para hacer un favor a alguien te has buscado la ruina».
Otro factor favorable a la recolección de la algarroba ha sido la abundante producción de este año, que incidía en la productividad del trabajo. No obstante, el precio ha caído en picado en los dos últimos años. Según el presidente de la cooperativa de Sant Antoni, en 2007 este producto se pagaba a los agricultores a 33 céntimos de euro el kilogramo; el año pasado ese precio había descendido hasta los 27 céntimos y actualmente el mismo producto se paga a 17 céntimos.
Buena parte de la cosecha de frutos secos se ha quedado este año en el campo - En la mayoría de explotaciones no se han recolectado las almendras
PEP RIBAS La temporada de recogida de frutos secos (almendra y algarroba) en Ibiza se da por concluida y sus resultados no podían ser más desastrosos. Se confirman las peores expectativas para una cosecha que no hace muchas décadas resultaba fundamental para la economía de la isla.
Aunque la almendra y la algarroba son dos frutos muy distintos, tienen mucho en común, dado que se producen en las mismas explotaciones, se recogen en la misma época y han convivido en la isla durante aproximadamente un siglo, pero a juzgar por su actual comportamiento en el mercado, su futuro es más que impreciso y su final supondrá un cambio total del paisaje de la isla.
Este año más que nunca cualquier persona que se desplace por las carreteras de la isla podrá apreciar un espectáculo muy poco reconfortante: los almendros conservan sus frutos, ya ennegrecidos por la acción de las lluvias. Significa que nadie ha recogido estos frutos, porque han dejado de tener valor. Los intermediarios que habitualmente la comercializaban ni siquiera disponen de precio y algunos guardan sus almacenes llenos con la producción del año pasado, que no han podido vender.
«Cuando Xico Tarrés ganó las elecciones por aquí se decía que había dicho: menos campos de golf y más campos de almendros. Pues bien, los que tenemos en Corona están acabados». Así se expresa Miquel Costa, un jubilado de Santa Agnès, que dice que es de los pocos payeses del pueblo que han recogido sus almendras. Pero no ha podido venderlas.
Confiesa que estuvo en la cooperativa y le dijeron que no admitían almendras a ningún precio. Luego visitó a un comerciante que solía acudir al pueblo a recoger la cosecha. «Me dijo que no compraba, sino que tenía para vender a 30 céntimos el kilo. Las tiene del año pasado, que las pagaba a 60», comenta.
Así pues, Miquel ha tenido que guardar la cosecha de este año, con la esperanza de que más adelante alguien quiera comprarla. Pero admite que en Corona sólo ha recogido las almendras algún que otro jubilado o gente que esté en el paro y no tenga nada más que hacer. En la mayoría de fincas el fruto se ha quedado en el campo, lo que supone que si el año próximo los dueños deciden efectuar la recolección, buena parte de las almendras estarán podridas, con la consiguiente pérdida de valor.
Catalina Torres admite que en su campo nadie ha recogido las almendras. «Yo no puedo hacerlo –explica–, porque ya estoy muy mayor, pero tampoco puedo encargar el trabajo a nadie, porque me costaría mucho dinero y no sacaría nada, ya que las almendras no tienen ningún valor».
Catalina y Miquel coinciden en que los almendros de Corona suponen un gran atractivo para la gente de fuera cuando están en flor. Pero para que sigan produciendo necesitan cuidados, y tal como está el mercado, nadie se preocupa de cuidarlos y mucho menos, de realizar nuevas plantaciones. Miquel cree que ya no se volverán a plantar más almendros en los campos de Corona. Al contrario, ya hay quien ha eliminado de su finca más de la mitad de los árboles, porque «al fin y al cabo, no le producían nada y sólo le molestaban para arar la tierra».
La producción de algarroba es menos problemática que la de almendra, dado que su cosecha es menos laboriosa y, aunque el precio ha descendido considerablemente en los últimos años, ese fruto sí que se compra, ya que la cooperativa Agrícola Sant Antoni la usa para la producción de piensos.
El presidente de esta entidad, Josep Ribas, Bernadet, señala que aunque son muchas las explotaciones donde el fruto ha quedado en los árboles, existen factores que han propiciado su recolección. Uno de ellos, la actual crisis económica, que ha llevado a personas en paro a recolectar algarroba para obtener algún recurso.
Bernadet afirma que algunos propietarios ceden gratuitamente sus campos para que esas personas realicen la recolección, sin caer en los riesgos que ello supone. «Imagínate –apunta– que tú regalas la fruta a alguien para que la recoja y esa persona tiene la mala pata de caerse de un algarrobo y hacerse daño. Pues bien, tú eres el responsable, ya que ese trabajador estaba en tu finca y no le cubría ningún seguro. Como ese tipo de trabajo no está regulado, a lo mejor para hacer un favor a alguien te has buscado la ruina».
Otro factor favorable a la recolección de la algarroba ha sido la abundante producción de este año, que incidía en la productividad del trabajo. No obstante, el precio ha caído en picado en los dos últimos años. Según el presidente de la cooperativa de Sant Antoni, en 2007 este producto se pagaba a los agricultores a 33 céntimos de euro el kilogramo; el año pasado ese precio había descendido hasta los 27 céntimos y actualmente el mismo producto se paga a 17 céntimos.
Eivissa a l'Espai Mallorca de Barcelona
Dimecres 25 de novembre a les 19.30 h - ESPAI MALLORCA de BCN
CÈLIA SÀNCHEZ-MÚSTICH i JEAN SERRA poesía amb poetes
Lectura presentació dels poemaris A la taula del mig, de Cèlia Sànchez-Mústich i Aigua viva de Jean Serra. A més dels autors, llegiran poemes des de les taules Marta Nadal, Sebastià Alzamora, Carme Sansa, Antoni Clapés, Sam Abrams, Francesc Parcerissas, Lluís Calvo, Joan Duran, Josep-Anton Soldevila i Núria Martínez-Vernis, entre d'altres. Amb la participació musical de Taïs Oriol, traverso, i Jordi Vela, violoncel.
Lectura presentació dels poemaris A la taula del mig, de Cèlia Sànchez-Mústich i Aigua viva de Jean Serra. A més dels autors, llegiran poemes des de les taules Marta Nadal, Sebastià Alzamora, Carme Sansa, Antoni Clapés, Sam Abrams, Francesc Parcerissas, Lluís Calvo, Joan Duran, Josep-Anton Soldevila i Núria Martínez-Vernis, entre d'altres. Amb la participació musical de Taïs Oriol, traverso, i Jordi Vela, violoncel.
divendres, 20 de novembre del 2009
'Climàtic' a Can Ventosa
Divendres 20 de novembre, a les 21.00 h a Can Ventosa
Autor: Miquel Àngel Aguiló · Direcció escènica: Joan Fullana · A càrrec de: Studium Cor de Cambra.
“Climàtic” pretén fer una ullada crítica sobre l’acció de l’home i la seva ignorant arrogància enfront la natura. És un crit discret -un de tants- que convida a la reflexió envers al mal irreparable que fem a les aigües, al món vegetal i a l’entorn en general. L’obra està estructurada en quatre blocs, els quals a la vegada inclouen varis moviments.
Autor: Miquel Àngel Aguiló · Direcció escènica: Joan Fullana · A càrrec de: Studium Cor de Cambra.
“Climàtic” pretén fer una ullada crítica sobre l’acció de l’home i la seva ignorant arrogància enfront la natura. És un crit discret -un de tants- que convida a la reflexió envers al mal irreparable que fem a les aigües, al món vegetal i a l’entorn en general. L’obra està estructurada en quatre blocs, els quals a la vegada inclouen varis moviments.
dijous, 19 de novembre del 2009
El model de mobilitat de l'illa – conferència
El proper dimarts 24 a les 19.30 h al Club Diario de Ibiza, conferència de Manuel Herce:
"El model de Mobilitat de l'Illa: presentació de la diagnosi del PDMd'Eivissa".
Organitza: Consell i Ajuntament d'Eivissa
hi ha hagut caniv de dates i de lloc, informaré properament!
"El model de Mobilitat de l'Illa: presentació de la diagnosi del PDMd'Eivissa".
Organitza: Consell i Ajuntament d'Eivissa
hi ha hagut caniv de dates i de lloc, informaré properament!
dimecres, 18 de novembre del 2009
mola 18 novembre 2009
Una setmana més toca MOLA!
El Bartomolé, un tresor del mar; Persones amb discapacitat i la seua accessibilitat al món; es Riu Sona; entrevista a Kristina Yourstone, ebanista i forjadora... i les seccions setmanals... PICA AQUÍ
diumenge, 15 de novembre del 2009
'Una mujer moderna' - opinió de la visita al teatre
Ahir vaig anar a can ventosa a veure 'Una mujer moderna', del grup Teatralia. Les actrius eren totes dones i son alumnes del curs de teatre i era la seua primera representació. Primera sorpresa agradable, el teatre ple, molt poques butaques lliures. I pareix que divendres a tope també.
El grup d'actrius ho van fer molt bé per portar només uns mesos de classe, moltes felicitats per totes. El que no em va agradar tant va ser la obra de teatre. Se'm va fer llarg, eren diferents històries curtes o paròdies sobre homes, dones i sexe. Alguns diàlegs feien gràcia i estaven ven resolts, però d'altres tenien un humor massa brusc, abusant de paraulotes.
El públic va riure i va aplaudir, per tant perfecte. Felicitats per la feinada tècnica, i a les actrius novells, a seguir endavant!
dijous, 5 de novembre del 2009
XXXV CURS EIVISSENC DE CULTURA
Gestió de zones humides. El cas de ses Feixes.
Eivissa, del 9 al 14 de novembre de 2009
Sala de Cultura de "Sa Nostra"
Carrer d'Aragó, 17, Eivissa
Dilluns 9. Conferència: Les Feixes del Pla de Vila: un element fonamental del paisatge agrari tradicional eivissenc, Ernest Prats, historiador. 20h.
Presentació a càrrec de: Marià Serra Planells
Dimarts 10. Conferència: Parc Natural del Delta de l’Ebre: 25 anys de gestió, Joan Francesc Vidal Esquerré , director del Parc Natural del Delta de l’Ebre. 20h.
Presentació a càrrec de: Jaume Estarellas
Dimecres 11. Conferència: Evolució dels valors dels prats, Joan Mayol, biòleg. 20h.
Presentació a càrrec de: Toni Marí, Rota
Dijous 12. Conferència: Interès de la preservació de les zones humides i exemples de restauració i conservació a Catalunya,Jordi Sargatal, expert en zones humides. 20h.
Presentació a càrrec de: Jordi Salewski
Divendres 13. Taula rodona. 20h.
El dissabte 14, excursió coordinada pel GEN i el Grup de Coneixement del Medi de l’IEE a Ses Feixes. Punt de trobada: davant la seu de l’IEE, (c. Pere Francès, 12), a les 10 hores.
Exposició L’Institut d’Estudis Eivissencs, 60 anys.
Sala de Cultura Sa Nostra, del 9 al 14 de novembre (11-13.30h i 17.30-20h).
L'assistència als actes és lliure i gratuïta.
Organitza: Institut d’Estudis Eivissencs
dimarts, 3 de novembre del 2009
Cercavins a Formentera, bon concert!
Algunes imatges sense retocar del concert de Formentera per 'sa trencada de pinyons' del grup lleidatà 'Cercavins'. Va ser un gran concert, un gran equip de músics ens van fer ballar amb les seues notes a la plaça de sant Ferran. Vaig estrenar objectiu i el tema llums de concert no el controlo mol, són les primeres fotos en serio d'un concert. em falta pràctica,,,, prepareu-vos músics que venc!!
Cercavins, un grup de bona gent, gràcies pel concert!
Cercavins, un grup de bona gent, gràcies pel concert!
passeu-vos pel seu myspace a escoltar alguna cosa...Cercavins
divendres, 30 d’octubre del 2009
Trencadisc - nou treball de Joan Murenu
Avui divendres 30 octubre, presentació del segon treball en solitari de Joan Murenu, en el qual posa música a poemes d’Al-Sabbini, Al-Attar, Carme Balanzat o Marià Villangómez.
divendres 30, 20.00 h, Sala de Plens del Consell d’Eivissa
divendres 30, 20.00 h, Sala de Plens del Consell d’Eivissa
dijous, 29 d’octubre del 2009
cafè solidari
Intermón Oxfam ens convida a participar en la seua campanya de comerç just.
Amb petits gestos, un món més just i solidari és possible. Pot semblar utòpic, però que et costa fer el caferet de cada dia un poc més bo encara del que ja és....
Si vols col·laborar amb la campanya, mira els vídeos i puja el teu!
Cafè: Arbret del gènere Coffea, de la família de les rubiàcies, conreat als països tropicals, de fulles lluents i flors blanques, els fruits del qual contenen ordinàriament dues llavors planoconvexes amb un solc al llarg de la cara plana. (http://dlc.iec.cat)
Amb petits gestos, un món més just i solidari és possible. Pot semblar utòpic, però que et costa fer el caferet de cada dia un poc més bo encara del que ja és....
Si vols col·laborar amb la campanya, mira els vídeos i puja el teu!
Cafè: Arbret del gènere Coffea, de la família de les rubiàcies, conreat als països tropicals, de fulles lluents i flors blanques, els fruits del qual contenen ordinàriament dues llavors planoconvexes amb un solc al llarg de la cara plana. (http://dlc.iec.cat)
dimecres, 28 d’octubre del 2009
Presentació llibre de Bernat Joan
Demà dijous 29 a les 20.30 hores, a la Sala Marià Villangómez de la Biblioteca Municipal d’Eivissa de Can Ventosa, presenten l’últim llibre de Bernat Joan i Marí, titulat Català normalitzat en un món multilingüe.
Bernat Joan és actualment el Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. El llibre parla entre d'altres coses de: multilingüisme, interllengua, llengua minoritzada i llengua minoritària o normalització, què és la llengua catalana, el seu paper als Països Catalans i a Europa, la realitat sociològica, la difusió i aprenentatge de la llengua catalana.
La presentació anirà a càrrec de Margalida Marí, delegada de la Conselleria d’Educació a Eivissa i Formentera.
Bernat Joan és actualment el Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. El llibre parla entre d'altres coses de: multilingüisme, interllengua, llengua minoritzada i llengua minoritària o normalització, què és la llengua catalana, el seu paper als Països Catalans i a Europa, la realitat sociològica, la difusió i aprenentatge de la llengua catalana.
La presentació anirà a càrrec de Margalida Marí, delegada de la Conselleria d’Educació a Eivissa i Formentera.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
internet lliure - cuba
Informació vol dir llibertat, cultura i formació. homes i dones amb capacitat de pensar i actuar. Perquè no podem tenir una xarxa lliure?
Censura 'online' para los cubanos
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Abecé 30 MINUTS - 25 anys d'històries
Un quart de segle a cavall de dos segles. Això es el que ha viscut el "30 Minuts". 25 anys compartint històries. Històries provinents de tot el planeta. Al llarg de gairebé mil reportatges, al "30 Minuts" hem vist
AQUí EL VÍDEO del 30 minuts
sa trencada de pinyons a formentera
L'Institut d'Estudis Eivissencs i sa Comissió de Festes de Santa Maria, amb el suport del Consell de Formentera celebren per primera vegada..... 'Sa trencada de pinyons'.....
El proper 31 d'octubre a Sant Ferran de Formentera
17 h - Tallers infantils i majors
19 h - Conta contes i xacota pagesa
21 h - Concert de Rels i Cercavins
No t'oblidis de duur els teus fruits secs! ... i NO celebris 'halloweeeen'
diumenge, 25 d’octubre del 2009
divendres, 23 d’octubre del 2009
Correllengua 2009 a Eivissa!
Divendres 23 d’octubre
13.00 Concert a s'Alamera
13.00 Concert a s'Alamera
21.00 h Sopar per la llengua al restaurant Can Bernat (20 €), amb l’actuació de Biel Majoral i Delfí Mulet. Venda de tiquets a l’Institut d’Estudis Eivissencs i Llibreria Mediterrània
Dissabte 24 d’octubre a s’Alamera
Punt de trobada: estàtua Vara de Rey
17.00 h Tallers per a infants i adults. Preparació de la cercavila
18.30 h Sortida de la cercavila (capgrossos, dimonis, músics...)
19.15 h Lectura del manifest
19.30 h Concert amb Rock Garage
20.30 h Correfoc amb les bruixes i dimonis Es Mals Esperits (Eivissa), els dimonis Enfocats (Mallorca)
21.00 h Concert amb Gerard Quintana
Ho organitza: Associció vuit d'agost
dimecres, 21 d’octubre del 2009
INTO: Turista digital (21-23 Octubre 2009)
La Direcció General de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació (Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació) del Govern de les Illes Balears organitza el VI Seminari INTO “Turisme i les Noves Fronteres Tecnològiques. Innovació basada en el Consumidor“, que ha començat a Palma de Mallorca els dies 21, 22 i 23 d’octubre de 2009.
Pels que no estam a l'illa gran, es pot seguir per qualsevol lloc on-line a la web del into.
Els objectius d’aquest Seminari són: • Innovació en el sector turístic. Provocar un ampli debat sobre l'adaptació de les empreses turístiques que integren la cadena de valor del producte o servei turístic enfront dels nous paradigmes. • Donar a conèixer experiències reals tant en destinacions com en productes turístics. • Promoure un fòrum idoni que permeti un intercanvi entre experts, acadèmics i professionals propiciant una millora del producte turístic. • Introduir oportunitats i avanços derivats de la transferència del coneixement cap al sector turístic en el marc de la innovació.
Els objectius d’aquest Seminari són: • Innovació en el sector turístic. Provocar un ampli debat sobre l'adaptació de les empreses turístiques que integren la cadena de valor del producte o servei turístic enfront dels nous paradigmes. • Donar a conèixer experiències reals tant en destinacions com en productes turístics. • Promoure un fòrum idoni que permeti un intercanvi entre experts, acadèmics i professionals propiciant una millora del producte turístic. • Introduir oportunitats i avanços derivats de la transferència del coneixement cap al sector turístic en el marc de la innovació.
divendres, 16 d’octubre del 2009
WBD09: yes we bake!
Gràcies a l'amiga APRENDIZ DE PANADERA, m'he assabentat que avui és el World Bread Day.
Es tracta de fer un pa i explicar-ne la recepta al teu bloc. Bé, jo no he fet mai pa, per tant també es pot parlar del pa que vulguis. Doncs el que veieu a la fotografia és un 'pa de 4 grans' de la Deutsche Bäckerei d'Eivissa o també anomenada 'Samovar'. És un forn i pastisseria que porta a l'illa des de l'any 1974 i que fa coses molt bones.
Aquest pa està fet de farina de 4 grans, farina de blat, llevat, sal, pipes i llavors.
Aquesta nit em faré unes torrades amb formatge camembert i pernil dolç. I que no falti un raig de bon oli!! ...... I tu quin pà menges?.... participa al WBD09!
dijous, 15 d’octubre del 2009
Primera sortida IEE
Aquest dissabte, primera sortida de la temporada 2009-2010 del Grup de Coneixement del Medi de l'Institut d'Estudis Eivissencs: ES CAMP VELL
Un dels cimerols dels Amunts, entre Sant Mateu i Corona, amb vistes espectaculars i curiositats històriques i geogràfiques ben interessants
Punt de trobada: davant la seu de IEE (c. Pere Francès, 12) a les 10 hores.
Des del punt de trobada ens dirigirem amb cotxes particulars (tant pocs com sigui possible) fins el lloc on comença el trajecte a peu.
La caminada dura fins a mitja tarda, així que cadascú ha de portar les provisions que consideri oportunes (menjar i beure).
Pot venir-hi tothom, no cal apuntar-se prèviament. Aquestes sortides no són de gaire dificultat. Només es demanen ganes de caminar, de gaudir del paisatge i interès per tenir-ne cura.
Institut d'Estudis Eivissencs
Telèfons: 971 31 27 75 - 971 31 77 41
http://www.estudiseivissencs.cat
Un dels cimerols dels Amunts, entre Sant Mateu i Corona, amb vistes espectaculars i curiositats històriques i geogràfiques ben interessants
Punt de trobada: davant la seu de IEE (c. Pere Francès, 12) a les 10 hores.
Des del punt de trobada ens dirigirem amb cotxes particulars (tant pocs com sigui possible) fins el lloc on comença el trajecte a peu.
La caminada dura fins a mitja tarda, així que cadascú ha de portar les provisions que consideri oportunes (menjar i beure).
Pot venir-hi tothom, no cal apuntar-se prèviament. Aquestes sortides no són de gaire dificultat. Només es demanen ganes de caminar, de gaudir del paisatge i interès per tenir-ne cura.
Institut d'Estudis Eivissencs
Telèfons: 971 31 27 75 - 971 31 77 41
http://www.estudiseivissencs.cat
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Exposició col·lectiva de l'AAVIB a la sala d'es Polvorí
A la sala d’es Polvorí, al baluard de Santa Llúcia de Dalt Vila, exposició col·lectiva de l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB).
És una mostra de 39 peces que inclou pintures, escultures i fotografies de petit format. Diferents tècniques artístiques de diferents creadors ofereixen un ventall divers de l'art de les Pitiüses.
Oberta fins al proper 9 de novembre.
És una mostra de 39 peces que inclou pintures, escultures i fotografies de petit format. Diferents tècniques artístiques de diferents creadors ofereixen un ventall divers de l'art de les Pitiüses.
Oberta fins al proper 9 de novembre.
diumenge, 11 d’octubre del 2009
Aigua Viva de Jean Serra
El poeta eivissenc Jean Serra presenta aquest dimecres 14 d'octubre un nou llibre de poesia amb imatges i dibuixos d'Eivissa i Algèria. Bibloteca de Can Ventosa a les 20.30 h.
«La poesía és el camp de batalla on cadascú lliura la seva personal lluita contra les ombres, contra els fantasmes que ens persegueixen, contra els monstres que ens espanten...». (J. Serra)
dissabte, 10 d’octubre del 2009
La Petrus fa 50 anys
La grapadora 'Petrus' celebra enguany 50 anys d'història.... no és fàcil que un disseny aguanti tan de temps. Per celebrar-ho Marical n'ha fet un disseny especial. Disseny, funcionalitat i eficàcia...Les coses bones duren temps!
divendres, 9 d’octubre del 2009
Alejandro Marí Escalera gana un Lux Oro de fotografía
www.diariodeibiza.es
«Son los premios más prestigiosos de España», explica la Asociación de Fotógrafos Profesionales. Las imágenes son de un reportaje sobre el trayecto entre las Pitiusas
IBIZA- C. N. La particular visión en blanco y negro de la travesía marítima entre Ibiza y Formentera a bordo de un ferry le ha valido al fotógrafo ibicenco Alejandro Marí Escalera un Lux Oro en la edición de este año de los Premios Lux que concede la Asociación de Fotógrafos Profesionales de España (AFPE). El reportaje premiado, ´Entre 2 tierras´, ya se ha expuesto en la sala municipal de Formentera y representa «una reflexión sobre el viaje y los cambios internos que experimentan las personas al viajar», explica el autor a través de un comunicado de prensa de la AFPE.
En concreto, Marí Escalera, que fue finalista de estos mismos premios en 2007, ha sido galardonado en la categoría de ´Reportajes Temáticos´. La AFPE explica que el trabajo del fotógrafo ibicenco ha merecido este reconocimiento por «la cuidada composición de las escenas dentro del marco de relaciones entre las personas viajeras y su entorno» y por la «depurada técnica» con la que ha trabajado. El jurado estaba compuesto por Silvia Olmedes, directora de Photographic Social Vision; Pepe Baeza, redactor jefe de fotografía y editor de imagen del Magazine Suplemento Dominical de La Vanguardia, y por Rafa Soto, director creativo de Herraiz Soto&Co. La entrega de los premios tuvo lugar la noche del pasado miércoles en el Palacio de Congresos de Barcelona.
FOTO: El fotógrafo, poco después de recibir el premio. FOTOESTUDIO
«Son los premios más prestigiosos de España», explica la Asociación de Fotógrafos Profesionales. Las imágenes son de un reportaje sobre el trayecto entre las Pitiusas
IBIZA- C. N. La particular visión en blanco y negro de la travesía marítima entre Ibiza y Formentera a bordo de un ferry le ha valido al fotógrafo ibicenco Alejandro Marí Escalera un Lux Oro en la edición de este año de los Premios Lux que concede la Asociación de Fotógrafos Profesionales de España (AFPE). El reportaje premiado, ´Entre 2 tierras´, ya se ha expuesto en la sala municipal de Formentera y representa «una reflexión sobre el viaje y los cambios internos que experimentan las personas al viajar», explica el autor a través de un comunicado de prensa de la AFPE.
En concreto, Marí Escalera, que fue finalista de estos mismos premios en 2007, ha sido galardonado en la categoría de ´Reportajes Temáticos´. La AFPE explica que el trabajo del fotógrafo ibicenco ha merecido este reconocimiento por «la cuidada composición de las escenas dentro del marco de relaciones entre las personas viajeras y su entorno» y por la «depurada técnica» con la que ha trabajado. El jurado estaba compuesto por Silvia Olmedes, directora de Photographic Social Vision; Pepe Baeza, redactor jefe de fotografía y editor de imagen del Magazine Suplemento Dominical de La Vanguardia, y por Rafa Soto, director creativo de Herraiz Soto&Co. La entrega de los premios tuvo lugar la noche del pasado miércoles en el Palacio de Congresos de Barcelona.
FOTO: El fotógrafo, poco después de recibir el premio. FOTOESTUDIO
dimecres, 7 d’octubre del 2009
festes de sant rafel 2009
Ja s'ha acabat l'estiu, som els que quedam a l'illa, respiram més tranquilitat,,,, i s'han d'aprofitar ses festes des pobles.... molts anys i bons !
Divendres 16 octubre:
20.30 hores, Pregó a Sa Carpa i Entrega de la FORCA DE FANG 2009.
21.00 hores, Gran Sopar d'Inici de Festes al Restaurant Es Cruce.
23 hores. Nit de ball a Es Cruce amb Juan Carlos. o també
23 hores. Nit de DJ amb Ràdio Sonica a Sa Carpa.
Dissabte 17 octubre:
10.00 hores, Caminada entre Véndes, trobada al Restaurant Es Cruce.
21.00 hores, 3ª EDICIÓ DEL FESTIVAL DE ROCK I CERVESA OCTUBREFEST.
Amb les actuacions de:
STONE CORNERS
THE BLACK ONIONS
PROJECTE MUT
AIAIAI - (la millor rumbeta catalana)
DJ ALTER EGO - (per continuar la festa)
(programa organitzat per la Comissió de Festes de Sant Rafel de Forca)
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Arriba Decine, una nova revista dedicada al cinema i l’audiovisual català
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
